'Cost de vida', una excel·lent interpretació coral de Julio Manrique, Anna Sahun, Pau Roca i Katrin Vankova

Dues històries diferents i inconnexes entre dones i homes. La relació d’un camioner exalcohòlic i sense feina (Eddie) i la seva exdona tetraplègica a causa d’un accident (Ani). I la d’un investigador de renom amb paràlisi cerebral (John) i la noia que contracta per fer tot allò que la seva malaltia li impedeix (Jess). Dues relacions i quatre personatges que només tenen en comú la necessitat de l’altre, d’un altre per afrontar el cost de la vida.

L’obra de la dramaturga Martyna Majok es va estrenar el 2016 al Williamstown Theatre Festival. Va arribar el 2017 al New York City Centre de l’Off-Broadway. El 2018 va guanyar el premi Pulitzer de drama i la tardor del 2022 es va presentar al Samuel J. Friedman Theatre de Broadway. En les tres produccions varen participar dos intèrprets amb discapacitat tal com desitjava l'autora: Gregg Mozgala, amb una paràlisi cerebral lleu, i Katy Sullivan, actriu i atleta paralímpica nascuda sense cames.

A la producció barcelonina de Cost de vida regna admirablement el text en un esplèndid espai buit (Paula Bosch) molt ben il·luminat (Guillem Gelabert). La direcció de Pau Carrió sap orientar la proposta al territori de les emocions amb una excel·lent interpretació coral de Julio Manrique, Anna Sahun, Pau Roca i de la jove búlgara Katrin Vankova. Manrique amb un Eddie tan simple com tendre i d’una colpidora efusivitat. Sahun amb una Ani elegant i sensible. Vankova amb una soltesa i credibilitat absoluta perquè va viure quelcom del drama d’un immigrant en arribar a Espanya. Pel que fa a Roca, John, ofereix una d’aquelles interpretacions que abans garantien premis, el d’un actor que fa veure que és discapacitat. Ho fa molt bé. Però no ho és. T’ho creus. La primera escena. Perquè en acabar s'aixeca de la cadira de rodes i surt caminant certificant un exhibicionisme que no aporta interès a la funció. En fi, no sé què en pensaran des dels escenaris especials que han treballat i treballen amb actrius i actors discapacitats, ni què en pensarà l’autora. En qualsevol cas, la proposta és prou poderosa i entretinguda per emocionar-se una estona.