La cultura vol sortir de la precarietat

PalmaCombatre la precarietat, potenciar la connexió amb l’actualitat, optimitzar la gran quantitat d’oferta cultural i implantar protocols que protegeixin les dones en diferents àmbits vinculats amb la cultura. Són alguns dels grans reptes a què s’enfronta el sector cultural en aquest 2025 que acaba de començar segons els mateixos professionals que s’hi dediquen. Molts d’aquests grans objectius estan relacionats amb problemàtiques històricament vinculades al sector, encapçalades per la manca de recursos i la inestabilitat de les polítiques culturals. La dramaturga Marta Barceló, el músic Julià Picornell, la llibretera Glòria Forteza-Rey i el productor i director Luis Ortas analitzen per a l’ARA Balears els grans reptes que les arts escèniques, la música, els llibres i l’audiovisual, respectivament, tenen per endavant.

Poder viure de la feina

“Fa poc vaig llegir un estudi que deia que el 77% dels artistes espanyols estan per davall del salari mínim, i això és molt gros. Fa uns anys era el 90%, crec recordar, però és que la precarietat és el gran problema que hem de resoldre encara avui dia”. Són paraules de la dramaturga Marta Barceló, que, després d’haver vist que les seves obres s’estrenaven a països com Grècia, Alemanya i Romania, començarà el 2025 amb una nova estrena internacional. Serà el pròxim 15 de gener quan la seva obra Tocar mare pugi per primera vegada a un escenari finlandès. “Quan estava a la junta de l’ADIB (Associació de Dramaturgs de les Illes Balears) aquest era el meu cavall de batalla: la internacionalització dels dramaturgs”, exposa Barceló, “i entre coses ho defensava per una qüestió també de supervivència. La cultura en general, i les arts escèniques en concret, estan molt precaritzades, i el gran repte per a 2025, com ho ha estat sempre, és intentar sortir d’aquesta situació de precarietat. Donam per fet que la cultura és deficitària perquè és vocacional, com molt bé explica Remedios Zafra a El entusiasmo, però és que si no fos vocacional ja no existiria. I hem de començar a defensar que hi ha condicions que no hem d’acceptar, que hem de poder viure d’això”.

Ho diu pocs mesos abans que s’estreni el seu nou text, Els darrers sis dies, inspirat en els darrers dies de vida de la seva mare. “És una coproducció del teatre Principal amb la companyia El Somni i és un text important, especial per mi, és clar”, afirma. A més, la dramaturga assenyala un altre repte important per a aquest any 2025 en les arts escèniques: implantar protocols perquè les dones estiguin degudament protegides. “Amb l’Instagram de Cristina Fallarás i altres comptes específics en les arts escèniques han sorgit històries que posen els pèls de punta. Ha arribat l’hora de posar-nos les piles, perquè això tampoc no pot esperar més. Hi ha d’haver mesures, tant en l’àmbit laboral com educatiu, per frenar els abusos de poder i l’assetjament contra les dones”, diu.

Protegir els artistes locals

Els Ánimos Parrec tancaren 2024 amb un darrer concert que ja ha esdevingut una espècie de tradició: l’actuació a Sant Joan, el poble d’on es pot dir que ha sorgit el grup, el dia de Sant Esteve. I per continuar amb més tradicions d’aquest jove grup que sembla que du tota la vida a l’escena musical mallorquina, encaren el 2025 amb l’objectiu de publicar un nou disc: n’hauran tret tres en tres anys. “El compromís és publicar-lo la pròxima tardor, després d’haver signat un preacord amb la discogràfica i productora RGB, cosa que ens ha fet moltíssima il·lusió perquè és una empresa experimentada que no té un catàleg gaire extens, però que sí que trien bé amb qui fan feina: duen gent com Els Pets i Lax’n’Busto. I ara també a nosaltres”, explica tot satisfet Julià Picornell, cantant del grup.

Amb vista al 2025, Picornell assegura que l’escena musical mallorquina gaudeix de certa estabilitat que seria interessant mantenir i potenciar. “Aquí l’escena es divideix molt clarament entre aquells que fan una música purament comercial i aquells que entrarien en allò que en cinema es diu ‘art i assaig’. I tant per uns com per altres ara mateix hi ha llocs on tocar, tot i que hem de ser realistes. No podem aspirar a fer 50 concerts a l’any, però, si t’organitzes bé, en pots fer vuit o deu molt tranquil·lament”, assegura. Ara bé, el músic santjoaner reclama que les remuneracions dels grups illencs siguin justes, cosa que no sempre succeeix actualment. “Certes programacions haurien de ser més proteccionistes amb els músics d’aquí”, diu. “Aquest 2024 s’ha començat a fer aquesta reivindicació que crec que ha de derivar en una revisió de les condicions que sovint s’ofereixen, tant des d’entitats privades com des d’iniciatives públiques o sense ànim de lucre”, explica, “i que de vegades perjudiquen els músics balears. Per exemple, a programacions com la de la revetla de Sant Sebastià, que hauria de ser més proteccionista amb els d’aquí. Pel preu que duen Pablo López o Melendi a tocar a la plaça Major podrien programar tots els grups de Mallorca. I ni a Pablo López ni a Melendi els fa tanta falta que el públic els vegi de franc, tenen altres maneres de guanyar-se les sopes”, assegura.

