Creadors illencs cerquen mecenes compromesos

PalmaConcerts en línia, capítols de llibres per avançat, obres de teatre en streaming... L’aturada en sec del sector cultural que ha provocat el covid-19 ha fet que l’única via d’expressió artística sigui, durant mesos, la de les xarxes socials. Hi ha hagut temps per pensar, crear i connectar amb el públic, però la contra de la moneda és la gratuïtat. “Aquesta gent no pot viure dels concerts gratis cada dia, i nosaltres creim que una solució és el suport continu a partir de petites aportacions”, diu la periodista Mireia Domènech, sòcia de la plataforma de microfinançament continu Aixeta.cat, juntament amb la informàtica Liz Castro, que n’és la fundadora. “No podem esperar que vingui un rebrot i tornem a regalar-ho tot, perquè la cultura té un valor i l’hi hem de donar”, continua Castro, nord-americana resident a Catalunya i autora del best-seller HTML, XHTML, and CSS: Visual QuickStart Guide. Aixeta.cat és una plataforma inspirada en l’americana Patreon, però, a diferència d’aquesta, és sense ànim de lucre i es finança amb el 5% de les donacions dels mecenes que gestiona. L’objectiu de totes dues és el mateix: donar suport als creadors de manera continuada a través d’un públic fidel que paga cada mes una petita quota perquè l’artista pugui tirar endavant la tasca creativa.

Aixeta.cat nasqué fa un any i mig davant la manca d’ajudes a la creació, tant des de l’àmbit públic com del privat. I el confinament l’ha rellançat. Les seves fundadores asseguren que la crisi sanitària ha fet augmentar l’interès dels artistes per aquesta eina, per la necessitat de cercar noves vies de finançament, amb els concerts cancel·lats durant mesos. A les Illes, s’hi han sumat durant aquest confinament creadors com el músic Cris Juanico i els escriptors Sebastià Bennasar i Pere Pastor. S’entén la cultura des d’una mirada ampla i n’hi ha youtubers, creadors gastronòmics, empreses de videojocs i projectes comunitaris entre els més de 800 perfils que ja acumula. Hi podem trobar noms com l’editorial Raig Verd, l’escriptora Bel Olid, la youtuber valenciana Miss Tagless o dibuixants com Ferran Martín. A Patreon hi ha el grup illenc Salvatge Cor; el Llegendàrium, un viatge per les tradicions i folklore nascuts en terres de llengua catalana, i Mallorca 365º, que ofereix videos de l’illa des d’aquesta perspectiva.

El micromecenatge continu va més enllà de projectes tradicionals com Verkami o Tot Suma, que tenen un termini de finalització i un objectiu concret. En aquest cas, “entenem que és necessari consolidar la relació entre el creador i el seu públic”, afirma la fundadora d’Aixeta. Sobretot, “tenint en compte que des del 2008 no s’han recuperat ni els finançaments públics ni els privats de la cultura”, afegeix, tot subratllant que pocs creadors poden accedir a canals tradicionals de publicació com editorials o productores. A canvi de l’aportació mensual, el mecenes rep una recompensa, ja sigui amb creacions, curiositats del procés creatiu o l’oportunitat de ser-ne partícip. Obrir una pàgina és gratuït per al creador i, de les subscripcions, rep els donatius a través de la plataforma de pagaments Stripe.

Contra els mals de la gratuïtat

En el cas de Cris Juanico, la creació d’aquest perfil ha estat conseqüència directa “d’uns mesos de confinament que han estat molt llargs, i “com una alternativa per afrontar un futur bastant incert”, diu el menorquí. La pandèmia li va truncar una gira i se li han anul·lat tots els concerts i activitats de març a juny. “Ara tindrem uns quants concerts, però en situacions complicades, i no sabem si vindrà un rebrot i tornarem a ser els primers a desaparèixer del tot”. Davant aquest panorama, veu Aixeta.cat com un complement. “Aquelles cançons i altres accions que es fan per xarxes socials de manera gratuïta les podem passar per un mecenatge continu”, exposa. També oferirà al seu públic altres recompenses: curiositats o l’oportunitat de participar en la creació d’alguns continguts. “Ens hem acostumat a l’activitat cultural gratuïta, i això fa molt de mal. Hem d’intentar reubicar tot això i que les activitats gratuïtes quedin en segon pla”, alerta.

De fet, Mireia Domènech assegura que això ara és un hàndicap: “Hem notat que hi ha més gent interessada en els continguts digitals, però hi ha moltíssimes coses gratuïtes. I és en aquest clic que hi ha la responsabilitat col·lectiva i que s’ha de fer pedagogia: si gast dos euros al bar, per què no puc pagar per un artista que estarà cada setmana o cada dues en contacte amb mi?”, exposa. D’altra banda, Juanico sosté que també pot ser una eina per fidelitzar la gent que et segueix i “apropar-te a qui té ganes de tenir una mica més d’accés de tu a tu, i no tant de pas”.

Els 48 relats de Bennasar

“Entenent que no tenim una llei de mecenatge efectiva i amb un sistema d’ajudes públiques a la creació que és molt feble, arribes a la conclusió que escriptors que viuen de l’escriptura com jo, necessitam que els sectors privats s’impliquin en el suport als processos creatius”, diu Sebastià Bennasar, que també ha fet el salt al micromecenatge continu en el confinament, després d’haver estat aturat els mesos en què el món literari es mou més.

En el seu cas, s’ha proposat escriure un llibre de relats breus, encara que, “tot i tenir una tradició molt llarga i intensa, malauradament ara mateix és molt difícil que el publiquin”. I la plataforma és una sortida. Bennasar escriu dos relats al mes, que es basen en els temes que han escollit els seus mecenes d’entre tots els que ell els ha proposat. Per a Bennasar, “no hi ha millor recompensa que fer-los partícips del procés creatiu”. Es proposa fer-ho en dos anys, cosa que implicarà fer 48 contes: “Perquè sempre dic que Hemingway en va fer 49 i a ell no el pots igualar”, diu rient. Té pensat titular-lo a l’estil d’ Obrint l’aixeta.

Pere Pastor, solleric que viu a Catalunya, ha escrit la primera sèrie amateur confinada que es va fer a Catalunya, El viatge, i la bona acollida li va donar l’impuls per sumar-se a l’Aixeta i poder rebre una recompensa econòmica en aquestes creacions a la xarxa. Quan es va decretar el confinament, Pastor just estava assajant amb el grup de teatre Fila Zero de Sant Cugat la primera obra escrita i dirigida per ell, El dinar, i al tercer assaig varen haver d’aturar. “No podíem fer res, així que ho vàrem gravar des de casa amb el mòbil, cadascú fent el seu personatge. I, al final, tot va culminar en la sèrie El viatge ”, relata.

Ara fa monòlegs setmanals de temes diferents lligats a l’actualitat. “No em planteig sobreviure amb això, però ajuda. Gràcies als monòlegs han aparegut els primers mecenes a Aixeta.cat”, diu. Afegeix que ja no només en econòmicament és important, sinó també simbòlicament: “Que valorin la feina que fas. Jo hi pos el meu sentiment, deix anar una part de mi, i aquesta és una bona manera de valorar-ho, encara que sigui amb dos o cinc euros mensuals”, tanca.