Deu moments clau de la trajectòria de David Bowie

BarcelonaDavid Bowie ha mort als 69 anys, pocs dies després publicar el seu 25è disc d'estudi, 'Blackstar'. Aquests són deu dels moments més importants de la seva trajectòria:

1969 / 'Space oddity'. El dia 11 de juliol del 1969 va ser publicada la cançó 'Space oddity', una peça de pop psicodèlic que explicava l'epopeia galàctica de Major Tom, el protagonista fictici que s'havia empescat el jove músic i cantant britànic David Bowie. Amb 22 anys, Bowie va ser per primera vegada número 1 al Regne Unit i va arribar al número 15 del Billboard nord-americà. 'Space oddity' va ser la primera cançó del disc 'David Bowie', que va ser publicat a Philips a finals d'any, produït per Tony Visconti. Incloïa cançons com 'Cygnet committee' i 'Wild eyed boy from free cloud'. Anteriorment, Bowie havia debutat a Deram als 20 anys amb un disc influït pel pop barroc que tindria pocs punts en comú amb 'Space oddity'.

1972 / 'Ziggy Stardust'. Tres anys després d'assolir la fama, David Bowie havia publicat els discos 'The man who sold the world' (1970), 'Hunky Dory' (1971) i 'The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders from Mars' (1972). En aquest últim dedicava un cicle de cançons a explorar la vida de l''alter ego' Ziggy Stardust. El disc, marcat pel glam rock, incloïa cançons com 'Starman', 'Hang on to yourself' i 'Sufragette city'. En una entrevista amb William S. Burroughs per a 'Rolling stone', Bowie deia: "La història té lloc cinc anys abans del final del món. El planeta té els dies comptats, perquè s'acaben els recursos naturals [...] Ziggy Stardust tocava en un grup de rock, però els joves del moment ja no volen rock'n'roll. Ja no queda electricitat per tocar-ne. Li recomanen que busqui notícies per cantar-les, i el que troba són... notícies terribles".

1975 / 'Young americans'. Bowie va oferir una revisió –particular i novedosa– del soul de Philadelphia a 'Young americans', una de les seves obsessions del moment. Cançons com 'Young americans', 'Fascination' i la versió d''Across the universe' dels Beatles mostren una cara diferent del músic, que va definir les composicions amb el terme 'plastic soul'.

1977 / 'Heroes'. El 12è disc de Bowie és la segona part de la trilogia berlinesa, que havia arrencat amb 'Low' uns mesos abans i culminaria amb 'Lodger (1979). La col·laboració amb Brian Eno es fa evident en 'hits' com la cançó que titulava el disc, 'Heroes', però també a 'Sons of the silent age', 'Beauty and the beast' i 'Moss garden'. Bowie s'havia instal·lat primer a Suïssa i més endavant al Berlín occidental, i va ser allà on compartiria pis amb Eno i Iggy Pop, amb qui escriurien a mitges 'The idiot', primer disc en solitari del líder de The Stooges.

1981 / 'Under pressure'. En plena etapa 'new wave', que arrencaria amb el disc 'Scary monsters (and super creeps)', del 1980, va enregistrar el single 'Under pressure' amb Queen, que aconseguiria el tercer número 1 de Bowie al Regne Unit, després de 'Space oddity' i 'Ashes to ashes'. 'Under pressure' va acabar formant part de 'Hot space', el novè disc de Queen, i va ser una cançó controvertida, perquè el grup de Freddie Mercury i Brian May barrejaven per primera vegada en la seva trajectòria rock i influències disco.

1983 / 'Let's dance'. Produït per Nile Rodgers, dels Chic, 'Let's dance' va suposar una nova transformació del Duc Blanc, que en aquells moments només tenia 36 anys. Definit actualment com a 'postdisco' i 'dance-rock', 'Let's dance' incloïa cançons com 'China girl' i 'Modern love'. Bowie aprofundiria en les sonoritats del pop comercial en dos discos posteriors, 'Tonight' (1984) i 'Never let me down' (1987), que ell mateix va criticar més endavant definint-los així: "Van ser els meus discos de l'era Phil Collins'.

1986 / 'Laberint'. La relació de Bowie amb la ciència-ficció va arrencar explícitament a 'Space oddity' i va continuar en nombroses cançons. També en el vessant d'actor: el seu primer paper protagonista va ser 'The man who fell to earth', de Nicolas Roeg (1976), però la pel·lícula per la qual serà recordat és el deliri fantàstic i kitsch de 'Laberint', dirigida per Jim Henson. Bowie hi feia de Rei Goblin, un dels pocs personatges de carn i ossos del film.

1997 / 'Earthling'. Coincidint amb el seu 50è aniversari, Bowie va publicar 'Earthling'. Com el seu precedent, 'Outside' (1995), el drum'n'bass que feia furor a l'època hi tenia un paper important. Era el primer disc que Bowie s'autoproduïa des de 'Diamond dogs' (1974). El so contrasta amb el rock dels dos discos de Tin Machine (1989 i 1991), una de les etapes actualment menys considerades de la seva trajectòria.

2004 / Retirada dels escenaris. Durant el tour més llarg de la seva carrera –112 concerts repartits entre Europa, Amèrica del Nord, Àsia i Austràlia–, el cantant va patir una angina de pit enmig d'una actuació a Alemanya i es va haver de retirar dels escenaris. Es tancava així la penúltima etapa musical de Bowie, on havia tornat a un pop-rock de sonoritat clàssica en discos com 'Hours...' (1999), 'Heathen' (2002) i 'Reality' (2003), que contenia una cançó dedicada a Pablo Picasso. Des de la dècada dels 70, la relació amb el món de l'art de Bowie s'havia anat fent més i més evident: fins i tot interpretaria Andy Warhol al biopic 'Basquiat', de Julian Schnabel (1996).

2013 / 'The next day'. Després d'una dècada sense publicar noves cançons apareixia, gairebé per sorpresa, 'The next day'. Quan pràcticament tothom estava convençut que Bowie s'havia retirat, la força de balades com 'Where are we now' i la controvèrsia del videoclip 'The next day' –on el cantant apareixia vestit de messies– el van tornar a col·locar a la primera línia de l'actualitat. 'Blackstar' (2016), el 25è i últim disc, que va ser publicat divendres 8 de gener, coincidint amb el 69è aniversari del músic. Oferia set cançons de rock fantasmagòric tocades pel jazz i l'abstracció electrònica de la dècada dels 90.