Decepció entre les associacions per la subvenció de l’IEB per a fires i festivals

PalmaNo tothom ha quedat content amb la resolució de la línia d’ajudes dirigida a fires i festivals de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB). La subvenció s’ha atorgat per ordre d’entrega dels expedients fins a exhaurir el crèdit (les darreres a fer-ho en són les més perjudicades). Així mateix, hi ha desencant en referència als criteris de puntuació, segons els quals es decideix la quantitat de diners que s’abona a cada proposta -sempre que arribi a un mínim de 40 punts-. La partida monetària, que finalment ha estat d’uns 700.000 euros, té dues línies: la A, per a empreses i autònoms, en la qual un projecte pot rebre fins a 75.000 euros; i la B, d’associacions i entitats, que poden rebre fins a 40.000 euros per beneficiari i projecte. Dels 490.000 euros inicials que dotaven aquesta subvenció, 300.000 es destinaren a la línia A i 190.000 a la B (després de la primera resolució, es varen afegir 200.000 euros a la subvenció).

Són nombroses les entitats que, per la seva naturalesa -menys competitiva-, consideren que ho tenen més complicat a l’hora d’assolir segons quina puntuació, i n’hi ha que troben que l’IEB incompleix alguns dels seus objectius, com ara permetre l’accés a la cultura a tothom o promoure i difondre la llengua catalana.

Les associacions Cultural Aatomic Lab, Acadèmia 1830, Alternatilla Associació Cultural, Pecan Pie música i cultura, Ensemble Tramuntana i la Sociedad de Conciertos de Palma varen signar una carta dirigida a la societat i també als responsables de l’IEB: al seu director, Mateu Malondra, i a la consellera de Presidència, Cultura i Igualtat Pilar Costa. Després de fer-se públiques les queixes, es va mantenir una reunió amb Malondra en què es varen debatre certs plantejaments, com la possibilitat de concedir una subvenció a efecte retroactiu. A més, se liva comunicar que els barems s’han d’acostar a la realitat social: “Nosaltres feim activitats que no fan altres empreses que el que volen és fer negoci”, diu Fernando Marina, impulsor d’Acadèmia 1830.

Cultura limitada al negoci

Per la seva banda, l’associació República de la Cultura, que organitza des de fa més d’una dècada el Barnasants i que sempre ha comptat amb músics illencs en la seva programació (el cartell inclou també autors del País Valencià i de Catalunya i organitza concerts a tots els territoris de parla catalana), és una altra de les que ha quedat sense ajuda per no haver arribat a la puntuació mínima; un fet que des de l’organització no s’expliquen. El director del festival, Pere Camps, assenyala que des de la institució no es valora “la voluntat del projecte, que és fomentar l’intercanvi cultural d’artistes dels territoris catalanoparlants”. Una dinàmica per la qual haurien de vetlar els governs de les Illes, del País Valencià i de Catalunya, segons varen pactar el febrer del 2017 en la Declaració de Palma, dirigida a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura.

Fonts del Barnasants, a més, acusen la Conselleria de Cultura d’estar “incomplint” la Declaració de Palma: “No hi ha cap dispositiu públic per fer intercanvi entre aquests territoris. No es programa. Darrere aquestes ajudes, aquí no hi ha política cultural. Simplement es reparteixen diners”, diuen. I afegeixen que s’estan “carregant el circuit associatiu”.

Paco Espinosa és un dels impulsors de la iniciativa Aatomic Lab, que cerca generar processos d’innovació social, educatius i participatius a través de la cultura. Normalment treballa en zones on hi ha persones en risc d’exclusió social o en una situació de vulnerabilitat. Precisament, demanaven l’ajuda per al III Festival d’Intervencions Comunitàries BeFree, però n’han quedat fora tot i tenir puntuació suficient per rebre-la; no la tindran per “falta de crèdit”, ja que els diners es repartien segons l’ordre d’arribada dels expedients. “Estam decebuts per com s’ha plantejat la convocatòria d’aquestes ajudes enguany. Consideram que l’IEB no facilita que es puguin desenvolupar projectes de proximitat, de desenvolupament comunitari i que treballen amb artistes locals”, diu. Deixar-los sense ajuda, concreta, “limita l’accés a la cultura a moltes persones”, malgrat que, justament, “el que hauria de promoure l’IEB és que tothom hi tingui accés”.

La proposta ‘Concerts i activitats entorn de la música clàssica’ de l’associació Acadèmia 1830 també ha quedat fora ajuda. En aquest cas, no arribaven a la puntuació mínima. “Un dels problemes d’origen és com estaven plantejades les ajudes. Les associacions petites en són les més perjudicades; unes perquè s’havia exhaurit el pressupost, un fet que és al·lucinant i que no té sentit, i altres perquè no arribàvem a la puntuació mínima”, diu Fernando Marina, un dels impulsors d’Acadèmia 1830. Comenta, a més, que la situació econòmica de moltes associacions és crítica: “N’hi ha que han quedat sense pressupost, altres s’han endeutat”.

El festival MajorDocs, un dels pocs que hi ha a les Illes que té el documental com a protagonista, tampoc tindrà doblers de l’IEB: “Esperem que l’any que ve es tinguin en compte altres criteris i no l’ordre d’entrada de les sol·licituds”, diuen des de la direcció del certamen. Tampoc ha obtingut l’ajut, entre moltes altres propostes, l’Orquestra de Cambra de Mallorca, que organitza el festival BTHVN. No obstant això, el director, Bernat Quetglas, considera que “les associacions musicals que també són orquestres [no les entitats que fan programació] haurien de tenir altres vies per subsistir i organitzar concerts”.

El director de l’IEB, Mateu Malondra, explica que les subvencions que atorga la institució “no són un compartiment estanc i unidireccional que simplement financi activitats concretes”. I destaca, entre altres, les noves ajudes de creació que van dirigides a finançar els “processos creatius” o bé les de projecció exterior. També comenta que a l’hora de fer les bases per a la subvenció de fires i festivals es va reunir “amb el sector” per discutir com s’havien d’enfocar, tot i que algunes associacions critiquen que no hi varen ser convidades. Sobre això, Malondra diu que “els representants del sector de les fires i festivals no estan aglutinats en cap associació unitària”, cosa que provoca que algunes no estiguin representades.

Cap puntuació per la música en català

Des del Barnasants critiquen que, malgrat que a la taula de puntuació suma el fet de programar artistes illencs, “no es valora, de cap manera, que la programació sigui d’artistes que canten en català”. Recorden que una de les funcions clau de l’IEB és “el foment de la llengua i la cultura de les Balears”. Camps, el director del festival, es mostra inquiet davant la possibilitat que el Govern s’hagi “acovardit” per la pressió dels “moviments d’extrema dreta, que ja varen pressionar molt la consellera Fanny Tur” quan, a través de l’IEB, va subvencionar alguns concerts del Barnasants. “Hi ha moltes diferències entre aquella Conselleria i la d’ara. És decebedor que s’hagin acovardit”.