'Fake news' i contraban d'armes a la Guerra Civil
Miguel Í. Campos investiga les conseqüències de la no intervenció francesa i britànica en la victòria de Franco
Barcelona"Oferia un espectacle indescriptible, convertit en un veritable Orient, un autèntic basar en què les persones de les més diverses nacionalitats i pintes entraven i sortien a totes hores cada dia", escrivia el diplomàtic republicà Pablo de Azcárate des de París, on estava reorganitzant l'ambaixada espanyola poc després del cop d'estat de 1936. Els qui no deixaven de trucar a la porta eren traficants que oferien tota mena d'armes als diplomàtics republicans. A l'altre bàndol, el general Dávila explicava les facilitats que tenia Franco per rebre ajuda: "Cada quinze dies enviaven a Espanya [des de l'Alemanya nazi] un vaixell a bord del qual eren expedides les armes i els reforços per completar i rellevar les unitats alemanyes".
Quan França, el Regne Unit, els Països Baixos, Bèlgica i l'antiga Txecoslovàquia, entre altres països, van denegar qualsevol ajuda a la Segona República i van prohibir que se li venguessin i exportessin armes i els bancs van impedir qualsevol operació, les coses es van complicar molt. "L'única ajuda altruista que va rebre la Segona República va ser de Mèxic", diu l'historiador Miguel Í. Campos, que s'ha passat anys investigant els arxius espanyols, francesos –també els de la policia, cosa impensable a Espanya– i mexicans per escriure Armas para la República. Contrabando y corrupción, julio de 1936 - mayo de 1937 (Crítica).
Campos creu que la historiografia no ha explicat prou bé els efectes que va tenir aquest "escanyament" internacional a la Segona República. A diferència d'Ucraïna, ningú va voler enviar armes al govern espanyol. "La retracció de les democràcies emparant-se en la farsa de la no-intervenció i el suport decidit i ultraràpid de Hitler i Mussolini a Franco van constituir la primera i més important derrota d'una República estrangulada des del 18 de juliol", assegura l'historiador. L'1 de juliol, més de 15 dies abans del cop, els insurrectes ja tenien ajuda de la Itàlia de Mussolini, i Hitler va donar llum verda a l'enviament d'armes la nit del 25 de juliol. La Unió Soviètica no va fer cap moviment fins al 25 de setembre. Sense accés a les armes ni als diners, la Segona República va haver de fer immersions en un món tèrbol i desconegut per a molts dels seus dirigents: el mercat negre. Molts se'n van beneficiar. Des d'estafadors fins a traficants passant per algun emissari oficial.
Les estafes holandeses i franceses
La Fokker d'Amsterdam en va treure una bona picossada. "Aquesta companyia es va finançar notablement amb els diners republicans sense entregar ni un sol avió en els quasi tres anys que va durar la guerra –assegura Campos–. Treure les armes dels països per portar-les a Espanya era encara més difícil que comprar-les". Tot eren dificultats. El govern neerlandès es va comprometre el 12 d'agost a no donar cap autorització per exportar armes o municions destinades a Espanya. Segons Campos, el govern republicà va encarregar 26 caces bimotor a Fokker però no se'n va arribar a entregar cap. La Segona República no només va subvencionar, segons l'historiador, part de la seva fabricació, sinó que l'empresa neerlandesa va cobrar dues vegades els mateixos avions. La paradoxa de tot plegat és que, després de la Segona Guerra Mundial, Franco va portar a judici la companyia neerlandesa, que va ser condemnada a pagar a l'estat espanyol els diners que havia cobrat als republicans: 2,42 milions de dòlars.
El fet que la Segona República es trobés sense gaires alternatives va fer que recorregués a mesures desesperades. La Société Européenne d'Études et d'Enterprises protagonitza un dels capítols més foscos del llibre de l'historiador. L'ambaixador espanyol a París, Álvaro de Albornoz, va decidir firmar un contracte d'exclusivitat amb aquesta societat. "Ho va fer amb bona intenció, però va ser un gran error cedir el monopoli a aquesta companyia", diu Campos. L'historiador explica que des de l'inici de la guerra la Société va comprar productes alimentaris per valor de milions de francs per compte de la República; hi ha també una denúncia anònima del 29 d'agost de 1936 per les negociacions que va fer la Société amb James Doborne, de Nova York, per comprar una sèrie d'armes, i hi ha compres de centenars de metralladores, pistoles, cartutxos, obusos, carregadors... però no es van destinar a la República. "Tot plegat ens fa sospitar que tot aquest material va ser per als insurrectes emparant-se en l'estructura i diners republicans", afegeix.
Per a Campos, la part més difícil del llibre són els annexos on detalla quin material es va comprar i quin va arribar finalment a la Segona República: "La història l'escriuen els vencedors, van ser 40 anys de dictadura, 40 anys en què el govern de Franco va fer amb la història el que va voler i la seva versió encara perdura en alguns estudis i llibres de secundària i de batxillerat. Hi ha llibres que manipulen dades, parlen d'avions i armes que no van arribar mai al govern republicà".
Per què els governs democràtics no van intervenir?
A Espanya no s'hi volien enviar armes però sí que van arribar, en canvi, voluntaris d'arreu del món que van formar part de les Brigades Internacionals, i també moltes mostres de solidaritat i d'ajuda per part d'organitzacions civils. "Sovint el que mou els països a actuar són els interessos geoestratègics o econòmics", diu l'historiador. La Segona República es va quedar pràcticament sola. Les directrius, segons Campos, les va marcar el Regne Unit. "Els britànics van pressionar França perquè no ajudés la República ni amb un cartutx; tenien por que Espanya es convertís en una república soviètica", explica Campos. Els britànics van deixar clar als francesos que si ajudaven la República i això propiciava un enfrontament amb Alemanya i Itàlia, no auxiliarien França.
Els britànics, segons l'autor d'Armas para la República, preferien una dictadura militar a un govern que ells percebien com a comunista. Els llocs clau de les ambaixades els ocupaven simpatitzants dels insurrectes que van fer també una important campanya d'intoxicació: "Un 90% donaven suport a Franco", assenyala l'autor. En el cas de Londres, a la visió distorsionada de la realitat hi van contribuir els informes que va enviar l'ambaixador a Madrid, Henry Chilton. "La Segona República no és l'única que es va quedar sola; el Japó va envair Manxúria, Itàlia va fer el mateix amb Etiòpia, i hi va haver tota la crisi de Renània i ningú va fer res", conclou Campos.
____________________
Compra aquest llibre
Fes clic aquí per adquirir Armas para la República a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.