Plan-ET: "Després de l'àlbum sembla que m'he buidat, res del que faig em satisfà"

MANACOREscoltar Kepler-454 d'una tirada t'empeny a voler demanar a l'artista responsable del disc si es troba bé, si necessita alguna cosa. "Tinc els meus dies", diu, rient. És el manacorí Jaume Forteza, conegut com Plan-ET, el seu nom artístic. "Estic molt content amb la rebuda del disc, no m'esperava que la gent s'hi implicàs tant. Sí que tenia certa sensació que hi havia ganes, però no tantes", assegura. A l'escenari, se'l podrà veure dissabte 9 de juliol al concert Treu la Llengua de Joves de Mallorca per la Llengua que es farà al Quarter General Luque d'Inca, i dissabte 30 de juliol a la Mobofest de Lloret de Vistalegre.

Primer va estudiar un grau mitjà a Palma per poder fer de punxadiscs. Després va decidir mudar-se a Barcelona a fer el grau superior de Producció Musical i de So, i va fer pràctiques fent música per a una empresa de videojocs. Ara fa el grau de la Universitat de Barcelona de Producció Musical. "No n'hi ha per tant, amb la carrera", diu. "La gent pensa que, si t'apuntes a una escola de producció, faràs unes bases de l'hòstia i aprendràs a cantar, però si no hi fots hores, no faràs mai res".

Plan-ET, durant la conversa amb l'ARA Balears, explica anècdotes que no poden publicar-se, i és prudent (i tímid) amb les paraules. Li costa amollar-se, però descobrim que fer música, sobretot, el diverteix; que a vegades escriu coses que no són certes perquè li encaixin a les cançons, i que usa experiències personals o fets molt concrets per fer els temes. Diu que li costa, després d'aquest disc, continuar fent música. En aquest àlbum hi ha col·laboracions amb Maria Hein i Modern York, entre altres artistes.

Fa un any i mig ja vam parlar en relació amb una nova generació musical illenca. Què ha passat des de llavors fins ara?

— Vaig sortir l'EP Solucionam Mogudes, i quan el fèiem jo ja pensava en l'àlbum. De fet, havia de sortir abans de l'EP, però ho vaig allargar perquè tenia poques cançons. Vaig anar fent música sense pressió, a poc a poc... i en veure que hi havia suficient material vaig decidir preparar definitivament el disc. Algunes cançons del disc tenen més d'un any. BBY és la més antiga.

En una primera escolta, és fàcil adonar-se que el disc té dos ritmes, o dos ambients. Comença més suau i amable, i així com van passant les cançons, va embogint.

— És cert. El principi és més pop, més tranquil i melòdic. Són les primeres cançons que vaig fer. Arribat a un cert punt, vaig tenir ganes de provar coses noves i altres estils. Per això vaig apuntar més cap a l'electrònica. Jo venc d'escoltar dubstep i música electrònica, abans feia de punx-discs. Quan vaig tenir el programa a l'ordinador em vaig proposar fer les meves bases, molt més d'estil Skrillex. Volia renous més híbrids, més estranys. Tinc amics que es posen les meves cançons quan són de festa i altres que se les posen quan estan tristos. Bravo amb les dues situacions.

Diria que, en el disc, es percep que us agrada la festa, però en realitat crec que està claríssim. De fet, que les lletres siguin clares i directes és una de les característiques del disc.

— Sí, m'agrada molt la festa, tot i que ara ho he aparcat. L'hivern passat vaig sortir molt, i crec que això va incidir en el meu canvi d'estil, amb més tralla.

Va ser en aquestes festes on vau veure tanta gent que es ficava speed, com canta a la cançó Speed?

— Vaig anar de viatge a Granada. Era la primera vegada que anava de viatge sol a veure amics. El que vaig veure allà no ho he vist enlloc, la gent pren de tot. A Barcelona no és igual. M'imaginava que Granada s'assemblaria més a Barcelona, però que va: és com Sant Llorenç però més gran. És vera que les drogues estan molt presents al disc, però no formen part del meu dia a dia. Ara bé, està bé que es tracti amb naturalitat. A mi m'agrada experimentar i està bé cantar-ho.

Som a Manacor, anomenada capital cultural i musical de Mallorca. Aquí s'hi fa música de molts estils diferents; no obstant això, diria que com vós no n'hi ha gaire. Us sentiu diferent, dins en el panorama musical?

— M'han dit que faig trap, pop, urbà... però crec que un amic de Menorca ho va encertar: punk urbà. Em va agradar i quan em demanen què faig dic això. És punk perquè grav a la cuina de casa, amb un micro de 100 euros i el meu ordinador. Tampoc m'he plantejat si faig una cosa gaire diferent. Les primeres cançons del disc són molt poperes.

Us autoproduïu. Com ho feis? Sou caòtic o més aviat ordenat?

— Cada dia agaf l'ordinador per fer alguna cosa de música. Normalment, faig les bases primer, amb els acords, i després hi afegesc la percussió. Quan la base m'agrada, faig una lletra. Si no m'agrada, la regal a algun col·lega o a qui la vulgui. En tenir la lletra, em pos a gravar a la cuina, si no hi ha ningú. Quan passa, em pos a cridar.

Ara que parlau de cridar. A la cançó Es temps no cantau, cridau.

— És una cançó molt dura per a mi. La lletra la vaig fer en deu minuts. Vaig repetir l'estrofa dues vegades i vaig pensar que la tenia. Aquell dia estava molt trist.

Fa la sensació que estau molt trist sovint.

— Últimament és un poc així. Però tinc etapes, com tothom. La cançó Es temps no havia d'entrar a l'àlbum, perquè també és de les velles. A més, la vaig fer imaginant-me una situació de futur que no volia viure. Quan l'escolt em pos molt trist. Vaig fer la cançó quan un familiar molt proper, que finalment va morir, estava malalt.

La música us ajuda a viure aquests moments durs d'una altra manera, a canalitzar una mica el dolor?

— A vegades sí, d'altres no. Després de l'àlbum sembla que m'he buidat, res del que faig em satisfà. Tinc la sensació que com que ja l'he fet, no cal que faci res més. Estic deixant un poc la música de banda, però perquè no em sent bé amb el que em surt. Ara, això sí, tinc moltes ganes de fer concerts. L'experiència de ser damunt un escenari és brutal.

Us sentiu més còmode fent les lletres o les bases?

— M'és més fàcil fer una lletra que una base, però, tanmateix, gaudesc més el procés de fer la base que les lletres. Les bases em transmeten coses que no sé explicar. I, a més, no em consider gens un gran lletrista.

El disc acaba amb la cançó GRANAD4 MALLORK BARN4, tema gravat amb Miquel de la Mel i Borru, amb qui vau publicar Solucionam mogudes. Tornarem a tenir aquest trident d'artistes en un disc?

— A mi m'encantaria continuar fent cançons amb ells. El fet d'estar separats, de viure a ciutats diferents, ho complica molt tot. De moment no tenim res pensat, però esper que en un futur puguem fer alguna cosa. Al final, som molt amics, ens duim beníssim i és molt fluid fer feina.