Desmuntant Vox amb Mercè Aránega
'Instruccions per fer-se feixista' és una contundent denúncia del feixisme i dels seus mecanismes per qüestionar la democràcia
- Festival Grec. La Villarroel
- Fins al 4 d'agost
Instruccions per fer-se feixista podria ser el títol d’una conferència de Santiago Abascal o de qualsevol dels seus sequaços si no fos perquè l’assaig de la sarda Michella Murgia enuncia al mateix títol el grau d’ironia i de provocació que alberga. El text, publicat per Empúries i del qual Sergi Pompermayer ha fet la traducció i adaptació dirigida per Miquel Gorriz, és al mateix temps una irònica defensa i una contundent denúncia del feixisme i dels seus mecanismes per qüestionar la democràcia i instal·lar-se en el discurs públic amb tota legitimitat.
El feixisme no és tant una ideologia com un mètode, ens diu una Mercè Aránega que seguidament explicarà els trets fonamentals d’aquest mètode. Resumit, consisteix en explotar la por dels ciutadans a la precarietat i a la inestabilitat amb receptes buides de contingut que culpen tots els altres dels problemes. Hi ha una utilització política del llenguatge, com molt bé explica el text de Murgia, decantada cap a la cessió de drets polítics, tant individuals com col·lectius, a canvi del confort econòmic i l'absència de la “fastigosa” responsabilitat.
Entre la paradoxa i la ironia, el text vol cridar l'atenció sobre un fenomen polític de tanta actualitat no sols entre nosaltres sinó a tot el món occidental. Però també sobre els petits feixismes que conviuen amb cadascun de nosaltres (passa com amb el racisme), que abonen una comprensió de la intolerància, la insolidaritat i, fins i tot, la violència que fa patrimoni del patriotisme.
La proposta, que inclou una enquesta per mesurar el grau de feixisme dels espectadors, fa majorment riure els demòcrates fins que tot d’una la fins aleshores col·lega i empàtica Aránega s’agafa al discurs més dur contra les dones i contra el feminisme amb una fúria amenaçant. Trobem a faltar una mica més d’aquest rebuig perquè quedi clar allò que Abascal va deixar ben clar fa uns dies. Em refereixo a l'amenaça proferida pel cap de Vox sobre el futur de Catalunya si arriben al govern. “No existeix la llibertat si no és dins d'un ordre”. Ho recorden?