Després d'anys de lluita, comencen les exhumacions a Cuelgamuros

BarcelonaHa estat una espera llarga, de més de vint anys, però finalment aquest dilluns un equip de 15 tècnics ha entrat a Cuelgamuros (antic Valle de los Caídos) per començar les tasques d'exhumació i identificació. El seu objectiu és tornar a 128 famílies les restes de pares, avis, besavis i oncles que van ser traslladats al gran mausoleu de Franco sense el seu vistiplau. L'objectiu dels 15 tècnics, entre els quals hi ha odontòlegs, arqueòlegs, genetistes i membres de la policia científica, és identificar les caixes en les quals hi ha enterrades les víctimes.

Es calcula que a Cuelgamuros hi ha enterrats 33.833 homes, dels quals 12.410 estan sense identificar. Alguns estan enterrats en caixes individuals, però la majoria en caixes col·lectives que poden arribar a contenir restes de 15 persones. Perquè l'equip hi pogués entrar s'han hagut de fer obres: les criptes no eren gaire estables i s'havia de garantir la seguretat de l'equip de forenses. D'altra banda, a la mateixa basílica s'ha instal·lat un laboratori en el qual es faran les anàlisis antropològiques i es prendran mostres. Posteriorment es faran les anàlisis genètiques a l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses de Madrid i es compararan amb les dels familiars. Els treballs d'exhumació compten amb un pressupost de 650.000 euros.

Són molts els familiars que fa dècades que lluiten per aconseguir les exhumacions. Malauradament, alguns ja no podran veure com finalment treuen els seus familiars del Valle de los Caídos. A Pedro Gil, que va ser mobilitzat per l'exèrcit franquista el 1936, el van enterrar a Torrero, però el 1961, sense que ningú parlés amb la seva viuda, el van traslladar a Cuelgamuros. El seu fill, Silvano Gil, va estar batallant durant 14 anys per treure el seu pare i fa uns mesos estava molt emocionat perquè veia que finalment ho aconseguiria, però va morir el Nadal passat. La seva filla, la Rosa, ha agafat el relleu. Tampoc Manuel Lapeña podrà veure com el seu pare torna a casa. Fill i nebot de dos republicans víctimes de la repressió franquista, va morir el 2021, amb 97 anys, sense haver complert el seu somni, malgrat tenir una sentència des del 2016 que autoritzava l'exhumació dels seus familiars. "Sembla que ara sí que va de debò. Però com que hi ha hagut tants entrebancs tots aquests anys, no les tenim totes", ha dit Purificación, la neta de Manuel Lapeña, a l'agència EFE. La Purifación tenia una mica de por: "Espero que vagin de pressa, hi ha gent molt gran que no pot esperar més. Urgeix que això tiri endavant com més aviat millor", ha afegit.

Ayuso condemna les exhumacions

Hi ha hagut polítics espanyols que han criticat les exhumacions que els familiars de les víctimes reivindiquen des de fa tants anys. "Amb les exhumacions és el conte de mai no acabar, la utilització i per part del govern espanyol, no tan sols de les institucions sinó també de la història d'Espanya; no puc fer més que condemnar-lo", ha dit la presidenta en funcions de la Comunitat de Madrid, Isabel Ayuso.

No serà fàcil treballar a les criptes. N'hi ha als laterals dret i esquerre de la basílica i, durant dècades, aquests 33.833 morts han estat invisibilitzats. Es troben darrere una petita porta on es llegeix: "Caídos por Dios y por España". A les criptes s'hi accedeix per una escala precària i hi ha fins a cinc pisos. El pas del temps ha esborrat els noms de les caixes, que estan emparedades; és a dir, no es poden extreure a través de cap porta, sinó que s'ha de fer un forat a la paret. A través de càmeres, s'ha pogut observar que n'hi ha de molt ben conservades, però en alguns espais s'ha escolat l'aigua i la humitat i, per tant, s'han desfet del tot i les restes òssies s'amunteguen en petits pilons. Sense noms per identificar qui hi ha enterrat en cada caixa, s'haurà de comparar amb el registre on, en principi, es van inscriure els noms de les víctimes i l'ordre i el lloc on van ser col·locades. Es treballarà pis per pis i es començarà per baix.

Les primeres restes òssies van arribar al Valle de los Caídos (el nom el va triar Franco; la nova llei de memòria espanyola l'ha canviat per Cuelgamuros) el 1958; les últimes, el 1983. Per a l'equip forense, que fa dos anys que ho té tot preparat, entrar a la basílica de Cuelgamuros ha estat una carrera de llarg recorregut amb moments de desesperació. El novembre del 2021 el jutjat contenciós administratiu número 10 de Madrid va acceptar un recurs de l'Associació per la Reconciliació i la Veritat Històrica: es va considerar que els treballs d'exhumació podrien causar danys a l'edifici, cosa que la secretaria d'estat de Memòria Democràtica del govern espanyol sempre ha negat. El juny passat, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va aixecar les mesures cautelars que impedien treure les restes de les víctimes, però tot seguit es va presentar un nou obstacle: l'alcaldessa d'El Escorial, Carlota López, es va negar a renovar la llicència per autoritzar l'accés a les criptes i el jutjat contenciós administratiu de Madrid li va donar la raó. Al desembre de l'any passat, quan finalment la justícia va donar permís per entrar a les criptes, van començar les obres arquitectòniques per garantir la seguretat dels equips de treball.

Als familiars se'ls entregaran les restes, si es localitzen, i un dossier amb totes les dades del seu familiar. Fins ara, un equip d'investigació de la Universitat de Barcelona, coordinat per la historiadora Queralt Solé, ha elaborat 62 dossiers, on s'explica la biografia de cada víctima amb tota la documentació que s'ha trobat en diferents arxius de l'Estat.