Cesc Busquets: "Els cossos hi són, si la mar i l'activitat humana no els han fet malbé"

PalmaEl coordinador tècnic del quart Pla de Fosses del Govern, Cesc Busquets, alterna aquests dies la continuació de l'excavació de Son Coletes amb l'obertura de les fosses de sa Coma, que ha començat aquest dijous.

Quina possibilitat hi ha de trobar restes?

— Els investigadors tenim la certesa que els cossos hi són, perquè així ho diuen les fonts documentals i testimonis orals que varen viure els fets. En època recent han corregut rumors sobre l'aparició d'ossos en aquesta part del litoral de Sant Llorenç. Ara bé, això no passa de ser anècdotes, que s'haurien de contrastar. El que sí que és cert és que l'any 1991 aparegueren ossos a prop d'un dels búnquers de la platja. En aquella ocasió es va fer una excavació d'urgència i es diu que els ossos trobats s'enviaren al Valle de los Caidos. Forma part d'aquest quart Pla de Fosses localitzar les restes enviades a Madrid per identificar-les. En definitiva, els cossos hi són, però no sabem si l'aigua de la mar i l'activitat humana els haurà fet malbé o s'hauran conservat.

En quants de punts excavareu?

— Parlam d'una dotzena de prospeccions en quatre zones diferents. Són les zones localitzades amb el georadar on s'ha determinat que hi ha farciment de terrenys. Això vol dir que hi ha un tipus de sòl que no es correspon amb la composició de la resta del sòl que l'envolta. Això no vol dir que aquest sòl diferenciat es correspongui amb restes humanes, poden ser altres alteracions.

Quina importància tenen les fotos aèries dels anys quaranta?

— Aquestes imatges ens donem molta d'informació, perquè les va fer l'aviació britànica l'any 1941, quan feia molt poc que la guerra havia acabat. Hi apareixen unes zones blanquinoses que indiquen moviments de terra i que es corresponen amb les indicacions del georadar.

Utilitzareu retroexcavadores en totes les prospeccions?

Només a la part més sorrenca i acostada a la mar. A la resta de punts ho farem de manera manual, perquè són zones que pertanyen al sistema dunar i per qüestions ambientals ho hem de fer així. Hi ha dues grans àrees que excavarem que queden ben damunt el camí que hi ha darrere el sistema dunar i que es dirigeix cap a la punta de n'Amer. Aquest camí no existia en aquell temps, les fotografies del 1941 indiquen dues grans zones blanquinoses ben damunt el camí que ara excavarem.