Crims i càstigs a Canes amb Bellocchio i Desplechin

Enviat especial a CanesAhir era difícil no topar amb mafiosos o policies si posaves els peus en alguna de les sales del Festival de Canes, que va viure una jornada de crims i càstigs plena d’homicidis, judicis i investigacions policials. D’una banda, el veterà Marco Bellocchio abordava a Il traditore la figura de Tommaso Buscetta, el mafiós que amb el seu testimoni va fer caure centenars de membres de la Cosa Nostra; de l’altra, Arnaud Desplechin adoptava el gènere policíac a Roubaix, une lumière, que s’inspira en la realitat per recrear el treball diari de la policia de la ciutat francesa de Roubaix. Però, a més, per arrodonir la jornada criminal, la pel·lícula d’acció coreana que sempre s’acaba fent un forat en la programació va ser The gangster, the cop and the devil, un trepidant thriller en què un capo mafiós de Corea i un policia persegueixen un assassí en sèrie.

Amb Il traditore, Bellocchio planteja un retrat sobri i equilibrat de Buscetta, un mafiós peculiar i sense ambició de poder, un bon vivant enamorat de les dones que va marxar al Brasil fugint de la vida criminal i la vendetta de Totò Riina. Però quan es va veure atrapat entre el jutge Falcone i els sicaris de Riina, que havien matat part de la seva família, va trencar l’ omertà, va ajudar la policia i es va convertir en peça clau del macrojudici contra la màfia siciliana: la seva recreació és un dels millors moments del film, per grotesca i delirant. Bellocchio tracta amb respecte la figura de Buscetta -excepcional Pierfrancesco Favino- i el descriu com un home familiar i coherent però sense caure en l’error de blanquejar la seva condició de criminal i assassí, com ens recorda en el poètic final.

Si Il traditore és història en majúscules d’Itàlia, Roubaix, une lumière s’ocupa de la lletra petita de França, de les històries minúscules que no ocupen grans titulars perquè les protagonitzen homes i dones d’una ciutat plena d’atur i marginalitat. Desplechin adopta el punt de vista dels policies de Roubaix i descriu el seu treball amb detall, observant els diferents casos oberts sense realçar les trames amb tècniques dramàtiques, deixant que la realitat es vagi desplegant a través de la rutina policial i la figura carismàtica i paternal del comissari.

Hi ha moments en què sembla que estiguem veient el pilot d’una versió francesa i noir de The wire, però a la meitat de la pel·lícula pren un protagonisme especial el cas de dues noies involucrades en la mort d’una dona gran. La sorpresa no és total perquè, ves per on, a les noies les interpreten precisament Léa Seydoux i Sarah Forestier, els noms més famosos del càsting. La història de les noies, basada en un cas real ocorregut a Roubaix el 2002, és explorada amb una minuciositat i un rigor exhaustius, posant en primer pla el treball policial i topant de cara amb la impossibilitat d’esbrinar amb certesa la veritat d’un crim.