Quan el Daeix s'emporta les teves filles

Las cuatro hijas planteja dos interrogants com a punt de partida. El primer, com avança la directora Kaouther Ben Hania en el pròleg d’aquest documental nominat a l’Oscar, té a veure amb les protagonistes del film, les quatre filles d’una dona tunisiana anomenada Olfa i els seus dilemes i conflictes vivint en el Magrib del segle XXI. El segon interrogant aborda la complicada qüestió de la representació d’un trauma que ja no és individual sinó col·lectiu i íntim: el d’una família sencera trasbalsada per la desgràcia quan les dues filles grans desapareixen “devorades pel llop”, és a dir, reclutades pel Daeix. Dues inquietuds, explicar la història de l’Olfa i de les noies, d’una banda, i fer-ho d’una manera respectuosa amb el seu dolor, de l'altra, conflueixen, doncs, en una proposta exigent però fascinant que aspira a fer justícia a la complexitat de les seves experiències.

Com succeeix en obres de temàtica similar, Ben Hania posa en escena un dispositiu híbrid que fusiona entrevistes, interpretacions que recreen els moments més dolorosos de la família i material dels mitjans de comunicació, ja en el corol·lari de la pel·lícula, filant un exercici de memòria familiar però també de teràpia. Potser el resultat és, en alguns moments, confús i esgotador, però el film il·lumina una realitat tan salvatge i estremidora que resulta impossible no sortir de la pel·lícula commocionat.