Si deim ‘notxebuena’ (o ‘Nit Bona’) és perquè és una festa forastera

Nit de Nadal. Les traduccions literals de vegades solen ser errònies. Aquest és el cas de la cèlebre ‘Nit Bona’, traduïda fil per randa de l’expressió castellana ‘nochebuena’. Tot i que molta de gent, per més fer, ho digui així, és una expressió que en català és incorrecta. Allò que s’ha de dir, si es vol fer bé, és “Nit de Nadal”, per referir-se a la vigília del dia de Nadal. La confusió té la seva lògica, perquè designa una realitat que al domini lingüístic català en general i a Mallorca en particular, dècades enrere no existia. La idea de fer un soparot de rostit o gambes torrades, i cantar cançons amb una ximbombeta, amb tota la família enrevoltant la taula, senzillament era un costum que no s’usava. I, per tant, a ca nostra no existia una manera d’anomenar aquesta bauxa de tradició castellana. El moment que es va fer popular, els catalanoparlants, influïts pels mitjans de masses en espanyol i també per pel·lícules de l’època com la cèlebre Se armó el belén (1969), de Paco Martínez Soria, començaren a referir-se a la festa així com ho feia la cultura que l’havia creada.

Matines i xocolata. La memòria és curta, i tot que paresqui que parlam d’una tradició atàvica, la d’anar a matines la nit de Nadal ha estat cosa comuna fins als anys noranta del segle passat. Ara just a la Seu de Mallorca conserven l’horari original, és a dir, a les 11 de la nit. Aquesta, però, era l’hora en què solien començar arreu de les esglésies de Mallorca, una tradició interropuda per així com s’ha escampat el costum de fer sopar familiar la nit de Nadal. De fet, si es diuen així és perquè antigament les matines començaven a mitjanit, i passades les dotze ja s’entén que és la dematinada. Tot i que ara, amb el nom de matines, es designi la missa sencera, el DCVB ens informa que en realitat les matines són el “cant solemne dels dits psalms i lliçons abans de la missa de mitjanit de la festa de Nadal”. Sigui com sigui, anar a matines és com anar de festa. Significa anar a veure cantar la sibil·la, sentir el sermó de la calenda i l’anunci de l’àngel. I qui no té net o nebot que faci el sermó o que interpreti l’àngel o la sibil·la, és segur que sempre tindrà algun conegut que és pastor del betlem vivent. Però bé, això de què parlam ha entrat en clara decadència. Antigament, en sortir de l’església, la gent solia anar a ca seva, i hi convidava amics i familiars per prendre xocolata calenta amb ensaïmades. “Les ensaïmades que hi ha dins el rebost, no siguis tu que te les mengis, que són per menjar en sortir de matines!”, sempre hi havia qui advertia als de la casa perquè no se les fotessin abans d’hora. També era habitual que, a mitjanit, els cafès de pobles i ciutats d’arreu de Mallorca, sobretot els que estaven més a prop de l’església, servissin xocolata amb ensaïmades. Això contrasta amb la realitat actual: costa trobar un cafè obert dia 24 de desembre, perquè tothom es retira prest a causa de la tradició importada de la Notxebuena.

“De Nadal a Sant Esteve”. D’una cosa que té una durada curta, se’n diu que “ha durat de Nadal a Sant Esteve”. Aquesta expressió té la seva lògica perquè Nadal és dia 25 de desembre i Sant Esteve és l’endemà, dia 26. Per tant, si sentim a dir “aquests dos han festejat de Nadal a Sant Esteve”, voldrà dir que s’ha tractat d’una relació curta. Per ventura, no ha durat just un dia. Es tracta d’una exageració, però, vaja, la parella en qüestió ha estat plegada just unes setmanes o uns pocs mesos. Tradicionalment, el dia de Sant Esteve, també conegut com la segona festa de Nadal, era dia festiu arreu de les Balears. Ara just és festa d’àmbit local, i depèn de cada municipi triar com a festiva aquesta data. Aquesta festa és una peculiaritat dels territoris de parla catalana (i d’altres parts d’Europa), però no de la resta de l’Estat. Tot i això, al País Valencià són pocs els municipis que avui dia la trien com a festiu. Tradicionalment, si el dia de Nadal les famílies dinaven a cals pares, per la segona festa dinaven a cals sogres. La irrupció de la Notxebuena, però, ha desquadrat aquest costum. I, clar, la gent està empanxarrinada de tants de dinars i sopars, i farta d’aguantar alguns familiars. Per això, a moltes de cases han hagut d’escurçar per alguna banda, i el que s’ha sacrificat ha estat el dia de Sant Esteve.

Nadal, en singular i sense article. Per influència del castellà hi ha qui diu “aquests Nadals els passarem a la Península, amb la família de la meva parella”. Això és incorrecte, perquè es tracta d’una traducció del castellà “estas Navidades”, per referir-se a un Nadal en concret, és a dir, a les festes de Nadal d’enguany. En català s’ha de dir en singular i sense article. Per tant hem de dir “per Nadal serem a la Península”. Serà incorrecte si deim “el Nadal és la festa que més m’agrada”. Just hem de dir “Nadal és la festa que més m’agrada”. Ara bé, hi ha un cas en què Nadal pot anar en plural i amb article. Per exemple, si deim “tots els nadals dels anys vuitanta els vaig passar a cals meus padrins” és correcte i ens referim a tots i cadascun dels nadals de la dècada dels vuitanta.

Nadal és un dia o uns quants? En sentit estricte, Nadal just és dia 25 de desembre. Ara bé, s’entén que Nadal també inclou “els dies dels volts de Nadal”. És a dir, fins als Reis, que és dia 6 de gener. Tot i això, per evitar confusió, hi ha qui diu “les festes de Nadal”. D’aquesta manera, ja s’entén que es refereix a un període que s’allarga durant dues setmanes i que també inclou Cap d’Any. Per cert, a part d’un llinatge, Nadal és també un nom propi d’home. I els que nomen Nadal fan festa dia 25 de desembre.