Demana una caperutxa de gelat i deixa’t anar de cucurutxo

PalmaÉs estiu de ple i us proposam que faceu una prova per comprovar com d’avançat està, no només el procés de substitució lingüística a les Balears, sinó també la desmemòria dels mateixos catalanoparlants en relació amb la llengua pròpia. És la següent: anau a una gelateria qualsevol i deis “jo voldré una bolla de llimona i una altra de xocolata”. Bé, podeu triar el gust de gelat que us roti. Automàticament, la persona que despatxa al taulell us dirà: “En cucurutxo o en tassonet?”. I és aquí quan heu de dir “voldré el gelat en una caperutxa”. Sabeu què passarà? Idò que en la majoria dels casos us miraran amb cara de no entendre res. Però vosaltres persistiu-hi, i deis: “Sí, vull el gelat dins una caperutxa”, i veureu que el gelater posarà finalment les bolles dins una neula enrodillada en forma de con. Perquè en el context d’una gelateria, hi ha qualcú que pensi que, en demanar-li una caperutxa, volem que ens posi el capiró de penitent per anar a la processó del Divendres Sant?

Caperutxa, careputxa, caperulla. Una caperutxa és, en origen, qualsevol peça de forma cònica, acabada en punta i com a resultat d’haver enrodillat una cartolina, un tros de paper o, si parlam de gelats, una neula que permet dipositar-hi les bolles a dins i menjar-se-les sense necessitat d’embrutar-se les mans. A la Mallorca de fins fa dos dies, era habitual referir-se amb el nom de ‘caperutxa’ (o, depenent del poble, amb alguna de les seves variants, com són ‘careputxa’, ‘caperulla’ o ‘carepulla’) a allò que ara la majoria de la gent anomena, per influència del castellà, ‘cucurutxo’.

Cobricap per dur a les processons. Tot i l’afirmació que acabam de fer, de la consulta dels diccionaris se’n desprèn que la cosa està embullada. Anem a pams. A l’entrada de ‘caperutxa’, el DCVB en diu: “Cobricap molt llarguer, de forma cònica molt aguda, que duen amb una vesta especial els penitents que assisteixen a la processó del Dijous o Divendres Sant (Mallorca)”. El diccionari conté una segona accepció en què manté que ‘caperutxa’ és, per extensió, qualsevol persona vestida amb la roba de penitent. I com a mots sinònims, aporta ‘careputxa’, ‘carepulla’, ‘cucuia’, ‘capironat’, ‘campinorat’, ‘caraponat’ i ‘capirota’. Cap referència a ‘caperutxa’ amb el significat de “contenidor enrevoltillat per posar-hi menjar o altres objectes”. Per trobar aquesta referència, hi haurem de cercar el mot ‘cucurutxo’. L’entrada diu “pres del castellà amb els mateixos significats del castellà ‘cucurucho’: principalment “caperutxa, capulla llarga i aguda”, i “paperina cònica”. És a dir, que si el diccionari, en el moment que es va publicar, ja equiparava ‘cucurutxo’ a ‘caperutxa’ és perquè les neules per al gelat, en aquella època era habitual que s’anomenassin de la mateixa manera que els penitents de la Setmana Santa.

Cons de senyalització a les carreteres. Tot i que ara el mot ‘con’ s’hagi popularitzat, dècades enrere estava reservat al llenguatge específic de la geometria. Tanmateix, algunes marques comercials de gelats ja fa anys que feren populars amb la paraula ‘cono’, en castellà, alguns dels seus productes. Coneguts són també els cornettos d’una determinada marca, perquè els corns o cornets no són més que la closca de caragols de la mar amb aquesta forma. Els cons més coneguts, però, són aquells que es posen a les carreteres, de color vermell i amb bandes reflectants. Tot i que aquí defensam i promovem dir “caperutxa” en lloc de “cucurutxo”, ens sembla excessiu combatre la utilització de ‘con’ per anomenar els senyals de trànsit, ja que es refereix a un objecte de relativa nova creació.

‘Vasito’ ara és ‘tassonet’ o ‘terrina’. ‘Caperutxa’ ha passat a ser ‘cucurutxo’, amb la pèrdua de riquesa que això comporta. En canvi, ‘vasito’, un terme molt popular a les gelateries dels anys vuitanta i noranta, ha passat a ser ‘tassonet’ o ‘terrina’. Què ens ajuda a entendre aquests canvis? Idò que tots els catalanoparlants de Mallorca saben que ‘tassó’ en castellà és ‘vaso’, i en conseqüència és molt bo de fer dir-ho bé si hi ha la intenció. En canvi, la desmemòria lingüística actua en contra del mot ‘caperutxa’, perquè la majoria de les persones, tot i que l’han sentit qualque vegada, no l’identifiquen com a ‘cucurutxo’. A més, ‘caperutxa’ és just una de les moltes versions utilitzades arreu dels pobles de Mallorca (com ‘careputxa’, ‘caperulla’ o ‘carepulla’), i aquesta diversitat dificulta que a la carta d’una gelateria escriguin amb lletres grosses “caperutxes d’una bolla, de dues i de tres”. A les teves mans està, amic lector, fer tornar popular el mot ‘caperutxa’ en parlar de gelats o, en cas contrari, condemnar-lo a una desaparició imminent.