El debut de Joan Moragues Roca, premi Ciutat de Palma de novel·la

Palma“És l’honor més gran que he rebut en tota la meva vida”, diu convençut Joan Moragues Roca. A només 26 anys, aquest professor de Muro ha estat guardonat amb el premi Llorenç Villalonga per la seva primera novel·la, Les estrelles no parlen. “Jo vaig estudiar Física i sé que això d’escriure no és molt comú tampoc entre els científics. No sé si em ve de ma mare, que és professora de català i m’ha inculcat aquestes ganes de llegir i conèixer des de sempre, però m’hi he posat no fa tant, a escriure”, afegeix. 

El castellà guanya terreny entre els guardonats als Ciutat de Palma

De fet, la llavor d’aquesta primera novel·la prové d’un treball que va fer per a un màster de la universitat. “Havíem de presentar un treball sobre una part desconeguda de la ciència i vaig demanar si ho podia fer com una novel·la curta. Em pensava que em dirien que no, però va ser que sí. I li estic molt agraït a aquell professor, va ser gràcies a allò que vaig començar a treballar amb uns personatges que a poc a poc vaig veure que mereixen més atenció, que m’interessaven i volia escriure més sobre ells”, relata. 

La novel·la s’estructura en dos eixos narratius, en diferents espais i temps. Un d’ells se centra en la vida d’un científic real de nom Fritz Haber que, segons l’autor, “va fer coses molt positives per la humanitat, però també algunes de molt negatives”. “És un personatge que tot i haver tingut un paper important a la Segona Guerra Mundial és relativament desconegut, i per la seva ambigüitat m’interessava. No només ell sinó sobretot la seva família. La idea era centrar-me en les conseqüències que va tenir la seva figura també en l’àmbit familiar”. Paral·lelament a això, la novel·la s’endinsa en el vincle entre una dona de nom Bàrbara i son pare, marcada per una sèrie d’esdeveniments traumàtics del passat. “No m’agrada dir que és una història de maltractament infantil”, argumenta Moragues, en relació amb la informació proporcionada sobre la novel·la per part de l’organització del certamen, “perquè et predisposa a llegir-ho d’una determinada manera. I la idea és que la història et permeti reflexionar sobre això sense haver de caure en determinades etiquetes”. 

Fa poc més d’un mes que Moragues, que cita autors tan diversos com Jaume Cabré, Brandon Sanderson i Laura Gost, entre els seus referents, recollia el premi Antoni de Bofarull de narrativa breu per Les figues de l’esperança, un relat curt que a la llarga espera que formi part d’una “obra conjunta més extensa”. 

Demanat sobre el fet que nombrosos escriptors en llengua catalana hagin decidit no presentar-se als Ciutat de Palma com a mostra de rebuig per la incorporació de categories literàries en castellà, Moragues reconeix que és una qüestió que li provoca “contradiccions”. “Si estàs en contra que s’incorporin en castellà vol dir que has d’estar en contra de rebre’l? Jo vull pensar que no, perquè jo estic molt agraït que existeixin espais on els escriptors, també els joves, puguem expressar-nos en català. Optam a tenir un prestigi, amb aquests premis, i a ser llegits per grans entesos en aquesta matèria. Ara bé, crec que és hora d’oblidar aquests arguments de la inclusió i dels avantatges del bilingüisme que no són més que excuses per deixar de banda el nostre deure, que no és altre que preservar la nostra llengua. Si no feim un esforç, també en l’àmbit institucional, per mantenir espais on la puguem fer servir, el que feim és retrocedir. I incorporar obres de fora de la nostra terra només serveix per minvar la presència i el prestigi d’allò que veritablement és nostre”, argumenta.