Corrida d’executius sense escrúpols a La Villarroel
BarcelonaSón tres executius d’una gran empresa enmig d’una plaça de toros. Una hora després que s’aixequi el teló, un d’ells s’haurà quedat sense el seu lloc de treball. Amb la Villarroel convertida en un circ taurí, Joan Carreras, Mar Ulldemolins i Marc Rodríguez intercanvien a Bull cornades verbals en una lluita sense escrúpols per la seva feina. El poder de decisió recau en David Bagés, el directiu amb la potestat per determinar qui es queda i qui marxa de la companyia.
Apropiant-se de l’analogia entre la competició interna d’una gran empresa i una corrida de toros, el dramaturg britànic Mike Bartlett planta a l’escenari el bullying laboral amb un espectacle d’una hora de durada que s’estrena el 12 de març. “Parla de la condició humana d’una manera molt cruel”, afirma Pau Roca, que dirigeix el muntatge. A través de les envestides psicològiques de dos executius contra un tercer més inofensiu, l’obra es pregunta si som capaços de viure sense abusar dels altres i ser igualment feliços. “Aquests treballadors no estan tan lluny de la gent que coneixem”, assenyala Carreras, que subratlla que el seu personatge posa l’excusa de la supervivència al·legant que “si no ets capaç de deixar els principis a casa, no conservaràs la feina”. Bartlett situa l’acció en un context de crisi econòmica, en què l’empresa es veu obligada a fer una reducció de la plantilla.
La duresa dels comportaments dels protagonistes és el motor de l’obra, que reflecteix aquestes actituds des de la comèdia. Roca explica que l’humor de Bull beu de “les situacions límit de crueltat i deshumanització, que són tan exagerades que acabes rient”. Bartlett apel·la a l’empatia i l’assertivitat del públic, i el dota del paper de l’observador que percep des de la distància les tortures psicològiques dels agressors sobre l’agredit. “S’ha demostrat que si els espectadors empatitzen amb la víctima, i no amb l’agressor, l’abús deixa de ser gratificant -explica el director-. No sabem si el públic riurà o no, però totes dues opcions ens satisfaran perquè l’obra juga precisament a això”.
