La cultura intenta mantenir preus tot i la inflació
L’encariment del transport, l’alimentació, l’energia i matèries com el paper amenaça de frenar la recuperació del sector cultural, encara tocat per la crisi de la pandèmia
PalmaEl sector cultural està revertint l’impacte econòmic generat per la pandèmia, però la nova crisi derivada de la guerra a Ucraïna amenaça de frenar la recuperació. Les empreses culturals illenques estan patint la pujada generalitzada dels costos, però, no obstant això, aconsegueixen mantenir els preus per ara. El sector del llibre n’és un clar exemple. “Ens ha afectat, sobretot ho veim clarament en el tema del paper, que ha pujat molt”, explica Maria Muntaner, editora de Lleonard Muntaner Editors. A més, hi ha períodes en què hi ha escassetat d’aquest material i han de “reconfigurar tota la programació”, conta. A això s’hi suma la inflació en les despeses corrents –sobretot l’electricitat– i alguns materials com els tòners per a les impressores, que “té un sobrecost brutal”. El preu del llibre no ha augmentat, però Muntaner recorda que les despeses pugen progressivament de fa anys i considera que, si es manté aquesta dinàmica, “acabarà afectant el preu final segur”. De moment, tampoc n’ha notat l’efecte en les vendes, que es mantenen.
El president de l’Associació de Llibreters de Palma, Àlex Volney, apunta que la nova conjuntura se suma a “la situació constant de canvis del sector”, la qual genera problemes de liquiditat a algunes llibreries. Així mateix, comenta que el consum “s’ha racionalitzat” després de la pandèmia i creu que, si les vendes continuen recuperant-se, és sobretot “gràcies als lectors joves: a la novel·la gràfica i la literatura infantil”. A més, Volney recorda que el preu del llibre gairebé no ha variat les dues darreres dècades, mentre que tot s’ha encarit: “Els llibres quasi no arriben a 20 euros. Les grans cadenes juguen a abaratir, a veure qui fa el preu més petitó, i això va en detriment de les llibreries petites i els drets d’autor”, reflexiona.
En el món de la producció audiovisual de les Illes, l’escalada de preus està fent que hi hagi projectes “amb marges tan petits que ja no són viables”, assegura el president de l’Associació de Productores Audiovisuals de les Illes Balears (APAIB), Kiko Domínguez. Com que tant els preus dels programes com les dotacions de les línies de subvenció no augmenten, mentre que les despeses sí que ho fan, “el poder adquisitiu dels productors i la capacitat per mantenir-se vius està minvant”.
El director de la Mallorca Film Comission, Pedro Barbadillo, corrobora que “hi ha menys petites produccions d’àmbit local i regional”. En canvi, assegura que l’illa continua en un bon moment quant a rodatges de ficció de grans productores. Quant a la inflació, apunta que sobretot tenen problemes les produccions més antigues: “Un projecte de cinema normalment es fa amb dos anys d’antelació i darrerament s’hi veu un sobrecost del 20% i el 30% respecte del que es va pressupostar llavors”, detalla. No només s’encareixen el material i el transport, “també les estades, els vols, els cotxes de lloguer...”. A banda d’això, Barbadillo creu que el sector ja comença a viure un moment de contracció, sobretot “perquè les plataformes comencen a posar el fre”. “Hi ha un replantejament de la demanda de contingut”, subratlla el director de la Mallorca Film Comission, i afegeix que a la gent “potser ja li costa més subscriure-s’hi per les dificultats econòmiques”.
La insularitat, un sobrecost més
“Nosaltres som públics i no tenim tantes dificultats, però només en un any les despeses del teatre s’han incrementat 50.000 euros, a què has de fer front amb el pressupost anual”, diu el director del teatre Principal de Palma, Josep Ramon Cerdà. El fet de ser illa i ser turística encara agreuja més la situació, “perquè ens ha apujat moltíssim el preu del transport per dur les companyies, i d’hotels, a Palma, no en trobes per menys de 100 euros la nit”, afirma Cerdà, que remarca que “tot el que et gastes en aquestes coses són doblers que no tens per produir o contractar espectacles”. Amb tot, el director assenyala que “intentam ser molt curosos amb els catxets artístics: tenir els millors, però si ens demanen preus disparats, els deim que no podem pagar-ho”.
En el cas del Principal, ha mantingut el públic –uns 50.000 espectadors enguany–, però han observat un canvi de perfils: s’hi ha incorporat molta més gent jove i n’ha davallat l’adulta. “Amb això ha quedat equilibrat”, precisa. En la mateixa línia s’expressa el director del Teatre del Mar de Palma, Carles Molinet, que assegura que estan incrementant públic malgrat la situació econòmica actual. Això sí, encara estan per davall de la demanda prepandèmica. “Normalment, teníem una quota de 100 espectadors per espectacle i hem arribat a caure a la meitat. Ara estam pels 65 espectadors per espectacle”, exposa Molinet, que el 2023 ha preparat una programació especial pels 30 anys de l’espai escènic que dirigeix. Tant el Principal com el Teatre del Mar mantenen els preus en les entrades i els abonaments.
La insularitat també afecta especialment el mercat de l’art, que es mou en un context molt internacional. “Bàsicament, el que més ha pujat és el transport i nosaltres feim molta feina amb clients de fora de Mallorca”, indica el president de l’associació Art Palma, Fran Reus. Els sobrecostos “ens els menjam nosaltres, no hem apujat els preus”, assegura el galerista. I afegeix que “t’hi mires una mica més a l’hora de programar”.