Copes menstruals, pantalles facials i robots entren al Museu del Disseny

BarcelonaDes que es va inaugurar el 2014, el Museu del Disseny no havia fet grans canvis a la seva col·lecció permanent. Aprofitant la incorporació de 72 peces noves a la col·lecció de disseny industrial –que va impulsar als anys 90 l'arquitecte Oriol Bohigas–, el museu ha traçat una nova mirada sobre aquests objectes i ha remodelat també els seus espais expositius. A partir d'aquest divendres, la primera planta de l'equipament de les Glòries acollirà l'exposició Objectes comuns. Històries locals, debats globals, amb una selecció dels elements de la col·lecció permanent. La segona estarà dedicada al Modernisme i a les arts decoratives, la tercera a la indumentària i la quarta acollirà la col·lecció de disseny gràfic. La directora del Museu del Disseny, Pilar Vélez, explica que, d'aquesta manera, busquen "fer més pròxima i accessible" la col·lecció permanent i alhora mantenir el museu com "un aparador de referència internacional".

L'historiador i dissenyador Oriol Pibernat s'ha encarregat de definir el nou fil conductor sobre la col·lecció permanent, que ara es mostra dividida en quatre àmbits i és el primer espai on entra el visitant, just després de comprar l'entrada. El primer àmbit de la mostra és l'històric, i aglutina els objectes més característics de la col·lecció, des dels anys 30 fins a l'actualitat. Hi ha peces emblemàtiques com la cadira Butterfly, el cubell i el pal de fregar Doméstico i la motocicleta Impala, entre d'altres. En aquest apartat es poden veure sobretot elements de mobiliari de la llar i electrodomèstics. "Són objectes que expliquen històries locals i que van aportar modernització al país", assenyala Pibernat.

Objectes que dialoguen amb el visitant

La majoria de novetats són al segon àmbit de l'exposició, titulat Parlament, que està protagonitzat per objectes en relació amb els debats globals del present. Les copes menstruals Enna Cycle, per exemple, estan vinculades a la preocupació per la sostenibilitat, mentre que les pantalles facials CovidMakers remeten inevitablement a la pandèmia, al disseny d'emergència i als nous materials o nous processos d'elaboració.

El museu també exposa un robot que es va instal·lar al passeig de Sant Joan de Barcelona per mesurar l'impacte ambiental de CO₂. Juntament amb un grup d'envasos biodegradables i una motxilla Arce feta amb fil reciclat, aquestes peces obren el debat sobre el canvi climàtic i la cura del planeta. "Són objectes de caràcter propositiu, que dialoguen amb nosaltres", explica Pibernat. A més, s'han incorporat elements destinats a la relació amb els altres, com el seient Mico i la samarreta Melic, pensada perquè pares i mares puguin fer contacte pell a pell amb els nadons. L'últim tram d'aquest àmbit mostra la coberteria d'El Bulli i el recipient funerari Bios, que si es planta es converteix en un arbre.

La tercera part de l'exposició anirà canviant en funció dels temes que s'hi vulguin tractar. Ara mateix està centrada en la internacionalització del disseny català, amb peces com l'espremedora Citromatic i el setrill de Rafael Marquina. Per accedir a l'últim àmbit de la mostra cal sortir al carrer amb un dispositiu electrònic a la mà. Es tracta d'una part virtual que reflexiona sobre el mobiliari urbà ubicat a fora del museu, posant el focus en els diferents tipus de paviments, els bancs i la lluminària de l'entorn. "Volem projectar sobre el nostre entorn una mirada més comprensiva al voltant del disseny", assenyala Pibernat, que espera que amb aquesta experiència els visitants també s'enduguin la mateixa sensibilitat a casa.