Cultura el 2018: de les polítiques als premis amb noms propis

Polítiques cultural

Pla de Cultura i de Patrimoni i maror al Museu de Mallorca

Les polítiques culturals d’aquest 2018 han estat marcades per la redacció del Pla de Cultura i de Patrimoni. La Conselleria de Cultura capitanejada per Fanny Tur s’ha embarcat tot l’any en relatories, jornades professionals i compareixences voluntàries al Parlament amb la bandera de la participació en una mà i la voluntat de consens a l’altra. Sobre el paper és un projecte òptim i necessari. Tanmateix, el document elaborat per Berta Sureda ha estat objecte de controvèrsies, encapçalades per alguns agents de l’anomenat “sector” de la cultura i que no engloba tots els representants ni prou fer-hi. Aquest desembre el Pla de Cultura s’ha presentat als mitjans i a la societat amb una festa quan, precisament, festa és el que menys necessita la cultura. L’any també ha estat marcat pels titulars que han donat els diferents episodis succeïts a Ca la Gran Cristiana. La jubilació de la seva directora durant 15 anys, Joana M. Palou, l’entrada al càrrec de l’arqueòleg Bartomeu Salvà, la seva dimissió sis mesos després, les sis peces medievals afectades per la climatització i la darrera designació de M. Gràcia Salvà com a directora, amb un projecte de dubtosa solvència, deixen el Museu en el punt de mira de l’any que entra. Pendents estarem també d’infraestructures, com la presó de Palma, la caixa de música i el sindicat de Felanitx, entre d’altres.

Música

Mallorca Live, L. A. i el concert per la llibertat d’expressió

Un dels fets més destacats d’aquest 2018 en l’àmbit de la música és la consolidació del Mallorca Live Festival. En la seva quarta edició, l’esdeveniment tancà les dues jornades penjant el cartell d’“entrades exhaurides”. Mallorca torna a tenir festival. També en clau de música en directe, destaca el concert per la llibertat d’expressió que es dugué a terme el mes de juny i que aglutinà unes 40 bandes de tot l’Estat, entre les quals hi havia Antònia Font, en un retorn puntual als escenaris. Organitzat per l’Associació Acallar en resposta a la condemna de presó de Valtonyc, entre d’altres casos de censura. El comiat de L. A., el grup liderat per Luis Alberto Segura, deixa un buit en l’escena de la música de les illes, que, malgrat tot, gaudeix d’una salut envejable. Discs com Futbol d’avatguarda, de Da Souza, i la reedició del disc de Joan Ramon Bonet, en són una mostra.

Lletres

Grans fites i reconeixements però pocs lectors en català

El Premi Nacional de Poesia requeia enguany en la mallorquina Antònia Vicens per Tots els cavalls. El jurat en reconeixia l’escriptura “seca, dura, inquieta i fulgurant”. L’escriptora Carme Riera rebia la Medalla d’Or de les Illes Balears i poques setmanes després publicava Venjaré la teva mort. Les lletres illenques d’aquest 2018 també han estat protagonitzades per les dones. Una mostra són els pregons de la Fira del Llibre i de la Setmana del Llibre en Català que anaren a càrrec de la poeta Laia Martínez López i la historiadora Isabel Peñarrubia, respectivament. Destaca, també, Carles Rebassa que rebia fa uns dies el Carles Riba de Poesia. Tot i el gran nombre de publicacions que es du a terme a les Balears, les dades de lectura no són encoratjadores, amb només un 13,3% de la població illenca més gran de 14 anys que declara llegir habitualment en català.

Arts escèniques

Toni Gomila i els audiovisuals

El nom de Toni Gomila en qualsevol de les programacions dels teatres illencs és sinònim d’èxit i d’entrades exhaurides. El manacorí estrenava enguany Rostoll cremat, la seva primera gran producció com a dramaturg i estrenada al teatre Principal, de Palma. La feina actoral i de direcció escènica ha trobat en el format audiovisual una manera de brillar amb les produccions Mai neva a Ciutat i Amor de cans, la darrera basada en l’obra homònima de Maria Antònia Oliver. En clau de guardons, destaquen els dos premis Max de teatre que recollí Joan Yago per Fairfly.

