Convé extreure el vaixell romà de les Fontanelles?

PalmaL’estiu del 2019 va aparèixer a la costa mallorquina una troballa que semblava més producte de la ficció que de la realitat. A pocs metres d’una platja molt concorreguda, a les Fontanelles, un veí va localitzar el que semblaven les restes d’una embarcació enfonsada i que després de cinc anys de feina s’ha confirmat que són d’un vaixell romà, probablement de mitjan segle IV, que anava carregat amb unes 300 àmfores. Tant la nau com el carregament es troben en un estat de conservació extraordinari, cosa que suposa una fita històrica pel que fa al patrimoni de les Balears. “Mai a la vida no tornaré a trobar res semblant”, assegura Andrea Sanz Català, conservadora de l’Institut Balear d’Estudis en Arqueologia Marítima (IBEAM), que va participar de les tasques d’urgència que es varen dur a terme immediatament després de la troballa. “Semblava que hagués estat dipositat allà, com si l’haguessin deixat caure damunt l’arena, era increïble”, afegeix. Però, més enllà de l’eufòria pel descobriment, els experts havien de resoldre el dubte de com protegir unes restes tan valuoses, una vegada localitzades i analitzades.

El Consell de Mallorca treballa des de fa mesos en l’extracció del derelicte –restes d’un vaixell naufragat– que, segons s’havia anunciat, havia de començar a final d’any després de fer un simulacre. Però en aquests moments s’estan acabant de redactar els informes tècnics previs a aquest procés. Aquests documents inclouen els resultats de la darrera campanya d’excavacions –es va fer a l’abril–, l’objectiu de la qual va ser obtenir dades essencials per a una possible extracció. “Vàrem poder excavar tot un costat sencer i vàrem comprovar que l’estat de conservació de l’arquitectura naval realment és excepcional, pareix que faci només uns dies que és allà baix”, reconeix engrescat Miquel Àngel Cau, arqueòleg i un dels responsables de la darrera excavació. Cau és un dels codirectors del projecte Arqueomallornauta, que lidera els treballs amb el derelicte de les Fontanelles. A més de Cau –en nom de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, ICREA, i de la Universitat de Barcelona–, hi participen Darío Bernal –Universitat de Cadis–, Enrique García de la Riaza –UIB– i Jaume Cardell –cap d’Arqueologia del departament de Patrimoni del Consell de Mallorca.

Cau remarca que encara no s’ha decidit de manera definitiva si s’extraurà el buc –ho haurà de determinar la Comissió de Patrimoni Històric del Consell–, però considera que seria la millor opció per diferents motius, especialment per la ubicació de la troballa. “Està a només dos metres de profunditat i a una distància de 65 metres d’una de les platges més turístiques de les Illes, cosa que ja de base significa un risc, però és que, a més, es troba a un punt on rompen les onades”, argumenta. “Si hi afegim que el canvi climàtic ha fet que les tempestes tinguin de cada vegada més energia i contribueixin a canvis profunds al litoral, hem de pensar que un temporal com el que va permetre que el trobàssim podria fer que acabàs destruït. La comunitat científica s’ha de preparar, perquè aquest tipus d’extraccions seran cada vegada més necessàries per culpa del canvi climàtic”, afegeix. Ara bé, què diu la normativa sobre una possible extracció?

La preservació ‘in situ’

Els experts consultats fan referència a un mateix punt de la normativa internacional, si bé les interpretacions canvien en funció del professional. Es tracta de la Convenció sobre la protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic de la Unesco, que dicta que “la preservació in situ del patrimoni cultural subaquàtic s’haurà de considerar l’opció prioritària abans d’autoritzar o emprendre activitats dirigides a aquest patrimoni”. Miquel Àngel Cau comenta que, malgrat que “la Unesco estableix la conservació in situ com a prioritària”, no és “l’única opció”. “S’han de valorar les restes en el seu context. L’esperit de la norma era protegir les troballes dels possibles espoliadors i dels aficionats benintencionats, i assegurar que no s’extraurà res si no es poden garantir les màximes condicions científiques i de preservació”, apunta. Per altra banda, la Secció d’Arqueologia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears remet també a aquest punt de la normativa, que també recull el Pla nacional de patrimoni cultural subaquàtic. “Si els tècnics consideren que hi pot haver perill per a la seva preservació, possiblement l’extracció és el més adient”, diuen fonts d’aquest organisme. Ara bé, “s’ha de valorar el cost que pot suposar el manteniment d’unes instal·lacions per a la conservació i el tractament del material, que només s’haurien d’extreure de manera excepcional”, continuen. “S’ha de tenir en compte que, en cas d’extracció, seria necessari dur a terme tractaments amb maquinàries específiques que a l’Estat només es poden trobar a Arqua, el Museu Nacional d’Arqueologia Subaquàtica, situat a Cartagena”, asseguren. Més enllà del mateix procés d’extracció, la preocupació d’alguns arqueòlegs i conservadors té a veure sobretot amb el fet què passarà amb les restes una vegada surtin de la mar.

