La Seu, un dels tres laboratoris de Gaudí per fer la Sagrada Família

Palma“La catedral de Mallorca va ser com un taller d’experimentació per Antoni Gaudí a l’hora de projectar alguns elements de la Sagrada Família. Durant la seva trajectòria va fer poques intervencions en espais religiosos, i de la reforma litúrgica de la Seu en va treure moltes idees”, diu la historiadora de l’art coordinadora cientificotècnica de la catedral, Mercè Gambús. En el marc de la inauguració de l’exposició (Re)conèixer Gaudí. Foc i cendres al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), divendres 19 de novembre, l’ARA Balears consulta Gambús per (re)descobrir la petjada que l’arquitecte va deixar a Mallorca. No hi ha cap dubte que la seva intervenció més gran a l’illa va ser la reforma litúrgica de la Seu, que li va encarregar el bisbe Pere Joan Campins. Es va dur a terme entre el 1904 i el 1915, tot i que el projecte es va començar a concebre l’any 1902.

“No s’ha profunditzat prou en la contribució que va suposar per a la Sagrada Família la feina que va fer Gaudí a la catedral de Mallorca”, defensa Gambús. L’arquitecte català va firmar dos altres projectes en l’àmbit religiós. El primer fou les Missions Catòliques Franciscanes de Tànger, que incloïen un hospital, una escola, una església i un convent i que va dissenyar entre el 1892 i el 1893; un projecte que mai va ser una realitat. El segon, la cripta de la Colònia Güell, que es va construir entre el 1898 i el 1914. Aquests projectes, juntament amb la reforma de la Seu, foren els laboratoris de Gaudí: hi va experimentar, va fer proves i hi va treballar algunes idees. “A la catedral de Mallorca va fer feina amb l’ornamentació, amb peces de ceràmica i metall, com es pot veure a la càtedra episcopal”, diu l’experta, que també menciona l’espectacular tècnica que va fer servir en els vitralls: la tricromia.

Quan Gaudí va acceptar l’encàrrec del bisbe Campins, l’arquitecte ja era el responsable de la Sagrada Família (ho era des del 1883, quan va agafar el relleu del destituït Francisco de Paula del Villar). No obstant això, explica Gambús, “Gaudí compaginava el disseny del projecte de Barcelona amb altres”. La intervenció a l’espai de Mallorca més privilegiat simbòlicament i el disseny de la catedral de l’Eixample barceloní “foren dialèctics”: “Evidentment, no és que la Sagrada Família vingués després, o a l’inrevés. L’enriquiment va ser mutu”, manifesta la historiadora de l’art. Era l’any 1914 quan va optar per dedicar-s’hi plenament, “gairebé de manera exclusiva, es va convertir en la seva obsessió”, apunta la professora. La reforma de la Seu va quedar inacabada: Campins va morir el 1915, i Gaudí va deixar el projecte de Mallorca. “Va tenir problemes amb Alfons XIII, que no donava el vistiplau al seu disseny de la capella de la Trinitat”.

El canvi de paradigma

Gaudí va tenir molta llibertat artística i plàstica durant la reforma a la Seu. Això va poder ser perquè el projecte no era només visual, sinó sobretot litúrgic, una reforma eclesiològica (“això és la manera com l’Església vol crear-se políticament una imatge”, explica Gambús). No era una reforma arquitectònica a l’ús, sinó que tenia més a veure amb la interpretació de l’espai que ocupava cada element, “en quin paper jugava cada cosa en el ritual religiós”, diu Gambús. “Per això retirà el cor de la nau central i recol·locà la càtedra episcopal a l’altar major: per permetre que el poble pogués tenir alliberada la visió cap a la càtedra”, afirma la historiadora de l’art. 

No s’ha d’oblidar, però, que la reforma que va fer Gaudí responia a la manera d’entendre l’Església del bisbe Campins. Tot això passava en el marc dels profunds canvis a Europa que varen suposar l’organització dels moviments obrers immediats a la revolució industrial, així com ressorgiment de la ideologia liberal i el desenvolupament del capitalisme. A partir de Pius IX (1846-1878), però sobretot amb el seu successor, Lleó XIII, l’Església va intentar guanyar (o recuperar) terreny entre els moviments d’idees revolucionàries que acumulaven adeptes en aquella època. Lleó XIII va publicar el Rerum Novarum, una butlla dirigida als agents regiliosos en què es prenia en consideració tenir posicions obertes en relació amb la justícia social, els sindicats i la propietat privada, entre altres coses. L’art i l’arquitectura, con aquesta intervenció de Gaudí, foren canals per reivindicar aquesta nova etapa de l’Església.