Art contemporani
Cultura12/08/2022

Coster: un 'locus amoenus' que vincula la natura amb l'art contemporani

Neix a Pollença un espai de creació amb la mostra 'Raig', amb artistes com Susana Solano, Eva Lootz i Stella Rahola Matutes

PalmaUn espai per escoltar, donar al cos i a la ment la calma que -massa sovint- reclamen i vincular l'art amb la natura d'una manera conceptual però també material. Això és el que vol ser Coster, el nou Centre d'Art i Natura de Pollença, una iniciativa independent, privada i sense ànim de lucre, localitzat a les faldes del puig de Maria, amb vistes al poble.

Promogut per l'artista pollencí Amador Magraner, el centre arranca la seva aventura amb la mostra Raig, comissariada per Fernando Gómez de la Cuesta, amb un programa d'artistes de primer nivell: Eva Lootz (Viena, 1940) i Susana Solano (Barcelona, 1946) -ambdues Premi Nacional-, Stella Rahola Matutes (Barcelona, 1980) i Amador (Pollença, 1957).

S'hi presenten un total de cinc obres, dues de les quals estan fetes específicament per a l'espai: La cama de Penélope (2022), de Lootz, i Ufana (2022), de Rahola. Les de Solano i Amador són peces d'altres anys, però, des d'ara, ja formen part de l'entorn i la història de Coster: la idea és que cap de les obres se'n vagi; de fet, la idea és que en vinguin més.

Cargando
No hay anuncios

De tot això n'han parlat avui les tres artistes, el propietari de Coster i el comissari en una trobada amb la premsa. "És contradictori que el projecte reivindiqui la pausa, però que la seva posada en marxa s'hagi accelerat. Ens agradaria que les peces que hi mostram quedin aquí, encara que en algunes ocasions no serà possible per la naturalesa de les mateixes obres d'art. Amb vista al futur, ens agradaria engegar un programa de residències", ha dit Magraner.

De la Cuesta ha reivindicat Coster com un espai en què "els artistes puguin venir a reflexionar, idear i produir": "Volem remarcar el fet de fer en un temps en què la desmaterialització és evident. Recuperar valors com l'aproximació, el que és tàctil. Això és un locus amoenus en què volem que es desenvolupi la creació contemporània, que s'arribi als objectes. És un espai per desvincular-se de la voràgine, sembrar llavors que un dia creixeran i floriran", ha explicat.

Susana Solano

L'artista de Barcelona hi presenta dues peces: Conversió (2022) i Baalbek II (2008). La primera és una escultura d'acer inoxidable col·locada en una alta paret seca que trastoca totalment la percepció de l'espai. Segons ha explicat el comissari De la Cuesta, és un tipus d'obra que s'acosta a la fotografia, "perquè treballa amb elements com el moviment, la llum i l'espai". És una peça subtil, poètica i lleugera. Baalbek II, en canvi, fa l'efecte contrari: genera una espècie de tensió. En paraules de De la Cuesta: "Provoca una interessant fricció, una atractiva inquietud en l'espai natural que l'acull. Com si es tractàs d'una resta arqueològica però estranyament contemporània, l'artista ubica aquesta l'obra com si fos un dispositiu de dissonància".

Cargando
No hay anuncios

Eva Lootz

Una peça creada in situ, aferrada a una petita olivera que també forma part de l'obra i que, quan creixi, farà que la peça també canviï. És La cama de Penélope (2022) i està directament inspirada en l'episodi de l'Odissea d'Homer en què Penélope reconeix, després de veure molts pretendents que es fan passar per Ulisses -a qui espera des de fa més de 20 anys- que el seu amor ha tornat. És un homenatge al vincle amb la terra, als vincles antics, a l'observació atenta de l'entorn i també un recordatori que cal pausar els ritmes, descansar. Lootz, de fet, ha dit durant la trobada amb la premsa que projectes com Coster són bones notícies: "El món canvia a marxes forçades i està bé que els que formam part del món de la cultura ens trobem per pensar quina ha de ser la nostra contribució, què volem fer. La possibilitat de canviar el món potser no la tenim, però sí de canviar les sensibilitats".

Cargando
No hay anuncios

Stella Rahola Matutes

“Tenia clar que havia d’arrelar la peça a l'espai, treballar amb l'espai i l'experiència que et dona el lloc”, ha comentat Rahola Matutes. Ufana (2022) és el nom de l'obra. Per gaudir-la, el visitant s'ha d'acotar i ficar el cos dins una petita cova amb aigua. Hi veurà llums i una peça de vidre bufat que surt de l'aigua, i hi sentirà una música que dura 13 minuts però sona constantment: "És Beautiful Failures (2021), un experiment sonor de la mateixa creadora en col·laboració amb Roger Paez i els alumnes del Màster Elisava de Barcelona", explica el comissari. La bellesa i la sinistralitat, la llum i la foscor es troben i ballen en l'aigua i l'aire de la peça.

Cargando
No hay anuncios

L'artista ha concretat que ella utilitza tècniques en desús per crear, que fa artesania: “Crec que té uns valors que són molt contemporanis: la col·laboració, la tasca sostenible, l’exercici físic del creador… L’artesania exercita una intel·ligència sensitiva, no tan intel·lectual, que provoca una relació empàtica amb la matèria”. 

Amador

El propietari de Coster va créixer veient gent cavar, sembrar, llaurar. "Jo també vull fer això", pensava. Però ell no volia veure créixer tomàtigues ni patates, ha confessat. "Jo era més insolent", diu. Així, varen començar les Germinacions (1999-2022): cavava clots antropomorfs i els omplia de polietilè. Amb el temps, aquest material s'expandeix i, gràcies a la forma del clot, l'aparença de les figures s'assembla a la humana.

Cargando
No hay anuncios