Una dècada del CineCiutat, un cinema de barri
Javi Pachón, que acaba d'abandonar-ne la presidència, diu que el futur del projecte ha de ser "deixar de sobreviure" per començar a "viure"
PALMADia 13 de juliol de l'any 2012 va començar una obra de barri, un projecte comunitari, una aventura de pel·lícula: va néixer el CineCiutat. Era estiu i, com passa amb aquelles històries d'amor inesperades en època de calor, alguna cosa va encendre l'espurna de la fe en els miracles. Tot i que no ha anat sempre de cine, el rodatge d'aquesta pel·lícula, la del CineCiutat, continua una dècada després d'arrancar.
La celebració d'aquest aniversari es farà cap a la tardor, diu Javi Pachón, que el mes de juny va deixar de presidir la junta directiva del CineCiutat, que ara ocupa Paul Zabel. Pachón ha format part del projecte des del principi: "D'aquelles primeres setmanes, en record que teníem al cos moltíssimes emocions, perquè sentíem que la proposta que teníem anava més enllà del cinema. Va generar-se una sensació de ser poble, de comunitat", explica. "Érem la gent de la ciutat fent una cosa junts", afegeix. Això, aquesta voluntat compartida d'aportar i fer feina, va ser el que va fer possible el naixement del CineCiutat.
De i per la comunitat
Segons l'expresident, el fet de ser un cinema de barri i que les persones de l'entorn hi tinguin sempre les portes obertes és el que ha fet que no "perdessin el nord" i tinguessin sempre present que "l'objectiu és ser de la comunitat".
Recordar aquells dies de moltíssimes emocions, que anava més enllà del cinema, una sensació de poble, de comunitat, de gent, la gent de la ciutat, que estàvem fent plegats una cosa, va fer que existeixi el CineCiutat, i crec que això ens ha ajudat a no perdre el nord, i recordar que som cinema de barri, de la gent, i que l'objectiu és ser de la comunitat".
"Del que més orgullosos estam és de ser vius, i no ens ho explicam", diu Pachón, que usa paraules del vocal de la junta, Ignacio Bergillos, per explicar-se: "Ell sempre diu que és una anomalia del mercat; que, segons el mercat i el sistema, el CineCiutat no hauria d'existir". La gent, però, va dir que sí, i fa 10 anys que continua dient que sí al projecte.
El que va ser president de la junta afirma que el projecte ha servit d'inspiració a altres propostes d'arreu del món. "Hem estat a Bogotà, Sarajevo, Tallin i molts altres llocs per explicar qui som i què feim, com hem convertit una sala de cinema en un centre cultural amb valors i consciència mediambiental i social. Que un petit projecte comunitari d'unes illes mediterrànies serveixi per inspirar altres iniciatives és tot un orgull", conta.
Prou de sobreviure
"El futur ha de deixar de ser sobreviure. Tots aquests anys hem patit molt, gràcies als esforços de molta gent", recorda Pachón, que té molt clar que la nova etapa del CineCiutat ha de ser viure i treballar amb tranquil·litat i seguretat. "Necessitam que les promeses que hem rebut per part de les institucions siguin reals. Hem d'aconseguir que els projectes pilot puguin ser reals i deixar de patir per si demà podrem obrir la porta del CineCiutat".
