Daniel G. Andújar: "Alimentem la maquinària perquè Google ens deixi fer cerques"

BarcelonaL'artista Daniel. G. Andújar (Almoradí, 1966) s'ha convertit en un dels degans a l'Estat, i també internacionalment, pel que fa a explorar el potencial creatiu dels mitjans tecnològics i convertir-los en "un espai de resistència" enmig d'un "paisatge visual absolutament contaminat", com diu ell mateix amb motiu de la nova exposició que li dedica la galeria Àngels Barcelona (Pintor Fortuny, 27), titulada Damnatio memoriae, alquimistes, bufons i màscares.

Gairebé tots els treballs de l'exposició, oberta fins a l'1 de juliol, estan fets utilitzant tècniques d'intel·ligència artificial, que G. Andújar fa servir per esperonar el públic perquè sigui conscient que les imatges són creacions en comptes de documents i sigui més crític en un moment en què el debat sobre l'impacte de la intel·ligència artificial està damunt la taula i ja han aparegut imatges fictícies com la de la detenció policial de Donald Trump o una altra on el papa Francesc feia onejar una bandera LGTB. Hi criden l'atenció una sèrie d'històries fictícies: es tracta d'unes revolucions protagonitzades només per dones, una de les quals pel preu del pa a Barcelona el 1736. Aquesta sèrie és una reacció davant el "maquillatge de la història" que G. Andújar ha observat en algunes sèries de televisió molt populars: "Són històries on les dones no estaven subjugades, es podien tenir determinades orientacions sexuals i que tothom les admetés, i que hi hagués comtes afroamericans admesos a la cort", diu l'artista.

Una altra de les sèries inclou imatges imaginàries d'unes plantes que es van extingir fa dècades. I una tercera és una col·lecció de cartells i imatges polítiques que reprodueixen els estils d'artistes com William Hogarth i Francisco de Goya. "Es tracta de sortir d'aquest sistema de producció, o estar-ne fora, encara que al mateix temps hi estàs totalment implicat. Una de les capacitats que té l'art és generar espais de resistència en un món que cada vegada està més controlat, que és més sofisticat i que genera una cúpula de control que ens aïlla individualment", explica. "Però al mateix temps hem de retroalimentar aquest món perquè generi una certa satisfacció i al final ens trobem fent d'assistents de la màquina. Per molt sofisticada que sigui, has d'estar-ne pendent", adverteix. "Alimentem la maquinària –afegeix– i és una condició força contemporània que treballem per a elles, perquè Google ens deixi fer cerques, traduccions, mirar pel·lícules, fer servir aplicacions de veu o posar la teva cara en una foto..."

La feina de G. Andújar també consisteix a recordar els límits i la censura que exerceix la intel·ligència artificial, fruit de la ideologia de qui la controla, com és el cas d'una sèrie d'imatges creades a partir d'un retrat de Miguel Hernández llegint poesia: durant el procés l'artista no va poder modificar-los el gènere.

Com indica el títol de la mostra, bona part del projecte té a veure amb la memòria: damnatio memoriae era un terme legal que es feia servir a Roma i en diverses cultures mediterrànies, que implicava esborrar de la memòria o del present certs fets històrics o la biografia de determinats personatges com els emperadors anteriors. Daniel G. Andújar el relaciona amb línies del seu propi treball com les notícies falses, les revolucions feministes i la cultura de la cancel·lació. Pel que fa a això últim, en un dels treballs més punyents hi ha un escut franquista pintat d'un dels negres més purs per invisibilitzar-lo. Gestos com aquest són una alternativa a l'eliminació de les imatges feixistes de l'espai públic, perquè mantenir-les pot tenir una funció pedagògica. "Després del programa de desnazificació que hi va haver a Alemanya, en els últims anys veiem que tornen a generar-se moviments feixistes perquè els joves no tenen presents els referents", conclou.