GastrònomAMenorca, la nit de Reis no és típic el clàssic tortell -ara dit “roscón”-, sinó les coques de confits o coques dels Reis, que es posaven a la taula parada que antany posaven a moltes cases, amb l’ajuda dels petits de la casa, per als Mags d’Orient. Allà no mancaven el pa, la sobrassada, la carn-i-xulla, el cuixot, el formatge i les coques dels Reis, a més d’aigua per als camells.
Jo puc recordar que de coques no se’n posaven tres, sinó quatre, perquè, a més de les tres destinades als Reis Mags, també n’hi havia una per al patge reial, que aquella nit els ajudava a repartir els regals.
Aquestes coques dels Reis de Menorca, fetes amb pasta de coca bamba o coca de patata, tenen la característica que van pintades de vermell d’ou i coronades de confits, i es menjaven i encara es mengen a Ciutadella, on ha perdurat més el costum, com a berenar del dia de Reis acompanyades de xocolata desfeta. Potser és l’únic dia de les festes de Nadal a Menorca on la xocolata té protagonisme, perquè, com hem comentat altres vegades, a Menorca la coca o ensaïmada amb xocolata no es menja com a Mallorca per Nadal o Cap d’Any, sinó que per les festes de poble, a l’estiu, des de Sant Joan fins a les de Sant Nicolau, “que tanquen amb clau el periple de les festes de poble”. També era costum menjar xocolata desfeta o “xiculati cuit”, com deim a Menorca, per berenar el Diumenge de Rams, acompanyada d’una altra pasta que gairebé s’ha perdut, la “casca” en forma de tortell i feta també de pasta de coca bamba o d’ensaïmada de Sant Joan. Potser a Menorca, ancestralment, es consumien aquestes casques farcides de pasta reial, de brossat amb sucre, de crema i guarnides de fruita confitada, que serien els tortells de Reis antics, no els “roscons” que es fan avui dia.
Els confits característics que les adornen són encara aquells confits de sucre i cor d’anís que formaven part de les bosses que s’entregaven als bateigs, juntament amb els macarrons. Hem de tenir en compte que antany un confit era una cosa molt especial, preuada pels infants, que no tenien a l’abast ni els caramels, ni les “porquerietes” -nom que es diu a les llepolies a Menorca- d’avui dia, quan aquests confits ni es valoren, ni agraden a les noves generacions, però abans tenir una coca dolça, mullada amb “xiculati” i a més a més amb confits era sinònim de festa grossa.
A més de les coques de confits, el matí del dia de Reis, damunt la taula s’hi solien trobar uns quants bocins del carabó dels Reis, que es fa de la mateixa manera que les dolces de Sant Joan, cosa que també es coneixia com a sucre esponjat, si bé aquest és més sòlid i el colorant que s’hi posa és tirant a negre, per ser similar a allò que de petits no volíem que ens portassin, el carabó, senyal que ens havíem portat malament.
Avui, quan escric aquest article, és la diada dels Reis d’Orient, i malgrat ser a Ciutat de Mallorca i no a Ciutadella de Menorca, sí que vaig dur ahir unes coques dels Reis, comprades a Menorca, i n’hem menjat per berenar acompanyades de xocolata cuita, perquè d’aquesta manera som fidels a les tradicions gastronòmiques dels nostres majors, com a Mallorca s’han de menjar els autèntics tortells de Reis, com al Principat i als territoris de parla catalana, i també, com cada vegada que sent la paraula tortell, no puc fer menys que recordar un moment de la meva infantesa al teatre dels Salesians, a Calós, on va venir a actuar el gran Tortell Poltrona, i dir mentalment allò de: “Tortell, a xupar cortina”…
INGREDIENTS Coques dels Reis
60 g de llevat de forner
4 ous grossos
4 dl d’aigua teba
400 g de sucre
150 g de mantega cuita de Menorca
La farina de força que es begui
Vermell d’ou per pintar-les
Confits de colors per decorar-les
Dins un ribell batrem ben bé els ous amb el sucre i després amb la mantega fins a aconseguir una crema. A poc a poc hi aferirem la farina i després el llevat dissolt en dos dits d’aigua teba. Pastarem ben bé fins a aconseguir una pasta semblant a la de les ensaïmades de Sant Joan o coques bambes. Tapam el ribell amb un cànyem de cuina ben net i deixam tovar un parell d’horetes, en un lloc tebi i sense corrents d’aire. Quan hagi tovat, tornam a pastar i farem bolles de pasta d’uns 150 g, que anirem col·locant damunt d’una llauna untada de sèu de porc. Han d’estar separades unes de les altres, perquè han de donar un segon tou d’una horeta més i encara creixeran. Quan hagin tovat per segona vegada, les pintarem d’ou batut i les enfornarem una mitja horeta a 200 graus, tot vigilant-les perquè cada forn cou d’una manera diferent. Passat aquest temps i quan siguin ben dauradetes, les treim del forn i tot d’una, abans que refredin, les guarnim amb els confits, quatre per coca, i les deixam reposar fins a l’hora de servir-les.