Barcelona"Si tanqués un museu potser hi hauria algunes queixes, però si tanqués una biblioteca els veïns sortirien al carrer", deia amb certa enveja el director d'un museu. La vida a Barcelona seria molt menys agradable sense biblioteques: són obertes, accessibles, acollidores i gratuïtes. No importa l’edat dels usuaris, ni d’on venen, ni el seu estatus legal, ni la seva classe social: tothom hi és benvingut. Van ser creades per ser un espai de lectura i continuen oferint llibres i espais per llegir i estudiar. Tanmateix, actualment se'ls demana molt més.
Segons el Pla de Biblioteques de Barcelona 2030, són un servei cultural de proximitat de promoció de la lectura i del coneixement. Les biblioteques de Barcelona, segons aquest pla, han de garantir el dret d'accés a la informació i a l'ús de les tecnologies, donar suport a la formació contínua al llarg de la vida i possibilitar la cohesió social. Se'ls demana que responguin a les necessitats d'una societat cada vegada més complexa, amb més diversitat, més pobresa i més desigualtats.
Són un recurs importantíssim als barris on, sense biblioteques, segurament infants i adolescents ho tindrien més difícil per accedir a la cultura i al coneixement. A la vegada, són un espai imprescindible per a moltes persones grans que continuen volent aprendre o que no volen vegetar a casa. L'atenció vol ser cada vegada més personalitzada. Obren de dilluns a dissabte als matins i a les tardes. I tres obres de dilluns a diumenge: Sagrada Família, Can Fabra i Jaume Fuster. Són un refugi climàtic: 16 biblioteques van obrir a l'agost. Són un model d'èxit si mirem les xifres, però tenen recursos suficients per respondre a tot el que se'ls demana?
Les biblioteques de Barcelona en xifres
Dades del 2022, diferència respecte de l’any anterior
Més de 4,5 milions d'usuaris el 2023
"És un model d'èxit, molt vertebrat, un servei cultural de proximitat. El primer pla de biblioteques del 1998 tenia com a objectiu que tots els veïns de Barcelona tinguessin una biblioteca a menys de vint minuts caminant de casa. Són quatre milions i mig d'usuaris a l'any i prop de 800.000 usuaris amb carnet actiu", detalla Ferran Burguillos, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona. Amb el temps han anat afegint serveis, sobretot socials. Precisament, aquest dissabte a la Biblioteca Francesca Bonnemaison es van celebrar els 25 anys dels clubs de lectura de Biblioteques de Barcelona amb una trobada amb el Premi Nobel de Literatura Abdulrazak Gurnah i la participació de la periodista de l'ARA Núria Juanico.
"Tenim un nou model de biblioteques, més obert. Continuen sent essencials la cultura i la promoció de la lectura, però també l'accés a la informació i al coneixement, el dret a l'educació i la formació contínua, l'equitat en l'accés a la cultura...", enumera Burguillos. "En cap altre lloc d'Espanya hi ha una xarxa tan potent de biblioteques", afegeix.
Quan el passat agost la Biblioteca Gabriel García Márquez, inaugurada el maig del 2022, es va convertir en la flamant guanyadora del Premi Internacional a Millor Biblioteca Pública del 2023, que atorga la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA) a biblioteques noves, alguns treballadors de les biblioteques es van queixar a les xarxes socials. El comitè d'empresa lamenta que la plantilla estructural de moltes biblioteques és insuficient i demana l'increment progressiu del personal que presta serveis com a personal d'estructura a les biblioteques. Denuncia també problemes de manteniment als edificis i mancances pel que fa a l'equipament informàtic. Burguillos assegura que el nombre de treballadors compleix tots els estàndards i que en els últims quatre anys hi ha hagut un increment de la plantilla d'un 11% (50 persones més).
"Als bibliotecaris se'ls ha descarregat de feina amb el préstec automatitzat. És un canvi de model: cada vegada es prioritza una atenció més personalitzada", assegura el gerent de les biblioteques de Barcelona. Una atenció que pot variar molt segons el barri i les necessitats dels seus usuaris.
A més, assenyala Burguillos, per a les diferents activitats que es programen a les biblioteques es contracten professionals externs. De totes maneres, entre l'octubre i el novembre s'ha de negociar un nou pressupost i es demanarà un increment d'inversió. El gerent del consorci de biblioteques destaca que el pla que s'ha de desplegar fins al 2030 preveu la millora de molts dels equipaments. El pressupost anual del 2023 del consorci de biblioteques de Barcelona és de 24.800.762 d'euros. A banda, es preveuen inversions en nous edificis i en manteniment o millora dels ja existents: s'estimen 8,73 milions (2023), 67 milions (2023-2027) i 84,45 milions (2027-2031).
