David Fincher, una altra carta guanyadora de Netflix a Venècia

VenèciaDesprés que Wes Anderson i Bradley Cooper elevessin el nivell de les anteriors jornades de la Mostra de Venècia amb les seves produccions per a Netflix, el gegant mundial de l’streaming va tornar a mostrar múscul artístic amb la presentació de The Killer, en què David Fincher, autor de La xarxa social i Zodiac, s’aproxima a l’arquetip fílmic de l’assassí a sou.

"És un personatge molt cinematogràfic perquè combina el drama i l’acció, viu sota molta pressió i el seu dia a dia està marcat per tasques físiques", va explicar el cineasta de Denver a la premsa acreditada. A més, Fincher va apuntar que, amb The Killer, ha volgut portar al límit la dimensió immersiva del seu cinema: “A la pel·lícula observem a través de la mira del fusell del protagonista i escoltem els seus pensaments”. I és així. Als primers compassos del film, el director de L'habitació del pànic construeix una dansa de plans d’alta precisió que van envoltant el personatge fins a adoptar el seu punt de vista, mentre que, a través del so, l’assassí comparteix amb l’espectador la seva fèrria ètica professional i homicida. És com si l’Alain Delon d’El samurai de Jean-Pierre Melville mirés per La finestra indiscreta d’Alfred Hitchcock i murmurés un monòleg interior a l'estil Terrence Malick, però buidat de tota humanitat.

Amb The Killer, Fincher posa a prova els mecanismes d’identificació de la narrativa cinematogràfica. ¿Pot l’espectador posar-se del costat d’un protagonista que somriu mentre es distreu apuntant a un nen amb el seu rifle? I no només això. Dut per la negativa a assumir la immoralitat dels seus actes, l’assassí afirma que "l’empatia és un senyal de debilitat". Unes paraules que contrasten amb l’evident connexió que hi ha entre les rígides ètiques professionals del personatge i el cineasta. Quan l’assassí, interpretat per Michael Fassbender, afirma que la seva vida és en essència "preparació, atenció al detall, repetició, repetició i repetició", no costa imaginar Fincher aprovant la sentència.

The Killer porta a la pantalla la novel·la gràfica homònima de Jacamon i Matz i compta amb un guió d’Andrew Kevin Walker, l’autor del text de Seven. No obstant això, en el context de l’imaginari de Fincher The Killer remet a Gone Girl i El club de la lluita. De la primera, el cineasta recupera el joc amb la subjectivitat del relat, mentre que el record de la segona aflora en l’àcida mirada a la societat de consum. I és que el protagonista de The Killer es mou com peix a l’aigua adquirint subministraments via Amazon, perfilant les seves missions a Google Maps i ingerint calories en restaurants de menjar ràpid de París, el primer escenari del film. “No sabia que als McDonald's de França et podien servir el menjar per una finestreta després d’encarregar-lo a través d’una app”, va explicar sorprès el sempre elegant Fincher.

L’ambigüitat segons Bonello i Friedkin

Després de la incorporació de The Killer, la competició oficial de Venècia va sumar un altre títol destacat gràcies a La Bête, en què el francès Bertrand Bonello planteja una adaptació lliure de la novel·la curta La bèstia en la jungla de Henry James. Intercanviant els rols de la parella protagonista, el director de Lapollonide presenta el drama d’una dona de l’alta societat francesa del segle XIX, interpretada per Léa Seydoux, que confessa a un desconegut (George MacKay) que viu esgarrifada per la premonició d’una tragèdia. Magnificant el misteri del text de James, Bonello amplia el relat amb dos nous episodis situats en el present i a l’any 2044. En cada un d’aquests tres temps històrics –que el cineasta francès explora fent picades d’ull a L'edat de la innocència de Martin Scorsese i a la pobresa de la imatge digital–, la parella protagonista va confirmant la dificultat de la seva relació. Una unió que, en un futur distòpic que recorda el món feliç d’Aldous Huxley, es veurà amenaçada per la intel·ligència artificial, que ha inventat una manera de neutralitzar les pulsions afectives de la població.

Finalment, la Mostra va acollir la presentació de The Caine Mutiny Court-Martial, una pel·lícula pòstuma en què William Friedkin, l’autor de L’exorcista, porta a la pantalla una obra de teatre de Herman Wouk, l’autor de la novel·la El motí del Caine. El film es desenvolupa a la sala d’un tribunal de guerra, on es jutja un cas d'insubordinació en un vaixell de la marina del Estats Units. Filmada amb bon pols i elevada per la magnífica interpretació de Jason Clarke, en el rol de l’advocat defensor d’un jove oficial, la pel·lícula proposa una reflexió punyent sobre la incapacitat del sistema legal per abraçar el principi d’incertesa que regeix la naturalesa humana.