Descobreixen a Mallorca l'avantpassat dels mamífers més antic del món

PalmaTroballa històrica a les Balears. Un equip internacional d’investigadors ha descobert el fòssil d'un carnívor amb dents de sabre, l'avantpassat dels mamífers més antic del món. El fòssil localitzat a Banyalbufar (serra de Tramuntana, Mallorca) és el primer d'aquest grup que es descobreix a la regió mediterrània i té 270 milions d'anys. Una de les seves característiques més impressionants són les grans dents de sabre, típiques d’alguns carnívors prehistòrics.

El descobriment i la descripció d'aquest nou animal ha estat publicada a la revista científica Nature Communications. Es tracta d'un teràpsid, un grup d'animals que varen evolucionar donant lloc als mamífers actuals. En concret, pertany al grup dels gorgonopsis. L'estudi del fòssil d'aquest dents de sabremallorquí, anterior als primers dinosaures, ha permès determinar que era un animal superficialment semblant a un ca de talla mitjancera, encara que de pell nua i que es reproduïa ponent ous, com els rèptils i les aus actuals.

Els seus claus, grossos i desproporcionats, demostren que era el depredador més gran de l'ecosistema de la zona. Els científics creuen que una de les preses potencials d'aquest superdepredador devia ser el tramuntanasaure, un altre animal fòssil descobert i descrit pels mateixos investigadors el 2023, les restes del qual es trobaren associades a les del dents de sabre, també a Banyalbufar.

En el cas del dents de sabre, Rafel Matamales, conservador del Museu Balear de Ciències Naturals (MUCBO) i primer autor de l'article, explica que no n'han localitzat "l'esquelet complet, sinó parts del cap, de la columna vertebral i d'una cama de darrere quasi completa", aquests ossos fossilitzats han estat "més que suficients per poder afirmar que el dents de sabre de Banyalbufar és l'avantpassat dels mamífers més antic que es coneix a tot el planeta".

En declaracions a l'ARA Balears, Matamales ha explicat també que les restes fòssils trobades fins ara no els permeten definir una espècie nova de moment, i per això encara no té nom científic. "Estam segurs que és una espècie nova, però no en tenim prou criteris; de moment el que podem dir és que pertany al grup dels gorgonopsi i que és l'únic trobat a l'equador del planeta", ha assenyalat. Les restes conegudes de gorgonopsis anteriors a aquest descobriment pertanyien a latituds molt altes com Rússia o Sud-àfrica.

"Mai no vam pensar trobar tantes restes"

Les excavacions es van dur a terme en tres campanyes diferents durant les quals es va recuperar una gran quantitat de material. “El gran nombre de restes òssies és sorprenent. Hem trobat des de fragments de crani, vèrtebres i costelles fins a un fèmur molt ben conservat. De fet, quan vam començar aquesta excavació, mai vam pensar que trobaríem tantes restes d'un animal d'aquest tipus a Mallorca”, explica Matamales.

Entre les restes fòssils excavades, destaca una cama gairebé completa, que ha permès als investigadors estudiar com es movia l'animal. A diferència dels rèptils, que tenen una locomoció més ancestral amb les cames més esteses, els gorgonopsis tenien les cames més verticals i, per tant, es desplaçaven d'una manera intermèdia entre els rèptils i els mamífers. Aquest sistema és més eficient per caminar i sobretot per córrer.

Jaciment

El jaciment on es trobaren els fòssils del tramuntanasaure i deldents de sabre correspon a una antiga bassa a la qual, durant les estacions més àrides, acudien els animals a beure. “Fa 270 milions d'anys, Mallorca no era una illa, sinó que formava part del supercontinent Pangea, estava situada a la zona equatorial i el seu clima era àrid i sec (on ara es poden trobar països com el Congo o Guinea)”, expliquen Josep Fortuny i Àngel Galobart, investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, que també formen part de l’equip que ha descrit el fòssil.

En aquest estudi internacional també han participat investigadors del Museu de Ciències Naturals de Carolina del Nord (EUA), la Universitat de Princeton (EUA), el Museu Field de Chicago (EUA), del Museu d'Història Natural de Stuttgart (Alemanya), l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (Catalunya) i el Museu d’Isona-Conca Dellà (Catalunya). Ha estat finançat gràcies a diversos ajuts del Consell de Mallorca.

Els fòssils del dents de sabre de Mallorca, juntament amb una reconstrucció a mida real de l'animal en vida, es poden veure en una nova exposició temporal que es va inaugurar al MUCBO (Sóller) el passat 14 de novembre, i que hi serà fins a l’abril.

Què són els gorgonopsis?

Tal com explica EurekAlert!, els gorgonopsis són un grup extint de sinàpsids que van viure durant el Permià, fa entre 270 i 250 milions d'anys. Pertanyen al llinatge evolutiu que donaria lloc als primers mamífers 50 milions d'anys després. Eren animals de sang calenta com els mamífers moderns, però, a diferència de la majoria d'ells, ponien ous. Eren carnívors i van ser els primers animals que van desenvolupar les característiques dents de sabre. Sovint eren els superpredadors dels ecosistemes en què vivien i el seu aspecte seria semblant a un ca, però sense orelles ni pelatge.