Descobreixen el lloc exacte de la tomba de Plató

BarcelonaAl segle XVIII, durant les excavacions a l’antiga ciutat romana d’Herculà, es va descobrir una casa amb una biblioteca filosòfica i que contenia 1.800 papirs carbonitzats per l’erupció del Vesuvi. Es creu que biblioteca contenia nombrosos textos epicuris i que en el moment de ser colgada per les cendres volcàniques era dirigida pel filòsof Filodem de Gàdara (I aC). Fins ara, però, havia estat pràcticament impossible saber què deien la majoria de papirs.

El Consell Nacional d'Investigació d'Itàlia ha presentat una investigació que dona algunes pistes sobre el seu contingut. Gràcies a la intel·ligència artificial s'han pogut desxifrar unes 1.000 paraules, que corresponen al 30% del text dels papirs que contenen la història de l'Acadèmia de Filodem de Gàdara i que es coneixen amb el nom PHerc. 1691/1021 i PHerc. 164. La lectura d'aquests manuscrits carbonitzats ha permès, entre moltes altres coses, saber la ubicació exacta de la tomba de Plató. Fins ara se sabia que estava enterrat a l'Acadèmia d'Atenes, però no el lloc exacte. Ara s'ha pogut esbrinar que va ser enterrat al jardí privat de l'escola platònica, prop de l'anomenat museion o jardí sagrat de les muses.

A més, s'han desvelat noves dades biogràfiques de l'home que sempre va defensar la missió social dels filòsofs. La vida de Plató sempre ha estat plena d'incerteses i d'interrogants. Segons els papirs carbonitzats, va ser venut com a esclau a l'illa d'Egina (al sud-oest d'Atenes) o bé l'any 404 aC, quan els espartans van conquerir l'illa durant la Guerra del Peloponès, o l'any 399 aC, immediatament després de la mort de Sòcrates. Fins ara es considerava que Plató va ser venut com a esclau l'any 387 aC, quan era a Sicília, a la cort de Dionís I de Siracusa. En un altre passatge que s'ha pogut llegir, en un diàleg entre personatges, Plató s'expressa despectivament sobre les habilitats musicals i rítmiques d'un músic bàrbar originari de Tràcia.

Tanmateix, el més important és que els papirs també estan donant detalls sobre l'Acadèmia i algunes de les seves figures més prominents, com Plató, Antíoc d'Ascaló (I aC) o Arist (I aC). Per exemple, s'ha identificat un nou discurs de l'orador grec Hipèrides. L'objectiu, amb tot el que s'arribi a esbrinar, és poder publicar una edició actualitzada de la història més antiga de la filosofia grega que es coneix.

"Comparat amb les edicions anteriors, ara tenim un text gairebé radicalment diferent que implica una sèrie de fets nous i concrets sobre diversos filòsofs. A través de la nova edició i la seva contextualització, els estudiosos hem arribat a deduccions inesperades d'abast interdisciplinari per a la filosofia antiga, la biografia i la literatura gregues i la història del llibre", explica Graziano Ranocchia, professor de filosofia i literatura a la Universitat de Pisa i un dels investigadors del projecte. "S'han substituït algunes incorporacions anteriors, s'han integrat o rellegit alguns passatges que abans només teníem de forma fragmentària i hem pogut llegir deu nous fragments. Les noves lectures han tret a la llum fets nous i concrets sobre l'Acadèmia de Plató, la literatura hel·lenística, Filodem de Gàdara i la història antiga en general", afegeix Kilian Fleischer, un dels altres investigadors i professor d'estudis antics de la universitat alemanya de Würzburg.

El projecte té un finançament de 2,49 milions d'euros del Consell Europeu de Recerca. Es va engegar el 2021 i tindrà una durada de cinc anys i vuit mesos. Compta amb el suport de la Universitat de Pisa, l'Institut de Ciències del Patrimoni Cultural d'Itàlia, l'Institut de Lingüística Computacional Antonio Zampolli i la Biblioteca Nacional de Nàpols, que conserva els papirs. Conegut amb el nom de GreekSchools, el projecte desenvolupa mètodes d'investigació de manuscrits aplicant les tècniques de diagnòstic per imatge més avançades disponibles actualment, que permeten llegir text inaccessible al revers o amagat dins de diverses capes. L'objectiu és poder-lo a aplicar a altres manuscrits antics.