Arquitectura

Tres premis FAD cap a les Balears

Els guardons més prestigiosos de l’arquitectura i l’interiorisme a Espanya i Portugal i uns dels més acreditats d’Europa, els FAD, varen reconèixer enguany el treball del despatx TEd’A, format per Jaume Mayol i Irene Pérez, amb el guardó d’interiorisme i l’internacional. L’equip de l’Ibavi, dirigit per Carles Oliver, va guanyar el premi FAD per uns catorze habitatges de protecció oficial construïts a Formentera. Tot això l’any que Josep Ferragut ha estat proclamat Fill Predilecte de Mallorca.

Cinema

Triomfadors als premis Goya

El mes de febrer, el sector de la cultura posava la mirada a Madrid i les esperances en la parella de joves director i guionista i el seu curtmetratge Woody and Woody que s’endugué l’estatueta pel millor curtmetratge d’animació. Els Goya de l’any que ve també tindran presència mallorquina, ja que hi estan nominats Marcos Cabotà i Joan Bover per Kyoko, i Carles Bover per Gaza, ambdós a millor curtmetratge documental. D’altra banda, el guionista i director eivissenc, David Marquès, no viatjarà als Oscars amb la pel·lícula Campeones -n’és el guionista-, tot i que havia estat preseleccionada per representar Espanya en els premis més famosos del cinema. Tanmateix, la cinta opta a 11 premis Goya, inclòs el de millor guió original. Esperam unes quantes portades per als cineastes illencs.

Moda

La renaixença i el reconeixement

Els dos modistes mallorquins més internacionals i que poden presumir d’haver conquerit la capital de la moda i el consum com és Nova York han estat de celebració aquest 2018. Miquel Adrover, tot i fer anys que està retirat del sector tèxtil, ha rebut el Premi Nacional de Disseny de Moda. Per la seva banda, Sebastià Pons ha tret una nova línia de moda amb el nom de Muchache i que reinvindica les peces úniques i de gènere neutre. La setmana passada en presentà la segona col·lecció, Primitive & Precious.

Arts visuals

El sector privat compensa les mancances de la gestió pública

Pocs seran els que recordin alguna de les exposicions d’arts visuals que s’han duit a terme en algun dels centres públics de les illes aquest 2018. A Es Baluard, en la seva línia d’exposar retrospectives d’artistes locals, encetada amb Rafel Joan, enguany ha estat el torn de Bernadí Roig. Destacable, també, fou la mostra White Island, de l’artista britànic Edmund de Waal, que es pogué visitar durant l’estiu al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa. A la Pitiüsa major i també en època estival, s’ha guanyat un nom protagonista a les agendes artístiques la proposta de La Nave Salinas, que enguany ha exposat una gran instal·lació del videoartista de Nova York, Bill Viola. Després de la impressionant proposta de Keith Haring de l’estiu anterior, és un dels centres de què s’ha d’estar pendent. Ho és també, la proposta de la Galeria Hauser & Wirth per a l’illa del Rei, al port de Maó, pendent d’un informe del Consell Insular per posar en marxa el projecte. D’altra banda, la reobertura del taller Sert a la Fundació Miró deixà part del sector cultural bocabadat per haver substituït les obres originals per reproduccions. El món galerístic destaca per l’esforç en la promoció exterior que du a terme d’artistes locals. Menció especial per a la Galeria 6A, de Palma, guardonada amb la Medalla d’Or de la Ciutat.

Còmic

Les dones fan una passa endavant

En el primer any en què una dona és guardonada amb el Premi Nacional de Còmic, que recaigué en la valenciana Ana Penyas, a les Illes, el sector ha despuntat en clau femenina. Una mostra d’això va ser l’edició del Còmic Nostrum, en el qual les autores locals tingueren un pes important amb una exposició específica i per la presència d’autores de Suècia, el país convidat d’enguany. De manera individual, algunes d’elles han publicat històries gràfiques aquest 2018, com Enriqueta Llorca i Flavia Gargiulo.