Descobreixen a Indonèsia la pintura rupestre de caça més antiga del món

LondresUn grup d'arqueòlegs de la Universitat de Griffith (Austràlia) han descobert en un cova d'Indonèsia l'escena de caça més antiga del món en una pintura rupestre d'uns 43.900 anys d'antiguitat. La investigació, publicada aquest dimecres per la revista Nature, descriu la pintura trobada a l'illa de Sulawesi (Cèlebes) com "un grup de figures abstractes que combinen característiques humanes i animals, que es coneixen com a teriantrops, i que cacen grans mamífers amb llances i cordes".

Segons els experts, la representació dels caçadors a través d'aquestes figures antropomòrfiques pot ser la prova més antiga de l'habilitat de la nostra espècie per imaginar "l'existència d'éssers sobrenaturals, la pedra angular de l'experiència religiosa". Fins ara les imatges reconeixibles més antigues d'humans i animals interactuant corresponien a l'art rupestre descobert a Europa i datat al paleolític superior, amb una antiguitat d'entre 14.000 i 21.000 anys.

L'equip investigador, liderat pels arqueòlegs Maxime Aubert i Adam Brumm, va trobar les pintures a la cova Leang Bulu'Sipong 4,descoberta el 2017 a Sulawesi. "La pintura rupestre de Leang Bulu'Sinpong 4 suggereix que va haver-hi una evolució progressiva de l'art paleolític des de les estructures més senzilles a les més complexes fa 35.000 anys, si més no al sud-est d'Àsia", ha explicat Aubert. "Els grans components d'una cultura artística avançada eren presents a Sulawesi fa 44.000 anys, incloent-hi art figuratiu, escenes i teriantrops", ha afegit.

L'estudi s'ha fet mesurant la degradació radioactiva de l'urani que s'ha format en els dibuixos de la cova, en una superfície d'uns 4,5 metres de paret. El resultat ha donat una franja d'antiguitat d'entre 35.100 i 43.900 anys.

En les pintures apareixen almenys vuit figures humanes i sis d'animals, dos porcs i quatre búfals nans, que van ser fets amb pigments vermells i amb la mateixa tècnica estilística. Els teriantrops estan dibuixats amb traç senzill i molt estilitzats, amb cares allargades que evoquen morros i morrions, així com diferents característiques pròpies d'ocells, rèptils i altres animals de la zona.

"Els primers indonesis van crear art que podria expressar el pensament espiritual sobre un lligam especial entre humans i animals molt abans que es fes el primer art a Europa, on habitualment s'ha suposat que hi havia les arrels de la cultura religiosa moderna", ha dit Aubert.

Els investigadors han alertat sobre el deteriorament de les coves descobertes, on asseguren que encara hi ha moltes pintures "espectaculars" pendents de ser datades.