Foment de la lectura entre joves

El 2025 serà un any ben especial per als responsables de la llibreria Embat: farà cinquanta anys de la inauguració. D’aquests, quaranta-cinc han estat lligats a la trajectòria de Glòria Forteza-Rey, que reconeix que tenen previst organitzar una festa de celebració del mig segle de vida de la llibreria. Amb tota l’experiència acumulada, la llibretera té clar que un dels principals reptes a què s’enfronta el món del llibre és la connexió amb la joventut. “Hi ha una franja d’edat en què es produeix un buit en la lectura. Fins als 10 o 12 anys hi ha bon ritme entre els petits lectors i, llavors, quan comencen Secundària, molts d’ells ho abandonen. Això s’ha agreujat encara més amb l’aparició de les pantalles, i és per això que resulta ja imprescindible una bona campanya de foment de la lectura dirigida als joves, és urgent”, assenyala.

I si bé valora positivament l’estat en què es troba l’edició de llibres en català a les Balears, reconeix que la situació és millorable. “Per exemple, en l’àmbit de les traduccions ha millorat molt en els darrers vint o trenta anys, n’hi ha de boníssimes de llengües com l’anglès i el rus, però és cert que en general s’està assolint un nivell inabastable de noves publicacions. Si haguéssim de tenir a la llibreria totes les novetats, nosaltres mateixos no hi cabríem”, afirma preocupada, “i mentrestant hi ha grans clàssics, llibres realment bons, que estan descatalogats i pendents de reeditar. El món editorial té alts i baixos i les novetats els permeten sobreviure, és cert, però potser el ritme dels darrers anys ja sigui massa exagerat”.

Per altra banda, la copropietària també de Born de Llibres i Quars, juntament amb Francesc Sanchís, subratlla la necessitat de revisar les fórmules dels ajuts institucionals per tal de simplificar-les i per dinamitzar encara més la programació cultural. “Durant la visita del ministre Urtasun es va parlar de la possibilitat de corregir el fet que les ajudes tinguin uns terminis que de vegades fan impossible que determinades activitats en puguin formar part, com ens passa amb el Febrer Negre, que no pot entrar als ajuts del mateix any ni tampoc es pot arrossegar fins al següent”, apunta.

Consolidar l’audiovisual

“Amb vista al 2025 el gran desig és que les Balears s’arribin a equiparar a la resta de comunitats amb pes al sector audiovisual de l’estat espanyol. A Navarra, el País Basc i les Canàries hi ha incentius fiscals, per exemple, i a Madrid, molta proximitat amb les plataformes. I, mentrestant, aquí no només no hi ha res de tot això, sinó que tenim problemes amb els permisos i les condicions per rodar. I així és molt complicat que les Balears siguin un territori atractiu per als rodatges”, exposa el director i productor Luis Ortas. “I és cert que s’ha aconseguit bastanta estabilitat amb el nou secretari general de Cultura, però s’hauria d’arribar a consolidar. Venim de temps convulsos, en què s’havia iniciat el procés de constitució de l’ICIB (Institut d’Indústries Culturals), però que fins ara no s’havia normalitzat. I hi ha d’haver una continuïtat i un equilibri en les polítiques culturals per tal que arribin a bon port. També seria ideal un augment de pressupost, no directament a nosaltres, les productores, sinó a entitats com el mateix ICIB o IB3, per assegurar les possibilitats de producció”.

Ortas comença l’any 2025 amb la vista posada a una estrena i dos rodatges. “Després de la gira per festivals, finalment estrenarem el curtmetratge de Maria Enganxa i començarem ja el rodatge del llargmetratge que se’n deriva, una evolució de la història del curt. També tenim previst rodar, després de set anys de feina, el llargmetratge basat en el personatge de la Paca i que finalment dirigirà David Ilundain, que ja va dirigir la pel·lícula B de Bárcenas”.

Finalment, com a repte per al 2025, el productor i director mallorquí proposa que les històries produïdes a les Illes Balears estiguin més connectades amb el principal tema de preocupació de la societat: la crisi de l’habitatge. “Afecta tota la població illenca, per molt que puguis guanyar un sou com a cambrer o com a recepcionista, aquesta crisi afecta tothom, i la ficció audiovisual l’hauria de tenir present. L’hem de posar sobre la taula, a les nostres històries, perquè la crisi de l’habitatge i la saturació turística són molt preocupants”.