Ruta de l'exili català a Cambridge: qui és qui?

CambridgeQuan arribi el 2 d'octubre, l'Anglo-Catalan Society (ACS) complirà 70 anys. L'entitat va néixer sota els auspicis de Josep Maria Batista i Roca –des del 1945 s'havia establert a Cambridge, primer com a lector d'espanyol i després com a professor–, l'editor Joan Lluís Gili i Serra –fundador als anys trenta de la llibreria i editorial Dolphin, a Charing Cross Road, al centre de Londres, que després es va traslladar a Oxford– i el cirurgià militar i traumatòleg Josep Trueta, també arrelat a l'exili d'Oxford des del 1939.

Aquella relació entre Batista i Roca, Gili i Trueta és a l'origen del primer congrés acadèmic de l'ACS, que va aplegar uns 23 participants i que es va celebrar el 1955, just pocs mesos després que els tres amics plantessin la llavor inicial. I malgrat que formalment l'ACS neix a Oxford, és Cambridge el veritable bressol de la irradiació dels estudis catalans a les illes Britàniques, de la mà, sobretot, de Batista i Roca.

L'onada d'exiliats que van arribar amb la Guerra Civil i la posterior victòria franquista i la solidaritat amb què destacades personalitats del món acadèmic i de l'activisme benèfic els van rebre van conformar un corrent de simpatia que va ajudar a atenuar els efectes de la derrota, que era també cultural. Els homes i les dones que fan de Cambridge un nucli de resistència vital i intel·lectual permeten establir i recórrer una ruta catalana en un itinerari de la memòria que amara del seu record les pedres d'alguns dels colleges més historiats de la ciutat i també d'altres de més recent fundació.

És una ruta amb tanta varietat que permet establir insospitats nexes d'unió entre, per exemple, els Beatles i el filòleg, poeta i orientalista mallorquí Joan Mascaró, que es va graduar al Downing College el 1929 però que hi tornaria el 1936, ja com a exiliat. També permet visitar el King's College o el Christ's College i imaginar als seus courtyards el compositor i musicòleg Robert Gerhard, o el mateix Josep Pla en companyia de Josep Trueta, o encara el periodista i escriptor Josep Manyé, també amb Pla. En aquesta ocasió, però, és als estudis de la BBC, a Londres, on Manyé, un altre dels grans propagadors de la cultura catalana a les illes Britàniques, va posar en marxa per al servei europeu de ràdio de la BBC el primer programa en català de la cadena. Una fita que, tot i les reiterades protestes de l'ambaixada franquista i dels emissaris de Juan Negrín (president de la Segona República a l'exili), es va començar a materialitzar el 7 d'abril del 1947, amb la primera emissió, i que va continuar en antena fins al 1957.

Música i plurinacionalitat

A més dels ja esmentats, la llista de noms vinculats d'una manera o altra a la ruta catalana de Cambridge –i als altres centres escampats per les illes: Nottingham, Birmingham, Belfast, Bristol, Sheffield o Liverpool– és enorme. Inclou la professora de català, castellà i francès Mercè Ettinghausen, arribada a Cambridge el 1956; el filòleg i traductor Arthur Terry; els historiadors Brian Tate i Geoffrey Walker –home clau dels estudis catalans al Regne Unit i successor de Batista i Roca com a segon professor de cultura catalana, adscrit al Fitzwilliam College–, i, més recentment, Dominic Keown i Isaias Fanlo, també fellows del Fitzwilliam. Keown, Fanlo, la lectora de català Ares Llop i la investigadora Agnès Camatxo Buj han desbrossat una història de la qual hi ha molts testimonis esparsos però encara no una síntesi que permeti copsar la veritable dimensió de les connexions que uns i altres van establir.

Però l'home que va posar la primera pedra de tot aquest edifici va ser el polifacètic J.B. Trend (1887-1958), periodista, musicòleg i lingüista, que després d'haver lluitat a la Primera Guerra Mundial va arribar el 1919 a Espanya en tant que corresponsal de revistes com The Criterion. Aquell primer contacte amb la península Ibèrica li va permetre copsar la pluriculturalitat i plurinacionalitat de l'Estat mentre feia recerca sobre la seva música. Autor d'una vintena de llibres, el 1933 va ser nomenat titular de la primera càtedra d'estudis hispànics de la Universitat de Cambridge, adscrita al Christ's College. D'entre les seves obres destaca una primera, A picture of modern Spain: men and music (1921), en què, més enllà d'història, llengua, música i cultura, també aborda la qüestió política. I s'adona de la tensió entre el centre i la perifèria. De fet, el volum conté algunes frases reveladores, que llegides un segle després són, si fa no fa, del tot actuals. Per exemple: "El govern espanyol sempre ha estat el principal enemic d'Espanya" o "L'Abc és, i sempre ha estat, el diari dels homes que no pensen i no poden raonar". O encara: "A Madrid estan obsessionats amb la noció de la raza española".

