El codi postal importa a l'hora d'accedir a activitats culturals però no tant quan es tracta de crear
A Barcelona la diferència de consum cultural entre els barris més pobres i els més rics és del 22,2%
BarcelonaNo hi ha diferència quan es tracta de valorar la cultura entre els barris que concentren les rendes més baixes i els que tenen les més altes. La gran majoria de la població entrevistada (un 72,7%) considera les arts i la cultura fonamentals per a la societat. Però tot canvia quan es tracta de consumir o practicar la cultura convencional amb certa freqüència. L'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) va fer fa un any una enquesta (aquí la teniu completa) entre 1.650 persones de 21 barris de la ciutat, amb l'objectiu que li servís d'eina a l'hora de millorar les oportunitats i els drets culturals.
Igual que en altres temes, com la salut i l'educació, el codi postal hi té molt a dir. Altres factors, segons les dades amb les quals ha treballat l'enquesta, són el gènere, l'origen, l'edat i la intensitat de la pràctica cultural materna (no familiar, perquè segons els responsables de l'informe incideix més el que fa la mare que no pas el que fa el pare).
Un 62,4% dels enquestats consumeixen cultura habitualment
Un 62,4% dels enquestats afirmen que accedeixen o assisteixen a actes culturals i un 39,7% que practiquen alguna activitat cultura. I aquí és quan comencen a notar-se les diferències econòmiques. Un 71,9% dels enquestats amb rendes més altes consumeixen cultura regularment i, en canvi, només ho fan el 49,7% dels veïns més desfavorits (22,2 punts menys). Les raons que donen per assistir o no a un esdeveniment cultural són econòmiques, la proximitat, la coincidència amb els interessos i les necessitats (sobretot els joves) i tenir o no algú amb qui anar-hi.
La diferència de classes no es nota tant a l'hora de practicar-la: un 38,3% dels més rics afirmen escriure, fer fotografies o creacions audiovisuals, tocar instruments, cantar, pintar, dibuixar, fer escultures, ballar o participar en obres de teatre amb certa assiduïtat. Els que tenen les rendes més baixes ho fan en un 33,8%. La classe mitjana és la que més practica la cultura: un 44,5%. "No és un estudi que es limiti a veure quin públic tenim, sinó que també analitza la participació, l'activitat cultural", explica el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats.
Activitats culturals "no legitimades"
També s'han analitzat moltes activitats culturals i espais no convencionals o "no legitimats", com els anomena l'enquesta. "Hem volgut incidir en la diversitat, en activitats no sempre reconegudes com a culturals [passejar, practicar esports en grup, explicar contes, anar a sales de ball...]. Ha sigut una manera de donar l'oportunitat de definir què són la vida o els espais culturals", explica Nicolás Barbieri, l'investigador en polítiques públiques que ha liderat el projecte. Les rendes més baixes són les que manifesten la necessitat d'assistir a activitats culturals més sovint (un 26,9% enfront del 20% de les rendes més altes). D'altra banda, més dones que homes voldrien accedir a més activitats culturals. Una de les preguntes que es van consistia en anomenar els tres llocs més importants per a la vida cultural: encapçalen el rànquing els centre cívics, casals de barri i ateneus (45,3%), seguits de les biblioteques (45,1%) i, a força distància, els teatres o espais de concert (14%).
"L'enquesta la repetirem periòdicament per tenir més evidències a l'hora de prendre decisions", afirma Subirats. Tot el material recollit, segons Subirats, ha de servir per generar noves polítiques d'igualtat: "Ho fem amb Barcelona Districte Cultural [el projecte que el consistori va engegar la primavera del 2017 per aconseguir nous públics i donar feina als artistes programant als centres cívics]. Hem de reforçar la idea de treballar conjuntament cultura i educació, aprofitar els centres cívics, les biblioteques, els ateneus, els centres educatius... En comptes de fer autos de xoc, treballar de manera coordinada", assegura Subirats.