"Cada cosa a son temps, i per Nadal, neules": deu expressions mallorquines pròpies d'aquestes festes

PalmaSona Mariah Carey, els carrers s'omplen de llums i a les cases les famílies fan el betlem o l'arbre... Nadal, una tradició que s'adapta segons els temps, d'orígens religiosos i assimilada pel capitalisme, és el moment per excel·lència en el qual la tradició marca els retrobaments amb la família i altres éssers estimats. Sumant-se a l'esperit nadalenc, l'ARA Balears ha bussejat pel Corpus de fraseologia de les Illes Balears: classificació, descripció i contextualització i gràcies a la seva autora, Bàrbara Sagrera Antich, ha rescatat deu dites nadalenques de les Balears, i en particular, de Mallorca.

És un dissabte de desembre qualsevol. Abans d'un típic dinar familiar, dos homes passegen, caminen pel parc de les Estacions mirant les paradetes nadalanques; el sol al cel il·lumina i encalenteix més del que un d'ells espera. Es lleva l'abric i diu: "Nadal al sol, per Pasqua al foc" (1). Això vol dir que si a l'hivern fa bon temps, a la primavera sol fer-lo dolent. Té diferents versions com "qui per Nadal s’assolella, per Pasqua es torrella", "si Nadal fa estiu, Pasqua a prop del caliu" i "si per Nadal s’espardenyeja, per Pasqua s’esclopeja", entre d'altres. Una opció per indicar una idea allunyada d'aquesta seria: "Per Nadal, fred com cal" (2), que vol dir que pel temps de Nadal és propi que faci fred.

Hores més tard, tots dos homes arriben a casa i és hora de posar-se a preparar el menjar, però no un qualsevol: Nadal sol ser temps de fastuoses celebracions, copiosos dinars i temps també de complimentar amb regals insubstancials nins acaronats. Davant l'escenari que els ve damunt, un es queixa i l'altre li respon: "Fora nirvis, que cada dia no és Nadal" (3), que vol dir que els menjars i despeses extraordinàries han de reservar-se per als casos de solemnitat especial.

La família arriba, els nins, els padrins... Un d'ells, el clàssic infant pesat, tal vegada, frissa perquè vol menjar les postres i encara no s'ha fet l'aperitiu. El pare li podria contestar: "Cada cosa a son temps, i per Nadal, neules" (4). En aquest cas, també seria apropiat dir-li "cada cosa al seu temps i a les dotze el raïm", encara que aquesta frase és de nou encuny i no està recollida al Corpus. Aquesta expressió, l'original, es fa servir quan volem dir que les coses s'han de fer en el temps oportú i és típica de Mallorca.

Al mateix sopar, quan s'han servit les gambes, s'ha produït una cursa sense pietat per endur-se'ls a la boca i la padrina jove ha quedat sense. Podria dir: les gambes han "durat de Nadal a Sant Esteve" (5), que vol dir que no han durat gens, que la seva presència a la taula ha estat molt curta. Això es diu perquè el dia de Sant Esteve, és el que segueix immediatament el de Nadal. Si algú demanàs pel plat principal, se li podria dir: per a Nadal l’indiot, i per a Pasqua el xot (6) [Per a Nadal s’indiot, i per a Pasco es xot]. Es refereix als plats forts típics d’aquestes dues festes.

En un moment donat, el cunyat de torn ha fet una ofensa, però no sempre és el moment de contestar de males maneres i menys amb la padrina de 90 anys de cap de taula. L'agreujat, en un viatge a la cuina, podria dir en veu baixa mentre flexiona el colze i alça un puny: "No totes les pagues cauen per Sant Joan; també en cauen per Nadal" (7). Aquesta dita significa que no sempre el càstig o venjança ve aviat, sinó que arriba tard o d’hora.

Després, la padrina es pot queixar perquè un net s'ha absentat del menjar perquè ha tingut la gosadia d'anar a sopar amb la família de l'al·lota. Podria comentar, afligida: "Per Nadal, cada ovella al seu corral" (8), que significa que les festes de Nadal tothom procura estar amb la família, i els que hi viuen enfora solen anar-hi a passar aquells dies. També està recollida la variant "per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral". 

Un poc més tard la filla de trenta anys, que ha pagat el menjar, es comença a queixar del que ha costat tot; que ella hauria preferit una pizza amb formatge de cabra. Espurnada pel vi i el cava, parla també que no gaudeix de la presència de la resta de la seva família. La seva germana adolescent, que no ha posat un duro, li podria respondre: "Un Nadal no espenya" (9), que significa que una despesa extraordinària feta en ocasió solemne i que no es repeteixi, no sol ocasionar gran trastorn econòmic. Hi ha diferents variants: "Un Nadal no enderroca una casa" i "un Nadal no fa mal". Aquesta darrera és típica de Menorca.

En aquest punt del sopar, un dels comensals –el pare o la mare, potser?–, pot estar sobrepassant el límit de la seva paciència i saltar amb un "ja tornam a tenir Nadal amb cinc festes" (10). Amb aquesta expressió es vol indicar la presència de problemes en una determinada situació que ja havien aparegut en una altra situació. És típica de Mallorca.

Aquestes són les expressions que hem recollit per a aquesta ocasió. Quines són les vostres preferides? Quines soleu utilitzar?