Un dels seus textos més coneguts, The civilization of Spain (1944), s'acaba de publicar fa just dos mesos per primera vegada a Espanya (Renacimiento), si bé hi havia una traducció editada el 1955 a l'Argentina. Trend va ser amic de Manuel de Falla i va conèixer Lorca. I fins i tot va oferir a Antonio Machado una feina a Cambridge el 1939, però quan la seva carta va arribar a Cotlliure el poeta ja havia mort. També va ajudar a organitzar el contingent de gairebé 4.000 nens bascos que van ser enviats a Anglaterra el 1937 poc després del bombardeig de Guernica. Que Trend fos el catedràtic d'estudis espanyols a Cambridge va ser decisiu per al desenvolupament d'un hispanisme inclusiu al departament, obert a les altres cultures de l'Estat i no només centrat en la castellana.

Jocs Florals del 1956

El Fitzwilliam College, que des del 1962 va comptar amb la presència d'un catalanista (com a hereu de la tradició que va implantar Batista i Roca, tot i que ell estava adscrit a l'Emmanuel College), és el punt de partida de l'itinerari. Al Christ's College, la segona etapa, no només s'hi barreja el record de la presència com a fellow de Trend sinó que és l'indret on tenen lloc els Jocs Florals del 1956, que van atorgar la flor natural a Rosa Leveroni per Cinc poemes desolats.

Al King's College, on aquests dies hi ha una plantada de tendes d'estudiants que protesten per la guerra de Gaza, és on va arribar el compositor Robert Gerhard (1896-1970), gràcies a la intermediació d'uns professors de la institució. En aquell moment, Gerhard ja era un músic prou reconegut, que havia estudiat amb Arnold Schoenberg a Viena als anys vint i que havia sigut professor de música a l'Escola Normal de la Generalitat als anys 30. A la ciutat, amb la seva dona Poldi, es va instal·lar inicialment en un altre dels llocs especialment simbòlics del recorregut català de Cambridge: el número 9 d'Adams Road, la mansió de la psiquiatra i activista Alice Roughton, filla de l'alta societat anglesa. Com ha escrit Xavier Muñoz en una biografia que li ha dedicat (Alice's. La història social i familiar d'una peculiar doctora humanista en el Cambridge del segle XX), Roughton "va ser una progressista i humanista que, sense ser mai militant de cap partit polític", va obrir casa seva a "desenes de jueus i republicans durant la Segona Guerra Mundial". Fins a l'extrem que, també segons relata Muñoz, "va decidir que no tancaria mai la seva llar". A la porta hi havia un cartell que deia "Si us plau, entreu". I a més del matrimoni Gerhard hi van desfilar des del premi Nobel James Watson fins a Stephen Hawking i Maya Picasso.

L'amistat entre el matrimoni Gerhard i Alice Roughton va ser tal que la seva filla va esdevenir la marmessora del compositor. Una part del llegat del músic és a la Biblioteca Central de Cambridge, on també hi ha el fons de l'editor Joan Lluís Gili. I des del 2014, una col·lecció de més de 70 títols de la biblioteca del desaparegut Jonathan Gili (1943-2004), fill de Joan Lluís.

El seguit de noms associats al recorregut català de Cambridge té un punt prou destacat quan es vinculen els Beatles a Joan Mascaró –professor a la Faculty of Modern and Medieval Languages–, a qui Sebastià Alzamora va dedicar la novel·la Reis del món, ficcionant alguns episodis de la seva amistat amb el banquer Joan March. En un programa de televisió de la BBC, del 1967, The David Frost show, Mascaró va conèixer George Harrison i John Lennon. Una coneixença que és a l'origen de la cançó de Harrison The inner light, cara B del single Lady Madonna dels Beatles. La lletra és una interpretació del capítol 47 del llibre del Tao escrita a partir de la traducció feta per Mascaró i publicada en anglès al seu llibre Lamps of fire.

El Newnham College, una altra etapa del recorregut, vincula de retruc la comunitat d'exiliats de Cambridge amb la de l'exili mexicà català en la figura de l'escriptor d'Arenys de Mar Lluís Ferran de Pol. Al Newnham hi va estudiar durant els anys de la Guerra Civil l'escriptora i traductora gal·lesa Esyllt Thomas Lawrence, que a la dècada dels quaranta va conèixer el nucli de refugiats catalans i espanyols de Mèxic, on es va doctorar en literatura hispànica. Un any després d'arribar-hi, el 1947, es va casar amb Ferran de Pol.

EI college més antic de Cambridge, el Peterhouse, fundat el 1284, també podria tenir una relació amb la ruta catalana. Els estudis sobre el coat of arms –l'escut– publicats per la institució indiquen que prové de la tradició heràldica de Hugh de Balsham, bisbe d'Ely al segle XIII. La família Balsham tenia les pales o barres, i les corones fan referència als territoris del bisbat. El Peterhouse va rebre oficialment el coat of arms fins al 1575. Però queda per esbrinar si Hugh de Balsham les va adoptar com a homenatge o tribut a Elionor de Provença, filla de Ramon Berenguer V, comte de Provença i membre del casal de Barcelona. Elionor va ser reina d'Anglaterra pel seu matrimoni amb Enric III des de 1236 fins a 1272. La catalana Noemí Ortega-Raventós, arxivera del Peterhouse, busca actualment entre els documents del college qualsevol indici que pugui ratificar aquesta hipòtesi.