Una auca és un full amb diverses vinyetes (la majoria en tenen quaranta-vuit), amb textos breus a sota de cada dibuix que rimen i que, en conjunt, expliquen una història o una biografia de manera divertida. Es feien auques des d’abans de la impremta i se’n continuen fent –tot i que menys que temps enrere–, sobretot com a homenatge a una determinada persona.
L’ARA i la Generalitat s’han proposat divulgar aquest entranyable element del nostre patrimoni cultural. Cada diumenge, des del 8 de desembre fins a l'últim diumenge de l’any, el diari publicarà una auca. Estarà encartada, de manera que qui ho desitgi la pugui col·leccionar o penjar. Les auques i les dates en què es publicaran són les següents: el 8 de desembre, l’auca del Futbol Club Barcelona –en la qual apareixen uns quants dels jugadors populars de fa un munt de dècades, com Kubala, Basora...–; el 15 de desembre, la dels esports de neu de la Molina –explica un munt de curiositats dels primers temps de l’esquí a Catalunya–; el 22 de desembre, la del Tibidabo –amb il·lustracions d’atraccions antigues, algunes de les quals continuen funcionant actualment, com l’avió i la talaia–, i el 29 de desembre, la de la història de Catalunya, des de la prehistòria fins a la Renaixença.
Aquestes auques formen part del valuosíssim arxiu del folklorista Joan Amades que té la Generalitat de Catalunya. "El Fons Amades conté una gran col·lecció d’auques, des del segle XVIII, de temàtiques històriques, culturals, polítiques, religioses o socials explicades de manera festiva amb il·lustracions i textos breus", explica Antoni Serés, responsable de l’arxiu del centre de documentació de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme Cultural del departament de Cultura de la Generalitat. A més d’auques, l’arxiu Joan Amades també conserva cromos de picar, diorames, escales de la vida, estampes, gravats, heràldica, jocs infantils, llufes, nadales, nines, ombres xineses, pantines, papers de lleixa, processons, publicacions, romanços, soldats, tauromàquia, teatrins, ventalls, velles Quaresmes... i un bon nombre d’imatges religioses", detalla Antoni Serés. "A aquests elements d’imatgeria se’ls anomenava popularment literatura de canya i cordill, ja que se solien penjar amb fils aguantats per canyes", afegeix. El conjunt de l’obra gràfica que hi ha a les calaixeres de l’arxiu Joan Amades és d’uns 13.000 documents, tots classificats per temes.
Algunes curiositats de les auques
Les més antigues, les auques catalanes
Les auques en full imprès més antigues que es conserven són del segle XVII. Van ser fetes en terres de parla catalana. Més endavant, les auques es van introduir a la Península i, després, a Sud-amèrica amb el nom d'"aleluyas".
Per què a les vinyetes de les auques se les anomenava boixos?
Antigament, a les vinyetes de les auques se les anomenava boixos, ja que les il·lustracions es gravaven amb la tècnica de la xilografia, utilitzant fusta de boix.
Joan Amades va viure davant de l’ARA
Joan Amades va viure al barri barceloní del Raval, al carrer Peu de la Creu, 10, just davant de la seu de l’ARA. Dissortadament, cap placa ho recorda. Però molt a prop de la redacció del diari hi ha una placeta amb el nom de l’autor del Costumari català, cinc volums il·lustrats que constitueixen l’obra etnogràfica de referència de les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana.