10 pel·lícules recomanades del D'A, la gran festa del cinema d'autor

BarcelonaLa tretzena edició del Festival D'A arriba més aviat que altres anys (del 23 de març al 2 d'abril) però amb la mateixa exuberància inabastable de títols: 115 pel·lícules, entre llargs i curts, que es projectaran al CCCB, els Aribau Multicines, el Zumzeig i la Filmoteca. Les novetats d'enguany són el premi D'A concedit a la cineasta francesa Céline Sciamma, que oferirà una classe magistral al festival, i un cicle de concerts audiovisuals que inclou J de Los Planetas, que posa música a peces inèdites del director de la mítica Arrebato, Iván Zulueta. Una programació a l'altura del gran festival de cinema de Barcelona de la qual destaquem 10 cites recomanades.

En el cinema actual no hi ha cineasta més dedicat a retratar les tribulacions amoroses dels seus personatges que el francès Emmanuel Mouret. Després de la magnífica Les coses que diem, les coses que fem, una de les sensacions del D'A 2022, Mouret inaugurarà aquesta edició del festival amb Crónica de un amor efímero, que segueix l'afer entre un home casat i una dona separada deixant que les seves paraules i gestos dibuixin un mapa detallat de les emocions que els recorren.

Després de projectar l'any passat el seu díptic The souvenir, el D'A dedica la retrospectiva d'aquesta edició a la cineasta anglesa Joanna Hogg, nom clau del cinema d'autor europeu dels últims anys. El repàs de la filmografia de Hogg inclou la seva última pel·lícula, La hija eterna, que explora la seva relació amb la seva mare a través d'una juganera i enigmàtica història de fantasmes amb moltes capes de significats. La protagonitza Tilda Swinton en un doble paper: el de l'alter ego de la directora i el de la mare d'aquesta.

Si La flor va ser la sensació del cinema d'autor del 2020, la d'aquesta temporada està sent un altre film maratonià del col·lectiu argentí El Pampero: les més de quatre hores de Trenque Lauquen estan plenes d'intrigues i misteris al voltant d'una dona desapareguda a qui dos homes segueixen la pista en cadascuna de les dues parts d'aquesta ficció desbordant emparentada amb les Historias extraordinarias de Mariano Llinás, de qui el D'A projectarà també Clorindo Testa.

Paul Schrader, guionista de Taxi driver i director indispensable del cinema nord-americà de l'últim mig segle, culmina magistralment amb El maestro jardinero la trilogia de la redempció iniciada per El mossèn (First reformed) i El comptador de cartes. L'antiheroi d'ara és un neonazi penedit dels seus crims (Joel Edgerton) que treballa com a jardiner per a una viuda rica (Sigourney Weaver) amb qui manté una estranya relació sexual travessada per la classe que trastoca l'arribada d'una neboda díscola.

El manual que va revolucionar l'anatomia del segle XVI dona títol a aquest fascinant i pertorbador documental de Véréna Paravel i Lucien Castaing-Taylor que s'endinsa en el funcionament d'un hospital parisenc però també en el cos dels seus pacients. Com una versió experimental del Viatge al·lucinant de Richard Fleischer, la càmera penetra en la carn i observa un món estrany i terrible mentre els cirurgians parlen de les retallades de la sanitat, els preus dels lloguers a París o la dificultat per tenir ereccions. Advertència: té imatges més tremendes que la pel·lícula més extrema de Sitges.

L'última entrega de les autoficcions cinematogràfiques de Valeria Bruni Tedeschi recrea el seu pas per l'escola de teatre de Pierre Romans i Patrice Chéreau a finals dels 80. Els amors de joventut i la descoberta de l'ofici i la vida vertebren una pel·lícula lluminosa i sensual (gran descoberta la de Nadia Tereszkiewicz, César a l'actriu revelació) que, tanmateix, ha protagonitzat una de les polèmiques de l'any a França per les acusacions d'abús i violació d'un dels seus actors, Sofiane Bennacer, vetat dels César "per respecte a les víctimes".

En el fons, només hi ha dos tipus de festivals de cinema: els que programen les pel·lícules de Hong Sang-soo i els que no. El D'A sempre ha estat al costat de l'Éric Rohmer coreà, i per això projecta la penúltima cinta del prolífic director, en què un director de cinema s'instal·la a la casa d'una amiga i acaba enamorant-se de la cuinera del restaurant que hi ha a l'edifici. Lleugeresa, vitalitat i rimes entre realitat i ficció són els ingredients d'aquesta nova joia minimalista de l'heroi de la cinefília moderna.

Un thriller sec i negre com l'ànima del seu protagonista, fill bastard del propietari d'una bolera, que juntament amb el negoci hereta un llegat de masculinitat tòxica i violència. La directora Patricia Mazuy és una de les veus més independents del cinema francès actual, amant de la transgressió dels codis clàssics del gènere: només cal veure la manera d'abordar la violència contra les dones en l'esfereïdora seqüència d'assassinat que trenca en dos la pel·lícula.

Si despulléssim L'any que vam viure perillosament d'intrigues polítiques i portéssim a ebullició l'erotisme i la desesperació dels seus protagonistes, el resultat s'aproximaria bastant a Stars at noon. La Claire Denis més incandescent dels últims anys filma la passió tèrbola d'una periodista (Margaret Qualley, magnètica) i un diplomàtic (Joe Alwyn) atrapats en la suor d'una atracció fatal mentre al seu voltant Nicaragua es prepara per a una guerra.

El D'A sempre ha tingut bon olfacte per detectar la producció catalana de la temporada que causarà sensació. I si en anteriors edicions va ser 10.000 km, Estiu 1993 o Els dies que vindran, enguany la pel·lícula de clausura és 20.000 espècies d'abelles, l'aclamat debut d'Estibaliz Urresola sobre l'estiu que una nena trans passa amb la seva família materna. El film va guanyar l'Ós de Plata a la millor actriu (la jove Sofía Otero) a la Berlinale i acaba d'endur-se la Bisnaga d'Or a la millor pel·lícula al Festival de Màlaga.