L’Eufònic supera amb nota l’edició més difícil

Sant Carles de la RàpitaAbans que la pandèmia ho capgirés tot, les Terres de l’Ebre ja havien rebut l’embat del temporal Gloria. Després ha vingut la incertesa d’aquest 2020 de la punyeta, i així i tot ajuntaments ebrencs com el de Sant Carles de la Ràpita no han girat l'esquena a propostes culturals tan tossudament arrelades al Delta com el Festival Eufònic, que aquest diumenge ha tancat la novena edició superant adversitats de tota mena (pandèmiques i meteorològiques) i amb el suport d’un públic, tant local com visitant, que va exhaurir les entrades per a totes les propostes i va entomar amb bon esperit l’aiguat de divendres. La pluja, però dissabte, també va aparèixer al final del concert de techno-pop per a gent asseguda d’Algora, que es va fer en un clar del bosc al costat de les surgències d’aigua dels Ullals de Baltasar, una de les mil meravelles del Delta.

“Està sent un any complicadíssim per a molta gent”, va dir dijous el director de l’Eufònic, Vicent Fibla, abans de l’actuació d’Enric Casasses i Don Simón & Telefunken. Fibla admetia que tenia una sensació “agredolça”: content per poder fer el festival, trist per un present de trinxament socioeconòmic arreu. No ho deia un paracaigudista cultural dels que xuclen els recursos d’un territori, sinó un rapitenc al capdavant d’un equip majoritàriament ebrenc que porta vuit anys fent que tinguin sentit conceptes com cultura de proximitat, creació en el medi natural, avantguarda i diversió.

Amb epicentre a la Ràpita, però escampada també per Tortosa, Amposta i Ulldecona, la programació de l’Eufònic ha inclòs instal·lacions sonores i visuals com les de CaboSanRoque, Marta Verde i Vacca que demostren la cura amb què es trien les propostes artístiques. També hi ha projectes que cal aplaudir com el concurs de joves talents de trap en català que comanda Guillamino. I, esclar, hi ha hagut concerts en espais adaptats a tots els requeriments pandèmics, com la Glorieta de les Escoles, un vestigi de la Ràpita imaginada per Carles III. Allà va ser on Enric Casasses, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va ser el verb i Don Simón & Telefunken la gramàtica musical, amb moments de gran volada com el que van aconseguir amb poemes inclosos en el disc Orbiten com Un nino articulat i Qui’t va matricular!, i amb d’altres d’aventures anteriors amb Pascal Comelade com Mon pare fou.

A la Glorieta de les Escoles també hi va actuar, dissabte, la tarragonina Odina, que va fer una presentació sense banda del seu primer disc, un format que la situa en la sintonia de cantautores de rock alternatiu com Julien Baker. Per cert, Odina, tot honestedat, va explicar que canta en anglès perquè així la seva mare no sap què està dient. Just després va arribar una nova fascinant trobada amb el duo Tarta Relena, que va ampliant el catàleg de meravelles a cappella (i electrònica) i que segueix enlluernant lligant cançoners populars sefardites, grecs, menorquins (la terrible història de Cecília) i ibèrics. Són úniques, com l’Eufònic.