Més biblioteques però també més manteniment
La previsió és que el 2030 la xarxa de Biblioteques de Barcelona tingui 45 biblioteques públiques, cinc més que el 2022. Es preveu també el trasllat i ampliació de set equipaments. Aquest estiu va haver-hi queixes pel tancament de la biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver "Està dins del pla de millora i renovació d’equipaments del Pla de Biblioteques", assegura Burguillos. Construïda el 2007, la biblioteca de Sant Antoni és un projecte de RCR Arquitectes i ha rebut diferents premis arquitectònics però necessita millores. Les obres preveuen diferents actuacions de manteniment i conservació en diferents punts, com ara elements i parts de façanes, falsos sostres i parets interiors, paviment exterior, pintures en parets i sostres, impermeabilització de coberta, fusteria, vidres. També millores en les instal·lacions elèctriques i d’enllumenat, aïllament tèrmic, millores en el sistema de climatització i cancell d’entrada.
Acompanyar als usuaris en molts sentits
Virgínia Cierco fa vint anys que treballa en biblioteques. Directora de la biblioteca pública Sant Pau-Santa Creu del barri del Raval de Barcelona, va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona per la seva tasca participativa en favor de la integració i la convivència de la comunitat del Bon Pastor [on havia dirigit abans la biblioteca pública del barri]. "Als polítics els encanta inaugurar biblioteques, però potser a vegades també faltaria invertir més per mantenir aquests equipaments", assegura.
Cierco considera que en una societat tan complexa com l'actual són equipaments absolutament necessaris: "No és que s'hagin inventat noves missions per als bibliotecaris, és que la societat ha canviat molt". A Cierco li preocupa sobretot ser útil, poder arribar a tothom: "Hem de pensar en el retorn social. Les biblioteques poden ser molt importants per a persones que sense biblioteques potser serien al carrer. Si venen a la biblioteca és important que trobin alguna cosa que els interessi. Per això és necessari invertit tant en activitats", detalla Cierco. En aquest sentit, la directora de Sant Pau-Santa Creu organitzaria contacontes cada setmana. "Ja no som bibliotecaris en el sentit clàssic del terme, som multidisciplinaris i necessitem persones amb perfils diferents. No és com al segle XIX, que portem un llibre i ja està". Per exemple, en els temps actuals calen, apunta Cierco, més educadors: "Necessiten el seu assessorament", diu. Els bibliotecaris han d'ajudar en molts aspectes. "Accedir a la informació no és només acompanyar per aprendre a distingir quines fonts d'informació són fiables i quines no, és en tots els sentits. Per exemple, a vegades també hem d'ajudar a demanar una beca", afegeix la bibliotecària. I, sobretot, insisteix: "Som també molt importants en el benestar emocional de molts dels nostres usuaris i podríem fer molt més amb més recursos, perquè la cultura aporta benestar i perquè som un espai segur per a persones que dormen al carrer".
Les obres eternes de la biblioteca Can Cascuberta de Badalona
Badalona, amb una població de 223.506 habitants, té cinc biblioteques, però la més important, la Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta, inaugurada el 1992, fa més de tres anys que està tancada. Al febrer va reobrir, però per molt poc temps, perquè a l'agost la tornaven a tancar per problemes de climatització. De moment, l'Ajuntament de Badalona, que és el responsable de l'edifici i del seu manteniment, no ha donat data de reobertura. Era l'única oberta a l'agost i la que havia de servir com a refugi climàtic. "L'àrea infantil no va reobrir mai i des de fa un any s'utilitza un espai alternatiu que és el Centre Cultural el Carme, però és del tot insuficient", explica Núria Sabaté, portaveu de la plataforma Casacuberta Oberta.
"Fa tres anys també va tancar per problemes de climatització i per mancances en matèria de seguretat: hi havia fuites d'aigua, a l'estiu hi feia molta calor i a l'hivern molt de fred", detalla Sabaté. Quan va reobrir, funcionava la calefacció però no l'aire condicionat, perquè no s'havien fet bé les obres. "El problema és que no s'hi ha fet cap manteniment durant molts anys. Quan la van tancar fa tres anys, fins i tot els extintors estaven caducats, no hi havia detector de fums i la sortida d'emergència donava a uns magatzems. Com pot ser que no estigués adaptada a la normativa del 2017!", lamenta Sabaté.