David Carabén guanya el Premi Martí i Pol

BarcelonaDavid Carabén va guanyar ahir el X Premi Miquel Martí i Pol del Certamen Terra i Cultura per l’adaptació del poema Tot són preguntes, de Joan Vinyoli, transformat en cançó al disc Ara i res de Mishima. De fet, el títol de l’àlbum del grup de Carabén prové d’un vers d’aquest poema sobre el desencís. El lliurament del premi, patrocinat pel Celler Vall Llach, havia de celebrar-se amb un concert dins del festival Músiques Sensibles, però finalment es va fer ahir al restaurant El Tros de Barcelona en un format més auster en protesta per la situació política a Catalunya. Lluís Llach, impulsor del premi, va excusar la seva absència en l’acte “per raons personals i complicades, en solidaritat amb els presos polítics”.

El premi, dotat amb 5.000 euros i una obra original de l’escultor Josep Bofill, s’atorga anualment al millor poema musicat en llengua catalana. El guanyador s’ha triat d’entre els cinc finalistes escollits d’entre prop de 600 cançons editades i inèdites sobre musicacions de poetes en català. El jurat, presidit per Llach, el formaven la guitarrista Laura Almerich, Laura Borràs (directora de la Institució de les Lletres Catalanes), Lluís Gendrau (director editorial del Grup Enderrock), Ramon Muntaner (director de la SGAE a Catalunya i les Balears) i Josep Roca (sommelier d’El Celler de Can Roca).

“Ens falten estructures d’estat, però de poetes anem bastant ben proveïts”, va dir Carabén en recollir el premi. El cantant i lletrista de Mishima també va recordar que sovint “els músics han donat nova vida als poetes”, i va posar com exemple la feina que havia fet Ausiàs March, la poètica del qual va convertir en cançó Raimon. Un dels membres del jurat, Ramon Muntaner, va destacar la dificultat de “trobar música per a un moment de desencís vital” de Vinyoli. “Però el David Carabén fa del desencís virtut. La música dona una altra dimensió al poema”, va afegir Muntaner.

A més de Tot són preguntes, els finalistes d’aquesta edició del premi eren No he desitjat mai cap cos com el teu, de Vicent Andrés Estellés, adaptat per Maria Arnal i Marcel Bagés; Serenada d’hivern, de Josep Carner, per Víctor Bocanegra; Adéu-siau, plaers del món, de Jacint Verdaguer, per Arnau Tordera, del grup Obeses, i Salvador Dalí, de Josep Palau i Fabre, adaptada per Toni Xuclà i interpretada per Ramon Mirabet.