El que sí que se sap és que la primera destinació de la nau seria un estany que es construeix expressament per acollir-la al castell de Sant Carles, on es duran a terme les tasques de dessalinització, que duraran entre un any i mig i dos. Durant aquest temps, la voluntat dels responsables és que les restes ja estiguin obertes al públic. “El patrimoni cultural i arqueològic també pot esdevenir una oferta complementària al turisme que ja tenim, i més quan és d’aquest nivell. Hi ha gent que vindria només per veure el vaixell”, apunta Miquel Àngel Cau. Després d’aquest procés, “no hi ha res decidit encara”, segons reconeix la consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Antònia Roca, en conversa amb l’ARA Balears. “Només s’ha tancat el més imminent, a dos anys vista, i anirem fent passa a passa”, afegeix Roca. Tanmateix, els experts coincideixen que el procés de recuperació i conservació d’unes restes que s’extreuen de l’entorn marítim és una cursa de fons que no s’ha d’iniciar fins que no hi ha una planificació completa i detallada.

Una feina d’anys

“Just he acabat la feina amb dues embarcacions recuperades al port de Tarragona l’any 2012 i que fins ara no s’havien pogut mostrar al públic”, comenta la conservadora Andrea Sanz Català, especialitzada en arqueologia marítima. “Els elements, que han estat milers d’anys submergits, han adquirit una estabilitat en aquest entorn i s’hi han conservat perquè s’han mantingut una sèrie de condicions que ho han permès”, explica. “Quan s’alteren aquestes condicions per una troballa fortuïta, es trenca l’estabilitat que n’havia permès la conservació. Comença un compte enrere perquè les noves condicions ambientals afecten directament el material. El fet que hi arribi oxigen i llum ja és una alteració, però, si a més s’extreuen aquests elements de l’entorn marítim, el compte enrere s’accelera perquè les possibles reaccions dels materials s’incrementen”, continua Sanz. Segons l’experta, “tot procés de recuperació s’ha d’estudiar molt prèviament, s’han de contemplar els avantatges i els inconvenients, i s’ha de preveure la inversió de temps, doblers i recursos humans que s’haurà de fer a mitjà i llarg termini”. En aquest sentit, el president de l’Institut Balear d’Estudis d’Arqueologia Marítima, Enrique Aragón, il·lustra amb exemples la dedicació que requereix la conservació de les troballes subaquàtiques. “Per assegurar la conservació de coses com una politja t’hi pots dedicar mesos, fins i tot anys. Tot i que d’equip fix a l’IBEAM som cinc persones, per determinats projectes hem arribat a participar-hi una vintena de professionals”, explica.

Tot i l’excepcionalitat del buc localitzat a les Fontanelles, pel seu estat de conservació i per la informació que pot aportar, no és un cas aïllat ni és la primera vegada que s’obre un debat entre experts en relació amb la possibilitat d’extreure’n les restes. De fet, aquest mateix octubre es treballa en l’extracció del Mazarrón 2, un vaixell fenici d’uns vuit metres de longitud que va ser descobert fa trenta anys a la costa de Múrcia. En aquest cas, inicialment s’havia apostat per la seva conservació in situ i s’havia instal·lat una espècie de càpsula protectora, que amb el pas del temps s’ha anat enfonsant. És per això que el 2021 es va optar per extreure’l per parts –l’operació s’ha planificat durant tres anys–, una decisió que va ser també qüestionada i polèmica. En aquest cas, quan s’extreguin les restes del vaixell, seran traslladades als laboratoris especialitzats del Museu Nacional d’Arqueologia Subaquàtica (Arqua), on passaran un mínim de quatre anys abans d’exposar-se al públic.

En tot cas, la conservadora i restauradora Andrea Sanz Català recorda que, a més de la conservació in situ i l’extracció, hi ha altres opcions pel que fa a les troballes subaquàtiques. “[Les restes] També es poden canviar de lloc sense treure-les de la mar, si la ubicació concreta està en perill, i més endavant es pot tornar a valorar si és necessari o no procedir a l’extracció, sempre que hi hagi el personal, el material tècnic i els mitjans econòmics necessaris per fer-ho. Hem de ser extremadament responsables i respectuosos amb aquest tipus de restes perquè qualsevol cosa que facem o que no facem hi repercuteix”, conclou.