El crani descobert a l'Abric Romaní de Capellades no era de neandertal sinó de cérvol
Fa dos anys es va anunciar com una troballa excepcional perquè eren les primeres restes humanes que s'hi trobaven
BarcelonaFa dos anys es va anunciar com una troballa excepcional. Després de quaranta anys d'excavacions continuades a l'Abric Romaní de Capellades (Anoia), els arqueòlegs van desenterrar el que es va anunciar com la primera resta humana: fragments parcials d'un crani de neandertal de seixanta mil anys d'antiguitat. Ara, però, l'equip d'arqueòlegs ha admès que va cometre un error. En realitat, eren restes de cérvol. "En ciència és difícil reconèixer els errors, però el millor és dir que ens vam equivocar". Així ho ha explicat Palmira Saladié, codirectora del jaciment, juntament amb Eudald Carbonell, M. Gema Chacón i Josep Vallverdú. Saladié admet que hi va haver una certa precipitació. La neteja i les proves que es van fer després van confirmar l'error.
"Es tractava d'un fragment del parietal que havia canviat de morfologia per l'erosió de l'aigua. Quan es van fer analítiques i es va restaurar vam comprovar que no era humà", afegeix Saladié. Durant les excavacions d'aquest estiu, els treballs han permès completar el nivell R, on hi havia el que ara s'ha confirmat que eren les restes d'un crani de cérvol i on també han aparegut les astes de quatre cérvols adults. Es tracta, segons Saladié, d'un campament de caça de cérvols. "Les astes són defensives i indiquen que l'ocupació va ser a la tardor, una època en què els cérvols estan més debilitats perquè és època de zel, cosa que és important perquè els neandertals caçaven cos a cos".
El fet que en realitat no es tracti de restes humanes no treu valor ni importància al jaciment, segons Saladié. "S'hi han localitzat moltes eines i 500 fogars; és el jaciment amb més fogars del món, i el fet que no hi hagi restes humanes no li treu valor patrimonial perquè ens dona molta informació sobre l'estil de vida dels neandertals, continua sent un referent mundial per entendre com caçaven, com vivien i com es relacionaven els neandertals", diu Saladié, que no descarta que en un futur s'hi puguin trobar restes humanes aïllades.
Campament base
Fa entre 75.000 i 40.000 anys, el cingle del Capelló va ser refugi dels neandertals. L'any passat el jaciment va ser declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN). L'Abric Romaní va ser descobert l’any 1909, i es considera el jaciment més important de neandertals de la península Ibèrica (115.000-40.000 anys). S’han constatat 27 nivells arqueològics, catorze dels quals han estat excavats al llarg de les diferents fases d’excavació. Aquests nivells d’ocupació pertanyen al paleolític mitjà (Homo neanderthalensis), excepte el primer nivell, que presenta un registre del paleolític superior (Homo sapiens).
Les diferents excavacions han permès documentar que al jaciment s'hi van establir grups de caçadors recol·lectors. A vegades durant una estació sencera, en períodes de cacera, d’altres com a campament base des del qual explotaven l'entorn, o per passar-hi la nit. Entre les restes de fauna que s'han trobat, destaquen les de cavall i de cérvol, seguides de grans bòvids, cabra, senglar i rinoceront. Les tasques domèstiques s’organitzaven al voltant de les llars de foc i s’han pogut recuperar un important conjunt d’eines fetes i utilitzades per aquests grups, sobretot instruments de pedra elaborats amb sílex, quars i calcària. "Amb tot el que hem trobat podem saber que s'organitzaven en grups de deu per anar a caçar i que compartien el que caçaven amb la resta. La superfície del jaciment es dividia segons les tasques que s'hi realitzaven, hi havia l'espai domèstic, de treball, social... Eren cooperatius i es distribuïen les feines per sobreviure", detalla Saladié. Caçaven amb llances, emboscaven o perseguien les preses, i hi lluitaven cos a cos.
