'Aggretsuko': la panda vermella bufona i 'metal·lera'

'Aggretsuko'

Rarecho per a Netflix. En emissió a Netflix España

La protagonista d'Aggretsuko, la sèrie d'anime de Netflix que acaba d'estrenar tercera temporada, s'ajustaria a primera vista a l'estètica kawaii, el corrent de la cultura japonesa que rendeix culte a allò bufó. La panda vermella Retsuko podria ser cosina germana de la icona pop dels anys vuitanta i epònim del kawaii Hello Kitty; al cap i a la fi, ha sorgit de la mateixa corporació especialitzada en aquesta tendència, Sanrio. En una sèrie poblada per tot tipus d'animalons antropomorfitzats, Retsuko encarna una jove oficinista d'imatge encantadora i tendra que treballa al departament de comptabilitat d'una empresa qualsevol. La noia intenta adaptar-se a les exigències de la feina. Però quan no pot més, s'esbrava en un karaoke. Aleshores la protagonista desencadena tota la ràbia que acumula en el bramul furiós i eixordador d'una cantant de death metal.

Aggretsuko inscriu un personatge kawaii en un entorn quotidià d'allò més gris per destapar la part reprimida rere aquella façana tan cuca. La primera temporada arrencava amb la noia envoltada de somnis de color de rosa en el seu primer dia de feina... per passar tot seguit a la seva situació cinc anys després. La sèrie es desenvolupa així des d'una mirada crítica a la cultura laboral japonesa i a les inèrcies d'explotació i masclisme que encara arrossega.

Retsuko es desfoga al karaoke com a reacció a uns col·legues llepaculs i a uns caps que la sobrecarreguen de responsabilitats i n'esperen una actitud submisa. No ha explicat a ningú aquest secret, ni tan sols als seus millors companys, l'astuta fennec Fenneko i la hiena Haida, que s'acaba enamorant de la protagonista. Aggretsuko també funciona com un retrat del desencant generacional de les joves japoneses de vint-i-tants que intenten dur a terme una vida independent en un context encara molt tradicional. La vena romàntica de la protagonista la porta a enamorar-se d'un altre panda vermell de la feina, amb l'adient malnom del príncep empanat, que representa un nou tipus de masculinitat a la societat japonesa, la dels homes sense iniciativa pel que fa a les relacions sentimentals.

La segona temporada de la sèrie s'estova força respecte a l'inici de la primera per incidir encara més en la vida amorosa de la protagonista. Resulta xocant comprovar com una noia de vint-i-pocs encara brega amb l'intent de la seva mare d'arranjar-li un matrimoni concertat. Retsuko representa aquí les contradiccions de tantes joves que, frustrades davant un món laboral que no els proporciona l'oportunitat de triomfar, es refugien de nou en una imatge idealitzada de l'amor com a territori de realització vital i econòmica. La sèrie conrea també una fantasia femenina molt kawaii, però de baix perfil. A Retsuko no només la festeja el company de feina pagafantes, també una mena de príncep blau, un crac de les empreses tecnològics a qui coneix sense saber-ne la condició. Encara que deixi anar esgarips heavies, la protagonista no renuncia a presentar-se com una noia adorable per als homes.

La tercera temporada s'endinsa de nou en un imaginari propi al món kawaii: les bandes de j-pop i el culte a les seves integrants, o idols. La sèrie mostra el vessant menys glamurós d'aquests grups i per un moment sembla una revisió de Perfect blue, l'anime de culte de Satoshi Kon sobre aquest tema. Aggretsuko no arriba a ser tan pertorbadora, però resulta valuós com explora la cara fosca de l'imaginari bufó.