La cultura, lluny de la recuperació: l'informe del CoNCA en 7 xifres
El 2021 la cultura va facturar un 16% més respecte al 2020, però no compensa el 23% de pèrdues per la pandèmia
Barcelona"El 2021 no ha estat l’any de la recuperació", sentencia Salvador Casals, membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). "Hi ha hagut una recuperació, però no de la manera que es voldria. Encara no estem en la situació prepandèmia. I hem de pensar com afectarà la inflació, quin impacte tindrà en la cultura", pronostica. Si bé s'ha iniciat el camí de la recuperació, els núvols negres continuen planant sobre el sector cultural. Segons l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2021, presentat oficialment aquest dimecres, la cultura va facturar el 2021 un 16% més que l'any anterior gràcies a la caiguda de les restriccions a partir de juny, però queda lluny de compensar les pèrdues del 23% que es calculen per al 2020, sobretot en les arts en viu.
Les arts escèniques són el sector que més es recupera (un 70% d'increment) però perquè és el que més havia caigut (un 62%), així com els llibres (+18%). L'audiovisual o els museus, en canvi, són àmbits que no han recuperat xifres prepandèmiques. "Els museus només han tingut un 31% dels visitants que van tenir el 2019. En canvi, el sector del llibre i el dels videojocs continuen creixent, facturant més i contractant més treballadors", assenyala el membre del Consell.
La pandèmia també té altres conseqüències: "Hi ha preocupació pel canvi d’hàbits de consum i per l’impacte que pugui tenir en el cinema", apunta Casals. Cal assenyalar que el CoNCA admet que té dades "parcials" per fer l'informe, per exemple no té les dades de les plataformes -que justament han viscut una explosió el 2021 que no es reflecteix a l'informe-, ni dels teatres fora de Barcelona, ni de galeries. Mirar la televisió, connectar-se a internet, escoltar música o la ràdio i llegir llibres continuen sent les activitats culturals que duen a terme més del 66% de catalans, mentre que anar a espectacles, concerts o al cinema ho fan menys del 33% de la població.
A banda de la pandèmia, l'altra gran preocupació del CoNCA és la "nul·la activitat legislativa sobre temes culturals" els darrers anys. "Hi ha renovacions de lleis pendents de fa anys", lamenta l'informe, com la llei del cinema, del patrimoni cultural o del sistema bibliotecari. I també normatives en àmbits com el teatre i la música. També reclamen un Acord Nacional per la Cultura que vetlli per un sistema cultural “ben articulat” i “eficient” i no es basi en polítiques d’ajut “efímeres”.
"Pel que fa als aspectes positius, hi ha esperança en la llei de drets culturals prevista per a finals d’aquest 2022. Destaca també l’augment del pressupost de Cultura, que encara no és del 2% però que ha crescut fins a l’1,3%", diu Salvador. En conjunt, el pressupost de totes les administracions suma 1.077 milions d’euros. La despesa pública per habitant és de 139 euros el 2021 (van ser 130 el 2020), tot i que encara està per sota de la mitjana europea. L’ocupació en cultura és de 177.000 treballadors, un 6,5% més que l'any anterior.
El CoNCA reclama més implicació econòmica de l'Estat i la modificació de la llei de mecenatge admesa a tràmit el març del 2021 i que està encallada. A més, demanen que es creïn indicadors socials per mesurar l'impacte de les polítiques més enllà de l'impuls de l'economia. Per exemple, hi ha dèficits en diversitat i en paritat.
La paritat en la cultura suspèn
Mentre que gran part dels treballadors de la cultura i dels públics culturals són dones, no passa el mateix si mirem els llocs de lideratge. Només es compleix la paritat en un 57% d'entitats del sector públic, però en l'àmbit privat i sobretot l'associatiu aquest percentatge cau radicalment: només un de cada quatre llocs als òrgans directius estan ocupats per dones. A més, les dones "estan presents en els espais de decisions artístiques mentre que els homes són habituals en els espais de decisions estratègiques i gerencials", diu l'informe especial dedicat a la paritat. Si ho mirem per sectors, no n'hi ha cap que superi el 32% de dones en càrrecs directius.
- La facturació creix un 16% Les arts escèniques i els llibres (+18%) lideren la recuperació de facturació el 2021. El 16% de creixement no compensa el 23% e caiguda del 2020. Els teatres de Barcelona van recaptar 44,5 milions d'euros, un 68 % més que l’any 2020, però lluny dels 68 milions recaptats el 2019.
- Cultura dóna feina al 5% de treballadors Entre el gener del 2018 i el gener del 2022, el nombre de persones ocupades del sector cultural creix en un 6,5% i arriba als 177.700 treballadors.
- 1.077 de despesa pública La despesa pública en cultura va tocar terra el 2013 (804 milions). Des de llavors, es manté ascendent. El 2021 és un 6% més que la despesa del 2020, que va ser de 1.012 milions d'euros, aproximadament iguala la xifra de fa una dècada
- Creixen un 45% les ajudes públiques El 2021 es van destinar 274 milions a transferències corrents i de capital, amb l'objectiu de pal·liar la covid. El 2019 va ser aproximadament la mateixa xifra. Anteriorment no passava de 190 milions.
- 139 euros per habitant el 2021 És la inversió de les administracions en cultura. El 2010 era de 157 euros. Si ho repartim per administracions, 85 euros vénen dels ajuntaments i consells comarcals, 39 euros de la Generalitat i 15 de les diputacions. la despesa pública en cultura per habitant va dels 775 euros a Islàndia als 42 euros de Grècia. La mitjana europea és de 218 euros. Els països centreeuropeus s'hi destinen vora els 300 euros.
- Paritat, només al sector públic Només el 57% de les organitzacions públiques són paritàries i tenen dones als òrgans de govern. Les empreses ho són el 36% i el 17% de les federacions de cultura popular.
- Cau un 38% la despesa personal en cultura el 2020 La despesa mitjana per persona cau als 460 euros el 2020. Les famílies van destinar el 2020 un 3,9% del seu pressupost total a oci i cultura (són 3.841 milions).
