Costa-Gavras: "Europa ha crescut malament, alletada amb esperit mercantilista en comptes de cultura"

BarcelonaFidel a una mirada sempre crítica, el cineasta Costa-Gavras ha lamentat la mercantilització de la cultura durant el discurs d'acceptació del Premi Internacional Catalunya. En un acte celebrat aquest dilluns al Palau de la Generalitat, el director de pel·lícules com 'Z', 'La confessió' i 'Desaparegut' ha començat explicant que va descobrir que el cinema era una eina que podia "explicar el món" i també "la ràbia contra la injustícia". Precisament l'esperit crític és el que ha valorat el sociòleg Richard Sennett en la glosa de Costa-Gavras que ha fet al principi de la cerimònia.

Costa-Gavras, que ha recordat la seva amistat amb Jorge Semprún i amb l'actual director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, ha lloat Gaudí, Tàpies i "la formidable evolució de Barcelona" abans de lamentar la deriva del "somni humanista" de la Unió Europea. "Europa ha crescut malament, alletada amb esperit mercantilista en comptes de cultura", ha dit, i tot seguit ha alertat sobre "la censura com a mitjà de control" que condueix a "l'autocensura" i a deixar-ho tot a les mans del "poder dels diners": "El cinema depèn dels diners per existir, i els empresaris han decidit que el cinema només podia ser entreteniment, res de cinema social i crític". El diagnòstic de Costa-Gavras va més enllà, i assenyala "la vulnerabilitat d'Europa a mans de funcionaris molt sensibles a companyies nord-americanes" com "Netflix, Amazon i Google, que tenen total llibertat per imposar les seves creences culturals" i "convertir el ciutadà en consumidor i les obres en ingressos".

En aquest sentit, Costa-Gavras, que considera el cinema com "una dolça subversió contra els prejudicis", defensa l'excepcionalitat cultural com a "rebuig a tractar la cultura com una mercaderia": "Els nord-americans deien que els europeus ja teníem la tradició gastronòmica. Era com dir: 'Vosaltres ocupeu-vos de la panxa que nosaltres ja ens ocuparem del cap'".

Cap al final del discurs, i després de fer una crida per incorporar el cinema a l'ensenyament, Costa-Gavras ha recordat una anècdota sobre el rodatge de 'Desaparegut', la pel·lícula sobre el cop d'estat de Pinochet a Xile. La productora, Universal, buscava una ciutat per rodar la pel·lícula, que no podia filmar-se a Xile perquè encara hi havia Pinochet al poder. Costa-Gavras va pensar que Barcelona podia ser una bona opció per reproduir Santiago de Xile. Però aleshores l'intent de cop de Tejero "va provocar el pànic a Universal". "I al final vam acabar rodant a Mèxic", ha dit.