La creació literària balear floreix a la tardor

PalmaD’entre els centenars d’obres de creació literària que han arribat a les llibreries darrerament, n’hi ha un bon grapat de signades per autors de les Illes. I és un grapat ben divers. S’hi poden trobar des de debuts fins a reedicions revisades passant per poemaris guardonats i novel·les amb un fort component autobiogràfic. Totes serveixen per confirmar el bon moment que viu la literatura feta a les Balears, que no només floreix per primavera al voltant de Sant Jordi, sinó també a la tardor. Aquesta viu tota una eclosió. Però què significa cadascun d’aquests llibres per als seus autors?

“Fins a ‘Setanta’, els meus textos poètics no sortien de la intimitat” 

Miquel Sbert

Poesia

Més que un llibre, Setanta va ser un repte per a Miquel Sbert. O, millor dit, unes “messions” amb ell mateix. “Jo tenia plantejada la possibilitat d’escriure un text on reflectís alguns elements de caràcter biogràfic, però també amb certa projecció o dimensió de diàleg entre jo i la societat”, explica, “i no sabia com donar-li sortida fins que se’m va ocórrer aprofitar l’avinentesa dels 70 anys per fer aquesta reflexió. I fer-ho ha estat satisfer aquest repte que tenia”. Es tracta, a més, de la primera vegada que publica textos poètics, tot i que ja n’havia escrit abans que “no sortien de la intimitat més absoluta. De fet, no sé si gosaria dir-ne poesia!”, afirma amb una bona rialla, producte també d’aquesta sensació “d’alliberament” que sent d’haver resolt aquesta pressió interna que sentia.

“És trist que ma mare no pugui llegir ‘Milady’”  

Neus Canyelles

Narrativa

Després d’haver rebut el premi Lletra d’Or al millor llibre de l’any 2021 per Autobiografia autoritzada, Neus Canyelles publica un llibre que reconeix que és “molt especial”, tot i que, afirma, en realitat tots ho són. Va començar a escriure Milady després de la mort de la seva mare i el que hi explica és, precisament, la relació entre elles dues. “És un llibre molt personal, on s’expliquen coses molt pròpies de la nostra vida. I em fa especial il·lusió perquè està dedicat a ella, i sense ella no l’hauria pogut escriure. I alhora és trist que no el pugui veure ni llegir, ella que era de les primeres persones que llegien tot allò que jo escric”. Un relat íntim, escrit amb la prosa delicada de Canyelles, que comença amb un colpidor “Mamà, on ets?”.

“’Passes per Palma’ és un experiment damunt la corda fluixa del llenguatge”

Biel Mesquida

Narrativa  

Explica Biel Mesquida que Passes per Palma “és, com tot llibre nou, un experiment damunt la corda fluixa del llenguatge”. Per primera vegada ha fet una obra “descaradament i brutalment autobiogràfica” en què la seva infantesa i adolescència palmesanes són les protagonistes, amb la seva padrina materna, Joana Payeras, com a epicentre, envoltada de figures com el mestre Moll i el poeta Josep M. Llompart. Acompanyats de precioses fotografies de Jean Marie del Moral, al llibre s’hi recullen capítols dedicats a la seva primera lectura ciutadana de poemes, a la teringa de noms propis ciutadans o una carta d’amor a la Seu, que defineix com “ca nostra”. I és que Mesquida assegura que aquest llibre servirà “perquè el lector em conegui més a mi però també perquè conegui la meva Palma, una manera de conèixer una Palma nova”. 

“Entenc ‘L’art o la vida’ com un ‘divertimento’ estilístic” 

Pere Joan Martorell

Narrativa  

Després d’haver escrit una quinzena d’obres entre poesia, reculls de contes i novel·la, l’escriptor Pere Joan Martorell es va proposar fer un joc literari. “Entenc L’art o la vida com un divertimento estilístic en què intent ficar-me a la pell i el cor de creadors genials que sempre he admirat”, explica, “com Patti Smith i Frida Kahlo, Chopin i Gauguin o Pavese i Flaubert, entre d’altres. L’objectiu era donar veu a les seves vides tumultuoses i trepidants, però sempre lligades a la recerca de l’art”. Així, entre els contes que s’hi recullen, a mig camí entre el relat històric i la ficció literària, com ell mateix els defineix, s’hi troben la tensa entrevista d’un periodista a Djuna Barnes o una carta escrita “des d’una cel·la humida i fosca” de la Cartoixa de Valldemossa.

“He pogut llegir ‘Exercicis de desaparició’ com si no l’hagués escrit jo”

Sebastià Perelló

Club Editor

Si bé en aquest cas no es tracta d’una novetat, ja que els contes que conformen Exercicis de desaparició ja havien estat publicats fa 23 anys, es tracta d’una reedició revisada en què l’autor, Sebastià Perelló ha pogut “ficar mà”. Reconeix que l’ha vist “més com a lector. En algun moment els llibres maduren i et cauen a les mans, i aquest l’he pogut llegir gairebé com si no l’hagués escrit jo. Ha estat una experiència completament nova”. Es tracta, a més, d’una proposta que més de dues dècades després d’haver estat publicada ha cobrat un nou sentit i resulta més adient que mai. “Llegit des de l’actualitat, en aquest temps de superexposició, en què quasi estam obligats a ser visibles de manera permanent, aquest llibre té encara coses a dir perquè hi propòs una reflexió sobre el procés de desaparició”.  

“’Cremen desordres’ és el retorn a la meva part més creativa”

Pau Vadell

Poesia

A la celebració del desè aniversari d’Adia Edicions, aquest passat mes de setembre, s’hi ha afegit la publicació d’un nou poemari de Pau Vadell després de cinc anys, Cremen desordres. “És el retorn a la meva part més creativa”, reconeix, “i es tracta d’un poemari que analitza els desordres dels humans, tot allò que fa que siguem un virus per al planeta, per tal de crear noves sinergies i cercar una nova manera de viure. És com una proposta de reinici de món”, afirma, i entre rialles afegeix que d’alguna manera aquest llibre “explica el futur”. Entre els versos que conformen aquesta novetat signada per l’autor de Sang cremada, Quan salives o Esquenes vinclades, amb el qual va rebre els Jocs Florals el 2017, s’hi pot llegir que “la literatura no para els salts, els ensucra”.

“’La dama de Constantinoble’ és una novel·la entretinguda”

Pau Faner

Narrativa

Ens situam l’any 1588 quan Sola, una jove de Ciutadella, és capturada durant l’assalt de la ciutat per part dels turcs i és feta esclava després de perdre la pista del seu germà, l’únic membre de la seva família que ha sobreviscut a l’assalt. A partir d’aquest fet, Pau Faner construeix una història d’aventures que la protagonista i altres tres personatges viuen quan, arribats a Constantinoble, aconsegueixen escapar. Per a l’autor, aquest llibre suposa “la possibilitat de tornar a primera línia amb una obra que pot tenir molta difusió i que em permetrà tornar-me a trobar amb un públic que ja em coneix i, alhora, potser connectar amb un de nou, amb gent més jove que no em coneixia”. Faner defineix La dama de Constantinoble com “una novel·la entretinguda” que tracta un tema que és universal: la recerca de la llibertat.