Cristina Fernández Cubas guanya el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
Entre els llibres d'una de les pioneres del fantàstic en castellà destaquen 'Mi hermana Elba' i 'Los altillos de Brumal'
Barcelona"La màgia de la narrativa" i "el domini de la concisió a l'hora d'explicar històries que es nodreixen de la literatura fantàstica" són els dos motius principals que el ministeri de Cultura i Esports ha donat aquest migdia per concedir el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, dotat amb 50.000 euros, a Cristina Fernández Cubas. Nascuda a Arenys de Mar el 1945 i instal·lada a Barcelona des de fa dècades, Fernández Cubas ha estat una de les pioneres a l'hora d'incloure elements sobrenaturals i inexplicables al seu món literari, que es va començar a desplegar a partir de 1980, amb la publicació del recull de relats Mi hermana Elba.
"Sempre m’ha interessat el que no es veu ni està definit, el que no és ni blanc ni negre: el misteri m’ha atret des que era petita. Sempre vaig preguntar el perquè de les coses", explicava a l'ARA el 2016, poc després de la concessió del Premio Nacional de narrativa amb La habitación de Nona (Tusquets), que de moment és el seu últim llibre. "El meu primer contacte amb la literatura va ser oral: hi havia les històries de la mainadera i les del meu germà –assegurava llavors–. Va ser ell qui em va explicar La caiguda de la casa Usher, d’Edgar Allan Poe. El meu germà dormia en una habitació que era com la cabina d’un vaixell. Si les meves germanes i jo (que érem més petites) ens posàvem malaltes, ens hi deixaven quedar. Ho aprofitàvem per llegir els seus llibres, que eren per a adults".
La foscor de la família
La família i la intimitat són els espais on creix la literatura sovint pertorbadora de Fernández Cubas. "Els pisos de l’Eixample són un lloc ideal perquè hi aparegui l’horror –reconeix–. Des del primer llibre vaig veure clar que el format ideal per a les històries que volia explicar era el conte. Això passava en una època en què era un gènere poc practicat i només tenia prestigi als països anglosaxons i llatinoamericans". Altres reculls de narracions destacats de l'autora són Los altillos de Brumal (1983) i Parientes pobres del diablo (2006). Fernández Cubas ha publicat també novel·les com El año de Gracia (1985) i El columpio (1995). El 2013 va debutar en la novel·la negra amb el pseudònim de Fernanda Kubbs i La puerta entreabierta.
Al llarg de quatre dècades d'història, el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles ha reconegut diversos autors catalans que escriuen en castellà, com ara Ana María Matute, Juan Goytisolo i Luis Goytisolo; escriptors que combinen totes dues llengües, cas de Pere Gimferrer, Josep Maria Castellet, Joan Perucho i Carme Riera, i autors d'obra en català com J.V. Foix i Joan Coromines.
