Pedro Vidal: “Des de Cultura no es debilita la llengua catalana”

PalmaEn el mig any que fa que va aterrar a la política, l’actual secretari autonòmic de Cultura del Govern, Pedro Vidal, diu que s’ha sorprès de la força i potència que té el sector ara que l’ha pogut conèixer des d’una nova perspectiva. Al llarg de la conversa repeteix en diverses ocasions que ell ve “de l’altra banda”, perquè ha exercit d’advocat de l’Estat durant més d’una dècada i és també artista visual, i que té com a prioritat mantenir una comunicació fluida amb el sector. “Em va sorprendre veure que no era així, quan vaig arribar”, reconeix.

Quins són els eixos principals del vostre projecte cultural?

— La primera necessitat era reconduir el tema de la comunicació amb el sector, ja que no n’hi havia. Això ha estat el primer que hem fet i continuarem en aquesta línia: volem escoltar el sector per saber què necessita. I a partir d’aquí podem fer feina a través dels tres òrgans de què disposam: l’Orquestra Simfònica, l’ICIB i l’IEB. Per exemple, les orquestres professionals ens van fer saber que no podien accedir a subvencions per a la seva programació mentre que els festivals de música sí que en tenen a l’IEB. I durant la primera part d’aquest 2024 ja hi haurà accés a subvencions per a les orquestres professionals.

Hi ha altres canvis previstos pel que fa a les subvencions de l’IEB? Per exemple, les de creació es mantindran?

— En principi, la idea no és minvar res, sinó impulsar-les.

Parlàveu d’aquests tres òrgans de què disposau, però en els darrers anys s’ha parlat de tot un seguit d’eines que precisament havien de servir per generar aquesta comunicació i anàlisi de la realitat cultural, com l’Observatori Cultural de les Illes Balears. El posareu en marxa?

— Està previst que es posi en marxa. No sabem molt bé què passà a l’anterior legislatura perquè estava pressupostat, i el concurs creim que quedà desert. Hi ha una partida al pressupost amb la intenció de dur-ho a licitació una altra vegada, i la intenció és que pugui sortir enguany.

I amb quina estructura i objectius l’impulsareu?

— Ha de ser una eina per constatar dades objectives de manera contínua, per prendre el pols al sector, que té moltes especificitats, i és sensible i fràgil, i s’han d’escoltar les seves necessitats per traslladar-les a les institucions i fer-les possibles en el marc normatiu que tenim. És una feina que ens motiva moltíssim, treballar directament amb ells, i la idea és fer-ho així des del principi fins al final. Volem que el sector també s’hi impliqui.

La manca de personal és un problema que s’arrossega a Cultura gairebé des de sempre. Teniu previst incorporar més mans, dotar millor l’estructura d’aquest organisme?

— De fet, ja ho hem fet. Un exemple és l’ICIB, que una de les majors deficiències que ha tingut, i és públic, és la manca de personal. Ara s’hi incorporarà una persona més i començarà el procés de selecció per a la direcció-gerència. A l’IEB hi ha hagut també una reestructuració d’organigrama, per reforçar-lo. Sigui a la sanitat, a l’habitatge o a cultura, a l’Administració és difícil dotar de personal, però és un esforç que s’està fent per part de tot el Govern.

Però molt especialment a Cultura han faltat moltes mans en molts moments.

— Bé, la sensació que jo he tingut és que els diferents òrgans també anaven cadascun per la seva banda, no tenien el reforç de la Conselleria. Ara funcionam en bloc: qualsevol problema que hi hagi a l’ICIB, que és on n’hi ha més, té tot el suport de la Conselleria, de l’equip jurídic, del secretari i del conseller. Hi ha una ajuda total, quan hi ha dubtes i problemes, i això és una novetat d’aquesta legislatura. Ha passat amb les subvencions a les productores audiovisuals que venien de l’ICIB: l’equip jurídic hi ha fet feina tres mesos per tenir un informe que es va elevar a l’Advocacia de la Comunitat i s’ha vist que el sector tenia raó amb el que plantejava. No venem fum, nosaltres escoltam i, mentre escoltam, feim feina.

Teniu previst convocar el Consell Social de la Llengua?

— Sí, i tenim previst fer-ho aviat. Es pretén trobar un consens i escoltar tots els interlocutors. Hi haurà coses que es podran fer i altres que no, però la intenció és escoltar tothom.

Les competències de política lingüística corresponen a l’IEB i, per tant, al vostre departament. Quina defensa pensau que us toca fer quan des del Govern es prenen decisions que debiliten la llengua pròpia?

— Des de Cultura no es debilita la llengua. L’IEB promou, divulga i procura l’ús normal de la llengua catalana, i això és el que feim. I ho feim amb un director que és filòleg català que defensa la llengua i cultura pròpies, i ho fa millor que ningú. De fet, ara han tret un conveni amb els ajuntaments per a contractació de música en català, en la nostra llengua, i això és una mostra que la cultura i la llengua van de la mà. A més, si mires l’acord programàtic de Vox, no diu res sobre cultura. Parla d’educació, però de cultura, no. En cap moment parla de cap limitació en tema cultural.

Però si la política lingüística és competència vostra i es prenen decisions que van en contra de la llengua, qualque cosa hi tindreu a dir, no?

— Et refereixes a la segregació?

Per exemple. I a l’eliminació del requisit del català a la sanitat.

— La segregació és voluntària dels centres i no ens afecta directament, no hem de tenir una resposta directa perquè amb la nostra feina ja la donam. Feim feina en la protecció de la cultura i de la llengua. Hauríem de tenir una resposta si no ens deixassin fer aquesta feina, però la feim i desenvolupam amb projectes com aquest que us he explicat de l’IEB amb els músics. La segregació és voluntària dels centres i ara mateix, avui, no pensam que sigui un atac. En aquest moment no tenim cap problema amb aquest tema.

En quin punt estan les obres de la Caixa de Música i quan s’obrirà al públic?

— És una obra que hauria d’haver acabat primer per agost i després per desembre. Ara es troba al 30% o al 40% i l’empresa va haver de reconèixer que era incapaç de continuar. S’ha iniciat un expedient de resolució i, tot i que la nova licitació es pugui treure abans, l’execució no podrà començar fins que no tinguem la resolució amb l’empresa anterior. I això, desgraciadament, és llarg. És una llàstima perquè és un gran projecte.