El sector, tocat, es mou entre l’altruisme i les bones pràctiques

Palma“Des del primer dia del confinament, vaig decidir regalar un capítol diari de la meva novel·la inèdita O roses o res, que llegesc a través de la plataforma Bandcamp. Sentia la necessitat de ser útil, i aprofitar la meva veu i la literatura per a qui en vulgui gaudir”, diu l’escriptora Laia Malo (Laia Martínez López), també integrant de Jansky, de música electrònica i poesia. Reconeix, però, que des del dia u del #Joemquedo a casa ha rebut moltes peticions: “ens envies un poema?”, “voleu fer un concert online?”... “Vaig prendre una determinació: diferencii entre la decisió pròpia de regalar la meva feina i allò que em demanen empreses, mitjans i entitats que pretenen que regalem continguts a través seu. Vaig decidir que això no ho regal”, confessa. La seva decisió reflecteix la posició de la majoria dels qui fan feina en el sector cultural, un àmbit que ha quedat molt tocat per la cancel·lació de la totalitat de les activitats, això quan també la majoria no té contractes i no té dret a prestacions.

Solidaritat i cautela

El sector cultural ha quedat fortament afectat per la paràlisi de l’activitat presencial, però no està aturat. I el dinamisme digital que demostra en aquest temps de confinament està rebent una gran resposta per part dels usuaris. Els creadors i gestors de la cultura, però, temen córrer el risc “d’aprofundir encara més en la precarietat. S’ha de destacar la generositat que es manifesta compartint continguts, molts de gran qualitat, però aquests continguts duen molta feina i costos. Ningú, i sobretot les institucions públiques, no hauria d’aprofitar ara per fer una programació low cost ”, adverteix el crític d’art i comissari Fernando Gómez de la Cuesta. “La desmaterialització dels continguts en línia no ha de dur a una evaporació de les nostres economies, tan precàries”, afegeix.

Des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), el seu vicepresident a les Balears, Pau Vadell, recorda la necessitat, “ara també, quan tenim una situació d’excepcionalitat i amb la crisi que vindrà just després”, de complir amb les bones pràctiques. “Nosaltres sempre hem demanat que les activitats es paguin. La realitat és, però, que no hi ha costum de remunerar allò que es fa a les xarxes, així que ara convé fer una feina d’educació en aquest sentit”. És, justament, el que també demana la gestora cultural Cristina Gómez, de Power House Hub, qui, després de recordar que aquest és “un sector d’altíssima vulnerabilitat”, creu que “les institucions haurien d’educar el públic en el sentit de conscienciar del que costa la feina que feim. Les feines s’han de pagar. Es diu que s’ha de consumir producte local, però també cultura local”.

Per la seva banda, Jaume Ripoll, de Filmin, tot i haver lliurat aquests dies 5.000 codis per visionar de franc els continguts de l’Atlàntida Film Fest, recorda que la plataforma que dirigeix no és gratuïta i apel·la a “la responsabilitat que tenim de generar recursos per als que treballen en la indústria cinematogràfica. Els drets, a més, no són nostres. Nosaltres hem d’abonar aquests drets a partir d’una quota de subscripció que no hem apujat mai en 12 anys”.

Suport públic

“Tenim tota la feina aturada, hem d’estar a casa, però no podem estar aturats. Des de l’AAAPIB, ens afegírem a la iniciativa de l’Associació de Dramaturgs amb el cicle Teatre de Contenció. En principi pensàvem fer-ho de manera desinteressada, com a iniciativa que demostra que els treballadors de la cultura estam al servei d’una societat que necessita la cultura a ca seva. Però s’hi va afegir el teatre Principal, i ho rebem amb molta satisfacció perquè podrem tenir una petita remuneració”, diu Marga López, presidenta de l’Associaciació d’Actors i Actrius Professionals (AAAPIB). Segons Josep Ramon Cerdà, director del Principal, “ens hi hem afegit perquè som conscients que, per a les arts escèniques i la música, aquesta situació és un desastre. Estam dissenyant o afegint-nos a iniciatives també per donar-hi suport econòmic”. Així, el teatre Principal, abona 250 euros a cada autor i actor de Teatre de Contenció. També pengen a internet obres de l’Arxiu de Produccions, que, segons Cerdà, es paguen 500 euros per drets de reproducció de cada peça. I preparen altres projectes, que el teatre, que depèn del Consell, anirà anunciant properament. Maria Pastor, directora insular de Cultura, destaca que les feines que es mouen des del Principal o des de la Fundació Mallorca Literària s’han de pagar i es paguen. “Una altra cosa són les que pengen els creadors a les nostres xarxes, als quals ajudam a donar difusió”, diu.

“No es pot fer res presencial, però sí virtual”, diu Francisca Niell, directora general de Cultura de Cort. “Quan Tres Serveis Culturals ens va proposar el projecte Palma Cultura Oberta, vàrem tenir clar que s’havia de pagar tothom que hi participa, i des de la regidoria treballam perquè tots els pagaments es facin com en una situació normal”. De moment, Cort ha reservat un crèdit de 6.000 euros per a Palma Cultura Oberta, revisable si la situació s’allarga. S’abonen 100 euros per col·laboració.