Crea reclama un institut d’indústries culturals per a les Illes

PalmaLes empreses culturals de les Illes Balears s’alien en plataforma per reivindicar-se com el que són, empreses. En total, han estat 72 entitats de serveis de continguts culturals i creatius que s’han agrupat per formar Crea. “És un fet històric”, deien aquesta setmana en la presentació a Xocolat Toni Triay (APAIB) i Carles Molinet (Illescena), dos dels integrants de Crea. “Mai abans ens havíem ajuntat tots en una sola plataforma, ni tan sols hi havia hagut una reunió conjunta”, però els interessos comuns i servir de lobby o grup de pressió i alhora com a interlocutor amb les institucions públiques els ha unit.

“Ara és un moment important perquè, per una banda, s’està tramitant la llei d’indústria al Parlament, en la qual per primera vegada s’inclouran les empreses creatives i culturals, i nosaltres creim que això és una gran passa. Pe l’altra, això arriba en un moment en el qual la majoria de sectors socials coincideixen a dir que el turisme ha arribat al límit. Llavors, per aquest motiu creim que és l’hora de començar a apostar per empreses que no consumeixen recursos, que no són especulatives i que es basen en coneixement com ho són les culturals”, manifestava Triay.

“El turisme -sense voler llevar-li mèrits, perquè és el principal motor econòmic de les Illes- ha de fer una passa a un costat per permetre que surtin altres sectors econòmics, i els ha d’ajudar. És com un deute del sector turístic”, afegia el representant.

Les empreses culturals són R+D+I, una cosa que a vegades només s’associa als sectors científics, malgrat que és intrínsec a les empreses culturals”, recalcava Molinet.

També “ens trobam en un moment en què està molt mal vist, quan parles d’empresa cultural, que tingui aspiració de guanyar doblers fent la seva feina o que la cultura pugui ser un mitjà per viure. Mercantilitzar la cultura, en diuen; som culpables d’intentar voler viure del que feim, perquè creim que nosaltres podem aportar moltes coses a la societat”, afegia el representant de les empreses productores audiovisuals. Aquest és, també, un dels punts que els ha duit a crear aquesta plataforma, des de la qual engresquen totes les empreses culturals de les Balears a adherir-s’hi.

Moltes vegades s’ha criticat el sector posant-li l’etiqueta que la cultura només viu d’ajudes públiques. “Això no és així, d’entrada perquè hi ha moltíssimes indústries que tenen ajudes. Volem que no se’ns dimonitzi com a consumidors d’ajudes i que no ho som més que altres sectors; les subvencions no només són econòmiques. Quan vols desenvolupar una economia nova, l’has d’ajudar; no surt des de zero”, recalquen des de la plataforma.

Crea ja ha demanat una reunió amb la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol. Després també es reunirà amb el conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela, i amb la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur. En referència a aquests contactes, diuen que “plantejam una relació amb el Govern perquè fins ara l’estructura competencial de la Comunitat ha fet que només es treballi en l’àmbit insular. També ho feim ara, en el moment clau en què s’està debatent la llei d’indústria, perquè podria solucionar alguns dels problemes de les empreses culturals, i volem fer força perquè el Govern agafi el lideratge i no es refugiï dient que les competències estan transferides”.

La plataforma Crea reclamarà a Francina Armengol un institut d’indústries culturals. “El va anunciar la presidenta el dia de la seva investidura; més encara: ho va fer en dues ocasions. I de moment no s’ha fet, malgrat que sí que s’ha parlat que la transformació de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) tendiria a això, però és evident que no”, assenyala Carles Molinet.

Crea reivindica que els fa falta una entitat que parli de desenvolupament empresarial, “no només de doblers, ni tampoc de mesclar ajudes amb la incentivació del sector, ni barrejar partides pressupostàries”, comenta Triay.

Des de la plataforma van més enllà: “Demanam que la creació no sigui simplement un concepte abstracte. Si tu pagues un escriptor per fer un llibre i aquest no es publica, és un fracàs, perquè no hi ha hagut un retorn social. Igual passa amb l’encàrrec de guions si llavors no es fa una pel·lícula o no es du a terme una obra de teatre que s’ha encomanat a un dramaturg, i això passa. Aquí, hi faltam nosaltres, les empreses culturals, perquè quan es facin inversions en creacions, s’assegurin que la seva obra es pugui materialitzar. És a dir, allò que no pot ser és que la finalitat d’un procés creatiu sigui cobrar un ajuda”, deia Carles Molinet.

Minifundisme

I és que el sector cultural de les Balears encara ara “es caracteritza per la precarització. Moltes vegades els creadors fan la seva pròpia empresa i impulsen així minifundismes i l’autocontractació. Hom es fa empresari per poder tenir feina. Aquestes s’anomenen empreses de supervivència”.

La plataforma té clar que “tots remam en la mateixa direcció i que hem de començar a rompre la capsa en la qual estam immersos a les Balears i aliar-nos amb les institucions, ja que ara per ara no tenim una estructura d’acompanyament per part del Govern que ens permeti equiparar-nos a qualsevol institut d’indústries culturals d’altres comunitat autònomes”, conclouen els representants d’aquesta nova plataforma.

Crea agrupa bona part de les indústries culturals de les Balears representades per col·lectius, com l’APAIB (Associació de Productores Audiovisuals de les Illes Balears), discogràfiques, l’agrupació Art Palma Contemporani, l’AIGAB (Associació Independent de Galeries d’Art de Balears), Editors de Balears associats i Illescena (Associació d’empreses balears d’arts escèniques).