Com es va decidir qui eren els catalans il·lustres?

BarcelonaSón quaranta-vuit personatges (només dues dones, i la feina que va costar que hi fossin) que formen part d'una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona iniciada el 30 de setembre del 1871, fa 150 anys, amb un nom en harmonia amb els temps: Galeria de Catalans Il·lustres. Aquest conjunt variat es va anar formant al llarg d'una centúria, des del 1871 fins al 1971, i enmig de moltes polèmiques, irregularitats i dificultats. El primer retrat que s'hi va penjar va ser el de l'historiador Antoni Capmany, el 1871, i l'últim, el del poeta Joan Maragall, el desembre de 1971. Va voler ser, quan va començar a fer-se, el símbol d'una ciutat moderna i cosmopolita, però no ha envellit gaire bé: després d'abandonar el Saló de Cent de l'Ajuntament va anar, primer, al Palau de les Belles Arts, situat al Saló de Sant Joan; posteriorment es va ubicar dins del Museu d'Art Modern, al Parc de la Ciutadella, i finalment es va instal·lar al Palau Requesens. Durant la postguerra, els retrats dels il·lustres també van passar un temps oblidats als dipòsits municipals.

És al Palau Requesens, la seva actual casa, on aquest dimecres s'ha presentat Construint la memòria. La Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona (Comanegra), que firmen Laia Alsina, Pere Molas, Borja de Riquer i Margalida Tomàs. "Fa dos anys, la Reial Acadèmia de les Bones Lletres va tenir dues iniciatives: reubicar la galeria, perquè els 50 anys passats al Palau Requesens es notaven, hi havia un considerable desordre i no es reunien les condicions mínimes, i fer un llibre a partir de la recerca inèdita de Laia Alsina, per recuperar la vida agitada, moguda i complexa de la galeria", recordava l'historiador Borja de Riquer enmig de les mirades dels il·lustres d'èpoques diverses. Entre ells, hi ha catorze polítics i juristes, tretze literats, historiadors i pensadors, cinc científics i tècnics, cinc religiosos, quatre empresaris, quatre artistes i tres militars.

El periodista "extraviat"

N'hi ha 47, en falta un: el periodista Lluís Cutchet. "Es va decidir el seu ingrés el 1897, juntament amb Elisenda de Montcada, però la parella va tenir una trajectòria molt complexa –recorda Tomàs–. Finalment, Elisenda de Montcada va ingressar a la galeria el 1953 i Cutchet ha de venir però encara no ha arribat". El periodista, de moment, està al dipòsit del MNAC. La galeria va ser una iniciativa pionera, perquè la majoria de galeries d'Europa exhibien sobirans i caps d'estat, però Barcelona volia presumir de catalans il·lustres i, de passada, demostrar que tenia una memòria diferent de la de la resta de l'estat i que era la capital de Catalunya.

Joan Güell, el primer a saltar-se les normes

Al llarg de cent anys, la galeria es va anar engrossint, però sovint es cometien irregularitats. El criteri era que havien d'haver passat vint-i-cinc anys des de la mort del personatge perquè hi ingressés, però la urgència de l'actualitat i algunes pressions feia que sovint això no es respectés. Fins i tot, es penjaven quadres sense marc i biografies fragmentades. El primer a saltar-se les normes va ser l'industrial català, avui polèmic per la seva possible relació amb el mercadeig d'esclaus, Joan Güell i Ferrer: "Un nom que no va ser proposat per cap acadèmia ni per pressió social [com ho va ser, per exemple, el dramaturg Frederic Soler, més conegut com a Serafí Pitarra], sinó per Fomento de la Producción Española", detalla Tomàs. El cas més paradigmàtic, però, va ser el de l'alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet, a qui es volia incloure quan encara era viu. Finalment, hi va entrar tres anys després de mort.

Només hi ha dues dones: la poetessa Maria Josepa Massanés, que hi va entrar el 1915, i Elisenda de Montcada. L'entrada de Massanés es va fer gràcies a la voluntat i a la insistència d'una altra dona, l'escriptora i activista Dolors Monserdà. Per cert, la va pintar una altra dona, Lluïsa Vidal i Puig. Hi va haver peticions per incloure altres dones, totes elles frustrades. És difícil imaginar qui formaria part d'una galeria de catalans il·lustres avui. El tinent d'alcaldia de Cultura i Educació, i de Presidència, Jordi Martí, ironitza perquè abans hi havia més moderació: "Als historiadors del futur els costarà saber qui eren els importants amb el reguitzell de medalles que es donen actualment".