‘El Crist’ de Salvador Dalí ja es pot veure a Figueres

BarcelonaEl Teatre-Museu Dalí de Figueres mostra per primera vegada Crist de Sant Joan de la Creu, de Dalí, una de les obres més icòniques del pintor surrealista. Pintada el 1951, a finals d'aquell mateix any el galerista Tom Honeyman, aleshores director dels museus de Glasgow, la va veure en una galeria de Londres. Va quedar tan impressionat per la bellesa inquietant de l'obra que va decidir comprar-la. Avui l'ajuntament de la ciutat escocesa encara en conserva els drets i l'exposa de manera permanent al Museu Kelvingrove com una de les seves adquisicions més preuades.

Aquest quadre de Crist suspès damunt la badia de Portlligat és una imponent pintura de 204,8 x 115,9 cm quees va exposar a la biennal hispanoamericana d'art que es va celebrar a Madrid i a Barcelona els anys 1951 i 1952, i ha viatjat de manera temporal a exposicions itinerants d'arreu el món, però paradoxalment mai s'havia vist a Figueres. Fins ara, que és el punt central de l'exposició Dalí. El Crist de Portlligat, que es pot visitar fins al 30 d'abril. El museu fa dialogar aquest espectacular oli amb una altra pintura de Dalí, La cistella de pa (1945). "Quan Dalí va pintar La cistella de pa, ja tenia al cap El Crist", assegura la directora dels museus Dalí i comissària de l’exposició, Montse Aguer.

La Fundació Gala-Salvador Dalí havia previst que l'exposició fos un dels grans reclams per visitar el museu figuerenc el 2020, però la pandèmia de coronavirus ho va impedir. A més de les dues obres, hi ha també fotografies i dibuixos del procés creatiu, la majoria dels quals són inèdits, i han permès determinar que el Dalí es va inspirar en el cànon de bellesa dels actors de Hollywood. Amb motiu de l’exposició, s’ha publicat el llibre Per què, Dalí?, editat per Planeta, que aprofundeix en el procés de creació d’aquesta obra mestra de pintura.

“En aquesta obra Dalí parla de pintura, busca crear una obra mestra i treballa la tècnica, la textura, la llum. És gairebé un quadre hiperrealista sense ser-ho”, afegeix Aguer. El Crist va ser creat en un moment vital de transformació personal i artística de Dalí, que, a finals dels anys 40, sense abandonar mai els postulats surrealistes, buscava tornar als principis sòlids del classicisme per donar resposta als grans interrogants sobre l'existència humana. Els desastres de la Segona Guerra Mundial, sumats a les tragèdies atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki, van desestabilitzar el seu gust per les avantguardes i van fer virar el pintor cap als plantejaments místics i renaixentistes. Els avenços científics de la física quàntica, a més, també el van fer interessar per teories més pròximes a les matemàtiques que no pas a la psicoanàlisi de Freud.

Tot aquest bagatge es tradueix en la creació d'El Crist, que planteja la icona religiosa de la creu a través d'una composició simètrica, una inclinació sobrenatural i una perspectiva zenital innovadora, amb el cos bell i ideal, sense la sang, la corona d'espines, els claus ni el patiment del Barroc. Tampoc se li veu la cara, que mira a terra, on s'estén, al peu de la imatge, la badia de Portlligat, amb una barca i dos pescadors, com a escenari mític del sacrifici.