De Cuelgamuros al cementiri: els familiars d'assassinats pel franquisme tanquen la ferida

MadridJornada històrica per a la memòria democràtica al municipi de Pajares de Adaja, a la província d'Àvila, aquest diumenge. Les restes de dotze víctimes de la Guerra Civil exhumades del Valle de Cuelgamuros han estat entregades als seus familiars en un acte solemne que ha encapçalat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Els familiars de Víctor Blázquez, Valerico Canales, Emilio Caro, Ramón González, Flora Labajos, Celestino Puebla, Pedro Ángel Sanz, Gregorio Pérez, Raimundo Meneses i Rito Martín, veïns de Pajares de Adaja i Navalmoral de la Sierra, han pogut tancar una ferida oberta des de feia dècades i després d'una llarga reivindicació.

Els cossos d'aquestes deu persones, i de dues més que no estan identificades, reposaven al mausoleu que va crear Francisco Franco l'any 1959 i que abans havien estat en fosses comunes o en cunetes de carretera. Set d'aquestes víctimes del franquisme eren conegudes com els 7 de Pajares perquè van ser assassinats la nit i matinada del 20 d'agost del 1936 a mans dels falangistes. Els fills d'alguns d'ells encara recorden com els assaltants se'ls van endur de casa seva. "Els van assassinar a sang freda, a boca de canó, amb un tir a la nuca. Aquesta és la veritat", ha expressat durant la cerimònia Juan Luis González, net de Román González.

"Era gent humil, treballadora, compromesa amb la seva classe, gent del poble", ha afegit. Alguns eren afiliats a la UGT i per això també hi ha assistit el seu secretari general, Josep Maria Álvarez. Aquestes víctimes formaven part de la caixa 198 de Cuelgamuros, situada al nivell 0 de la capella del Camp Sepulcre, del total de 33.833 altres cossos que s'hi van traslladar entre el 1959 i el 1983. La nova llei de memòria democràtica preveu aquesta reparació per a les víctimes, i les restes d'aquestes dotze persones han rebut sepultura al cementiri. Els familiars han dipositat un clavell vermell sobre el panteó mentre entonaven Al alba, de Luis Eduardo Aute, una cançó simbòlica de les acaballes de la dictadura.