'La desconocida': pederàstia i jocs perversos en un 'thriller' amb Laia Manzanares

Hi havia una vegada un home que caçava noies per les xarxes socials... La desconocida, el tercer llargmetratge de Pablo Maqueda, comença com si fos una versió actualitzada de la Caputxeta Vermella, amb el llop com a protagonista en lloc de la nena. Adaptació de l’obra teatral Grooming, de Pablo Bezerra, La desconocida pren com a punt de partida un material moral complicat, la pederàstia, per abordar-lo des d’una narració elaboradíssima que se sosté en les convencions del thriller. La pel·lícula de Maqueda, però, no és el que sembla i vol que l’espectador superi qualsevol idea preconcebuda sobre els seus personatges: el Leo, un magnífic Manolo Solo, i la Carolina (Laia Manzanares), una noia menor d’edat que ha conegut en un xat d’internet i a qui està fent xantatge.

Respectant la unitat d’espai i temps de la peça teatral en la seva trama principal, però expandint les subtrames dels protagonistes a través de flashbacks, el film va desplegant de mica en mica les seves cartes mitjançant una sèrie de girs de guió que són alhora la seva fortalesa i la seva debilitat. La desconocida sap treure partit d’una posada en escena d’elements mínims, però al mateix temps sembla massa supeditada al pervers secret que s’amaga en el seu cor. Això sí, un cop caiem dins l’abisme que ens reserva la pel·lícula, el món que trobem a l’altre costat del mirall és tan revelador com terrorífic.